dijous, 21 d’octubre de 2010

La meva e-xperiència (1 de 2)

Imatge de josemaría vista a flickr

Em vaig fent a la idea que un dia o altre tots acabarem tenint un dispositiu per llegir llibres electrònics. De moment no crec que valgui la pena: resulten excessivament cars per les poques prestacions que ofereixen. Per un preu similar pots disposar d’aparells (netbooks, mòbils, itouch) que et donen molt més. Tampoc està clar quins seran els formats estàndard que perduraran ni el model de negoci de la distribució de continguts que triomfarà. Qualsevol inversió feta ara en un d’aquests e-books estarà probablement destinada a l’obsolescència en un termini molt curt. Com que no sóc un boig de la tecnologia, puc esperar.

Això no treu que estigués encuriosit per veure una d’aquestes andròmines en funcionament i saber de quin mal hem de morir. Vaig manllevar, per tant, un d’aquests ginys i l’he estant provant durant les darreres setmanes. Es tractava d’un Papyre 6.1 de color negre, protegit per una funda de “polipiel” del mateix color. Potser no era l’opció més avançada, però crec que és una de les més populars. Preu al mercat: 249 €.

L’objecte en si no és lleig (però podria ser més bonic). Les seves dimensions,  18,4 cm de llarg, 12,05 cm d’ample i 0,99 cm de gruix, l’assimilen a un llibre de butxaca primet, encara que el seu pes de 200 grams el fa més feixuc que molts dels llibres que acostumo a llegir. La pantalla, en canvi, amb els seus 12,4 x 9,2 cm, és una mica justeta i no s’assembla a cap dels formats de llibre coneguts. Bé, potser tot serà qüestió d’acostumar-se, que em dic.

L’engego i triga uns 10 segons en posar-se en marxa (en aquest camp, els llibres analògics són molt més ràpids). Acostumat a l’ús de teclat i a les pantalles tàctils, una interfície que funcioni a partir d’una desena de tecles em sembla ortopèdica i poc amigable. Si el llibre, a més, té notes en una secció final, com passa amb molts assaigs o amb alguna novel·la de David Foster Wallace, pot representar un veritable mareig el desplaçament endavant i endarrera.

He observat que, en voler reprendre la lectura, la memòria del Papyre és molt aproximativa i no et retorna exactament a l’última pàgina llegida. El sistema de marcatge de pàgines és purament testimonial, ja que només permet cinc marques i el seu ús és un malson. Aquestes coses milloraran, n’estic segur, però de moment fan l’experiència molt menys “natural” que la interacció amb un llibre “real”.

Se suposa que la tinta electrònica de l’aparell pot presentar fins a setze matisos de gris, però deu de ser només en la reproducció d’imatges, perquè no he trobat cap botó per modificar el contrast. Potser la lectura d’aquestes pàgines no cansa la vista tant com una pantalla d’ordinador, però no pot evitar deixar un pòsit depriment per la seva gama cromàtica, res que es pugui comparar al negre sobre blanc de tota la vida.

Com ja he dit, la superfície de lectura no és gran cosa, de manera que els que no tenim vista de linx hem de fer servir el zoom. Amb les lletres ampliades amb prou feines caben tres frases a la pantalla i hom acaba amb la sensació que està llegint el text d’un curs d’inici a la lectura.

Com que l’apunt s’allarga, continuaré demà amb més greuges comparatius.

18 comentaris:

  1. Com bé dius, tard o d'hora hi anirem a parar, però jo no tinc cap pressa. Mentre que vagin polint els defectes i és vagin decantant els formats, que és el gran taló d'Aquil·les de les noves tecnologies. (Encara me'n recordo del fiasco de les cintes de vídeo 2000). El temps corre a favor nostre.

    ResponElimina
  2. Gràcies per aquest informe (i el que vindrà) prou detallat com per estar tranquils i esperar a que es posin d'acord. Fins i tot esperar que els hackers hagin petat tots els sistmes i tinguem literatura gratis... arribarà algun dia? Qui serà el Ramoncín, Serrat i el Victor Manuel de l'antipirateria? Vargas Llosa, Quim Monzó o Gaspar Hernández?
    Comença la funció, no es belluguin de les seves butaques mentre poden anar llegint un llibre de reüll...

    ResponElimina
  3. Doncs sí que anem bé... No ens ho van vendre com un pas endavant de dimensions històriques? Segurament és cert que la cosa acabarà imposant-se (no tinc gaire clar per quina raó, però), tanmateix el teu comentari em referma en la meva intenció de no adquirir cap més nova joguina electrònica fins que no sigui necessari.

    ResponElimina
  4. M'ha encantat que deixi un pòsit cromàtic depriment. Corro a la botiga a comprar-me'n un, que darrerament no estic prou malenconiós.

    ResponElimina
  5. Exacte, Brian, sense presses. Mentre es continuïn editant versions en paper, podem esperar.

    Galde, jo diria que els hackers ja han fet petar totes les barreres de seguretat i, si vols, ja pots descarregar-te tot el que és descarregable gratuïtament. Però jo sóc poc pirata i m’espero (assegut) a que els editors s’hi posin seriosament.

    David, de fet no hi ha cap joguina electrònica que sigui estrictament necessària; ara, si ofereix l’atractiu irresistible que ara tenen els llibres de paper...

    Puig, ja són ganes... :)

    ResponElimina
  6. Quin primer paràgraf tan prometedor! Semblava que just després podriem sortir al pati... Ara ja veiem que haurem d'aguantar qui sap les classes. De vegades, la curiositat es paga cara; o serà que, homonímics de mena, anomenem curiositat a coses estranyíssimes.

    ResponElimina
  7. A mi, Uberto, la curiositat no m’ha costat gens, que l’aparell me’l van deixar. No sóc tan valent per tirar-me de cap a la piscina.

    ResponElimina
  8. i mira que m'encanten tots els últims gadgets, però aquest me l'estic fent gruar, i això que tinc un fotimer de llibres i articles digitals! però noooooorrrrr, ha de ser molt millor que el que ens donen ara :)

    ResponElimina
  9. Convençut: no me´l compro. No cal que escriguis la segona part.

    ResponElimina
  10. Tu ho has dit: NO ets valent –o no tant–; però no per tirar-te de cap a la piscina sinó, precisament al contrari, per NO tirar-t'hi. Semblava, ja ho he dit, que ens estalviaries l'espectacle, però t'hi has tirat, i tant que t'hi has tirat!

    ResponElimina
  11. De moment, Clídice, faràs santament si continues llegint-los via l’ordinador.

    ResponElimina
  12. No fotis, Salvador, que ja el tinc escrit. Ara no el desaprofitaré.

    ResponElimina
  13. Jo tampoc no sóc una boja de les tecnologies noves i, vista la teva estimada opinió, m'esperaré fins que el producte presenti al menys una qualitat més que el llibre usual, el bon llibre de paper que ens ha acompanyat tota la vida.

    ResponElimina
  14. Glòria, el dia que un d'aquests aparells m'engresqui ni que sigui una mica, ja us avisaré.

    ResponElimina
  15. Molt interessant conéixer la teva opinió sobre el tema, Allau. Jo confesso que encara no he tingut cap dispositiu d'aquests a les mans, i ja sento curiositat (però no la suficient com per comprar-me'n cap, de moment). Pregunta tècnica: les notes al peu, estan enllaçades d'alguna manera amb el text principal, o has d'anar amunt i avall amb els comandaments?

    ResponElimina
  16. Espai, en el model que he provat no hi ha cap mena d'enllaç, tot és francament rudimentari.

    ResponElimina
  17. A mi em sembla més urgent resoldre el tema del teletransport, la veritat.
    De moment, paper, gràcies.
    [ni les he ensumades, les andròmines aquestes, potser que em posi les piles, ni que sigui per la part que em tocarà]

    ResponElimina
  18. Mati, ves-te preparant, que a les biblioteques us arribaran aviat, si és que no us han arribat ja (d’on et penses que he tret jo l’andròmina aquesta?)

    ResponElimina