Fa temps que Alex Garland és un valor fiable, sigui en la faceta de novel·lista («La platja»), de guionista («28 Days Later», «Never Let Me Go») o de director/guionista («Ex Machina»); per tant l’expectativa creada per «Devs», la seva primera sèrie televisiva, era més que raonable. Estrenada a Hulu i visible actualment a Hulu, diria que ha provocat una certa decepció.
La sèrie comença de forma prometedora amb un bon misteri: el xicot de Lily (Sonoya Mizuno) desapareix el dia que comença a treballar en un laboratori secret d’alta tecnologia. El dia següent les càmeres de seguretat mostren com s’ha immolat a la manera dels «bonzos». Una primera investigació fa sospitar que l’aparent suïcidi ha estat en realitat una execució. Lily intentarà esbrinar quines són les activitats reals de l’hermètic laboratori i quines són les intencions que oculta Forest (Nick Offerman).
L’argument es va desenvolupant de forma lenta, el que jo sempre agraeixo, perquè és la forma de familiaritzar-se amb els personatges i de comprendre les implicacions de la intriga. De mica en mica anem entenent que l’experiment té a veure amb un sistema de reproducció de la realitat, impulsat per les pèrdues familiars que va patir Forest. S’hi barregen qüestions de determinisme, lliure albir i fins i tot dons divins. Potser tot plegat massa ambiciós i per tant amb moltes possibilitats de decebre’ns en la conclusió (com així passa).
«Devs» està molt treballada visualment, amb efectes impactants i belles panoràmiques de la ciutat de San Francisco i els seus voltants. La banda sonora també està carregada de personalitat amb temes de Low, Jan Garbarek o Crosby, Stills & Nash. El treball dels interprets és més irregular: ni Sonoya Mizuno té el carisma suficient, ni Nick Offerman (a qui estem acostumats a veure en un paper còmic a «Parks and Recreation»). Funcionen millor Alison Pill («The Newsroom») i Zach Grenier («The Good Wife»). Cal destacar també l’esforç de comptar amb actors que no s’adscriguin als estàndards habituals: personatges racialitzats, de gènere heterodox, en cadires de rodes…
Cap a la meitat dels vuit capítols «Devs» es va desinflant com un suflé. Prescindeix de les seves implicacions morals per intentar fer simpàtics uns personatges que no s’ho mereixen per molt que hagin patit abans. I el desenllaç és facilot, de cap manera a l’altura de les pretensions plantejades. En definitiva, un bon embolcall per a una idea parcialment fallida.
La sèrie comença de forma prometedora amb un bon misteri: el xicot de Lily (Sonoya Mizuno) desapareix el dia que comença a treballar en un laboratori secret d’alta tecnologia. El dia següent les càmeres de seguretat mostren com s’ha immolat a la manera dels «bonzos». Una primera investigació fa sospitar que l’aparent suïcidi ha estat en realitat una execució. Lily intentarà esbrinar quines són les activitats reals de l’hermètic laboratori i quines són les intencions que oculta Forest (Nick Offerman).
L’argument es va desenvolupant de forma lenta, el que jo sempre agraeixo, perquè és la forma de familiaritzar-se amb els personatges i de comprendre les implicacions de la intriga. De mica en mica anem entenent que l’experiment té a veure amb un sistema de reproducció de la realitat, impulsat per les pèrdues familiars que va patir Forest. S’hi barregen qüestions de determinisme, lliure albir i fins i tot dons divins. Potser tot plegat massa ambiciós i per tant amb moltes possibilitats de decebre’ns en la conclusió (com així passa).
«Devs» està molt treballada visualment, amb efectes impactants i belles panoràmiques de la ciutat de San Francisco i els seus voltants. La banda sonora també està carregada de personalitat amb temes de Low, Jan Garbarek o Crosby, Stills & Nash. El treball dels interprets és més irregular: ni Sonoya Mizuno té el carisma suficient, ni Nick Offerman (a qui estem acostumats a veure en un paper còmic a «Parks and Recreation»). Funcionen millor Alison Pill («The Newsroom») i Zach Grenier («The Good Wife»). Cal destacar també l’esforç de comptar amb actors que no s’adscriguin als estàndards habituals: personatges racialitzats, de gènere heterodox, en cadires de rodes…
Cap a la meitat dels vuit capítols «Devs» es va desinflant com un suflé. Prescindeix de les seves implicacions morals per intentar fer simpàtics uns personatges que no s’ho mereixen per molt que hagin patit abans. I el desenllaç és facilot, de cap manera a l’altura de les pretensions plantejades. En definitiva, un bon embolcall per a una idea parcialment fallida.
Molt d'acord amb tu. El final em va decebre, la idea podria haver donat per a molt més.
ResponEliminaPotser la idea donava per massa. De vegades és millor centrar-se una mica.
EliminaMolt fan del Gardland, però a Devs no hi vaig ni poder entrar. Una posada en escena molt maca i tot això, però em va cansar ja al primer capítol. M'alegro de no haver continuat i haver perdut 8 hores de la meva vida!
ResponEliminaUna mica menys de vuit hores; però sí, millor tornar a veure "Ex Machina".
EliminaHe estat apunt de veure-la! Però si l'Allau diu que es desinfla ja no passarà per casa.
ResponEliminaI ja veus que no sóc l'únic: opinions autoritzades també la desaconsellen.
Elimina