dissabte, 30 de maig de 2020

Desigualtat positiva

"Mrs. America", escrita per Dahvi Waller i emesa per HBO, documenta les lluites polítiques durant la dècada dels 70 per introduir a la Constitució dels Estats Units una esmena sobre la igualtat de drets sense discriminació de sexe. La sèrie se centra en el personatge de Phillys Schlafly, una activista conservadora que va enfrontar-se al feminisme (tan actiu des dels anys 60), tot oposant-se a l'avortament i als moviments d'alliberament sexual, mentre defensava el paper tradicional de la dona com a esposa i mare.

Tot i que a hores d'ara l'esmena citada encara no ha sigut ratificada, la sèrie no acaba de demostrar que fos Schlafly la responsable directa d'aquest bloqueig. Segons Gloria Steinem, feminista històrica, el que explica "Mrs. America" no és del tot cert i la influència de Schlafly ha sigut exagerada per motius dramàtics. Sigui com sigui, i per molt que les picabaralles de la política americana de fa més de quatre dècades ens puguin semblar llunyanes a la nostra experiència, sempre és bo contemplar lluites dialèctiques sobre assumptes encara no del tot resolts —desigualtats salarials, feina de la llar no remunerada, dones a l'exèrcit, matrimoni igualitari...— en el món contemporani.

Els nou episodis, cadascun centrat en un personatge diferent, donen veu a les partícips principals d'aquestes lluites i revelen també les seves contradiccions de manera que la tendència natural a un cert maniqueisme queda mitigada. Tot i això, la Schlafly (de qui Cate Blanchett fa una veritable creació) s'erigeix en el gran monstre de la funció, ambiciosa, freda i manipuladora. Tant és així que la mateixa Blanchett ha hagut d'escriure un article al New York Times per assegurar que ella no comparteix en absolut les idees del seu personatge. A aquests extrems ha arribat la ruqueria d'alguns espectadors.

Apart de la divina Blanchett, la sèrie compta amb una col·lecció d'actrius formidables com la roba-escenes Margo Martindale, Uzo Aduba (la Crazy Eyes d'"Orange is the New Black"), Tracey Ullman, Sarah Paulson o Rose Byrne. També hi surt John Slattery, revellit i amb una retirada a Eduardo Inda. L'ambientació "setantera" (tons marrons i taronja, música disco) també és digna de menció i farà la delícia dels seus nostàlgics.

Tot plegat fa de "Mrs. America" una sèrie inhabitual però plena d'al·licients per tot aquell que vulgui revisar d'on venim i fins a cert punt lo poc que ens hem mogut.

4 comentaris:

  1. Carezco de HBO, también de Neflix, pero sigo tus sugerencias y me hago una idea.
    Salut

    ResponSuprimeix
  2. Acabada de veure durant aquesta setmana. Coincideixo força amb la teva anàlisi. Molt interessant la sèrie, encara que estigui dramatitzada. Immensa Blanchett, immensa i esfereïdora, la veritat. Encara que més empoderada que ella, poques! Les altres interpretacions no estan gens malament. I el final... uf, quin mal. I quina alegria, per altra banda... Bona sèrie, sí senyor.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. De totes maneres la senyora Schlafly va continuar fent la guitza fins la seva mort.

      Suprimeix