dimecres, 27 d’octubre de 2010

Pistoles, dodos i Charlotte Bronte

He d’agrair a en Xavier Caballé que em descobrís la fantabulosa sèrie de novel·les protagonitzada per la detectiu literària Thursday Next. Malgrat que Ediciones B ha publicat des del 2007 quatre dels cinc títols de la saga, jo no n’havia tingut notícia, potser perquè estan incloses en una col·lecció de ciència-ficció (“Nova”), territori endogàmic en el que rarament m’endinso. Crec que emplaçades en una col·lecció més “literària” (i amb una traducció més competent), les novel·les de Jasper Fforde haurien gaudit de molta més difusió. O potser l’ha tinguda en cercles per on no em moc, que també és possible.

El primer títol de la sèrie, “The Eyre Affair” (2001) (“El caso Jane Eyre”) ens situa en una realitat paral·lela. És l’any 1985 i la guerra de Crimea contra el tsar de Rússia fa més de 130 anys que dura, The Beatles continuen escrivint singles d’èxit l’any 78, Gales és una dictadura del proletariat i la gent, si ha de volar, es desplaça en dirigible. Fins aquí una distòpia més, habitual del gènere fantàstic, res d’estrany. Però en el món on habita la detectiu literària Thursday Next, al contrari que en el nostre, les arts i sobretot la literatura són qüestions d’importància decisiva que interessen tothom: literalment són qüestions de vida o mort.

Imaginem doncs un univers on la gent embogeix per visitar la casa natal de les germanes Brontë, on no hi ha crim pitjor (ni que ocupi més titulars) que intentar vendre una primera edició falsa de Lord Byron i on, en lloc dels habituals testimonis de Jehovà, qui truca a la porta és una secta que intenta demostrar que les obres de Shakespeare les va escriure Francis Bacon. Sí, ens trobem en territori seriosament lletraferit.

La trama, que fa ús de la idea que hi ha un camí d’anada i tornada entre la realitat i la ficció, implica el robatori dels manuscrits de “Martin Chuzzlewit” (Dickens) i “Jane Eyre” (Bronte) per prendre els seus personatges com a ostatges, amb conseqüències que canvien literalment el contingut d’aquests clàssics. Malgrat l’ambient inicialment literari, l’argument és trepidant i bastant proper al fulletó del XIX o principi del XX, però amb inclusió de nombrosos elements fantàstics i bones dosis d’humor que comencen per l’elecció dels estrambòtics noms dels personatges. Basti dir que l’arxi-dolent que vol dominar el món es diu Acheron Hades.

Com passa amb totes les sagues, el seu efecte és acumulatiu i caldrà llegir els títols següents per gaudir plenament de l’univers paral·lel creat per Fforde. Segurament funciona millor llegit en V.O. Tampoc un coneixement o afició per la literatura anglesa més clàssica serà sobrer. Però, un cop tot dit, qui es podria resistir a una heroïna que té com animal de companyia un dodo anomenat “Pickwick”?

13 comentaris:

  1. Ha, ha... d'això se'n diu una novel·la futurible com una espècie d'història de la humanitat paral·lela amb l'austrolopitecus evolucionats vers una altra espècie!
    Encara recordo un llibre (que per equivocació no vaig comprar) que eren una sèrie de postals de finals del s. XIX en la que es representava l'any 2000. Una de les coses que més em va xocar era uns moderns "dirigibles" creuant el cel com si fos un trànsit automobilístic. El que passa és que aquest autor ho ha fet retrospectivament, i aquesta deu ser la gràcia!

    ResponElimina
  2. Doncs m'has fet venir ganes de llegir aquest "Cas Jane Eyre"! A més, una detectiu que es digui Thursday Next promet! I si el dodo (són aquells ocellots que es van exintgir, oi?) es diu Pickwick...

    ResponElimina
  3. caxis! ja m'han descobert! Jane Eyre és mevaaaa :) No en tenia ni idea de l'existència ni de l'autor ni el llibre, o sigui que si hi surt la Jane hauré de buscar-la :)

    ResponElimina
  4. Galde, de novel·les que expliquen la història de forma alternativa n'hi ha moltes. L'originalitat d'aquesta és la importància que s'hi dóna a la literatura en aquesta societat inventada.

    ResponElimina
  5. David, com a entreteniment lleuger, està bé.

    Els dodos efectivament es van extingir, però en el llibre els han recuperat mitjançant enginyeria genètica per fer-los servir com animals domèstics. També hi ha disponibles llops de Tasmània i trilobites.

    ResponElimina
  6. Clídice, si ets fan de la Jane Eyre et sorprendrà encara més.

    ResponElimina
  7. A mi també m'has engrescat a fer-hi un cop d'ull!

    ResponElimina
  8. Que tinguis sort, tirant, que no és fàcil de trobar! (Mira a Bertrand, a "ciència-ficció").

    ResponElimina
  9. Sembla que per amazon el puc trobar. No em diu que no el tinguin.

    ResponElimina
  10. Primera notícia, Allau; me l'apunto. Per cert, que tafanejant una mica he vist (a la wikipedia, no m'he matat gaire) que al senyor Fforde li van rebutjar "The Eyre Affair" 76 editorials... D'això, en castellà, se'n diu ser "inasequible al desaliento".

    ResponElimina
  11. Espai, moltes obres d'èxit tenen al darrera un historial similar de rebutjos editorials, és gairebé un clixé.

    ResponElimina
  12. Mira, doncs a mi que estigui en la col·lecció Nova em fa venir més ganes encara de conéixer a aquest Fforde (diria que ho he escrit bé), que la ci-fi m'agrada molt. I dius que ja se n'han publicat quatre? Doncs em sembla que hauré de canviar les meues previsions de lectura :)

    ResponElimina
  13. Ja ho dic, Leb, que no sóc cap expert en S.F., però no em sembla que els llibres de Fforde ho siguin.

    ResponElimina