diumenge, 24 de febrer de 2019

Crims perdonables

Lee Israel era una biògrafa d’èxit, fins que després d’haver publicat tres llibres, la seva inspiració s’estroncà (o els seus editors perderen interès per ella). Reduïda a la més trista misèria, va trobar un inesperat «modus vivendi» en la falsificació de cartes suposadament escrites per llumeneres literàries que venia a lletraferits fetitxistes. Un cop descobert l’engany, fou condemnada a cinc anys de llibertat vigilada. Temps més tard va escriure un llibre autobiogràfic sobre aquesta experiència, el qual ha servit de base per la seva adaptació cinematogràfica a «Can You Ever Forgive Me?» (¿Podrás perdonarme algún día?), escrita per Nicole Holofcener i Jeff Whitty, i dirigida per Marielle Heller.

La pel·lícula descriu tots aquests procediments de forma perfectament agradable, tot i que la part central, dedicada a les falsificacions esdevé una mica reiterativa, i (no ens enganyem) els fraus literaris no són la cosa més interessant de contemplar a nivell visual. A més el desenllaç peca de precipitat: se’ns escatimen tots els moments del procediment judicial i el trencament amb l’amiga llibretera queda per explicar…

Però aquestes pegues menors queden compensades per les interpretacions de la parella protagonista, justament nominades a premis haguts i per haver. A Melissa McCarthy només li coneixíem fins ara la vena pallassa, i aquí aconsegueix una actuació molt matisada en un paper que no busca l’aplaudiment fàcil i que no és precisament simpàtic. Lee Israel va ser probablement una dona problemàtica, alcohòlica i amb dificultats per relacionar-se amb altres persones i el film no busca dulcificar-la. Però l’espectador, malgrat que el personatge és agre i reprovable, no podrà evitar una certa simpatia per aquesta amant dels gats que estafa a esnobs pretensiosos, disposats a dilapidar fortunes per la possessió d’unes escorrialles literàries.

Al seu costat, Richard E. Grant fa del còmplice criminal d’Israel, hedonista dissolut i ànima bessona no confessada. Veure aquest parell de pàries sexuals en acció i gaudint de les conseqüències dels seus crims resulta ser un plaer ben poc culpable. Interessant fragment de realitat destinada a espectadors adults, a anys llums de simplificacions tramposes com les de «Green Book».

2 comentaris:

  1. No soy cinéfilo, pero es una película que su tema no me trae.
    Hay quien tiene "negros escribidores" y hay quien dice descubrir cartas. Hay quien falsifica cuadros, y hay falsificadores que se pagan más que los originales.
    Gracias por el comentario
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquí ja passa una mica això, que les còpies acaben cotitzant-se més que els originals.

      Elimina