En morir Jane Austen l’any 1817 va deixar inconclusa la novel·la «Sanditon», de la qual havia redactat ja onze capítols. En aquestes pàgines poca cosa succeeix més enllà de l’obligada presentació de personatges, entre els quals hi apareix la jove Charlotte Heywood com presumpta heroïna. La trama sembla que havia de girar entorn a la creació d’un balneari, una mena de Marina D’Or, en el poble titular. Com a tret curiós, un dels personatges secundaris és una rica hereva mulata procedent de les Antilles, un fet poc habitual a l’època.
Atesa la popularitat de l’escriptora i les possibilitats del material que va deixar, s’han escrit nombroses continuacions de la novel·la; no existia en canvi cap adaptació al mitjà audiovisual, malgrat l’enorme popularitat de la que gaudeix tot el que porta la seva firma. Finalment ha sigut Andrew Davies, gran artífex de versions televisives —vegeu una recent i estupenda «Guerra i Pau» o aquella mítica «Orgull i prejudici» amb Colin Firth fent tronar i ploure— qui s’ha ocupat de desenvolupar-ne l’argument per a la cadena ITV.
El primer dels vuit capítols narra tot el que Austen va deixar escrit, per tant ja es pot veure que la sèrie deixa molt lloc per a la imaginació; i la imaginació de Davies no sembla harmonitzar gaire amb les maneres de l’autora. Al primer episodi ja podem gaudir de la visió de diversos homes en pilotes banyant-se a la platja. I una mica més endavant descobrirem com una damisel·la satisfà manualment el seu pretendent, com una parella intercanvia fluids sobre el parquet de la biblioteca.
Si bé aquests són els moments més impropis de la sèrie, també hi cal incloure indicis de relacions incestuoses, torsos nus a dojo i en general una absoluta manca de subtilesa en els diàlegs. Els subterfugis, els sobreentesos i les ironies, tan típics d’Austen, brillen per la seva absència. En realitat, i un cop superada l’ambientació i el vestuari, que són correctes (però tampoc extraordinaris), i uns actors decents però bastant desconeguts (tret de la veterana Anne Reid), el que queda és una novel·leta rosa no gaire distingida. Com, a més, no acaba en prometatge i casament, cal sospitar que hi haurà segona temporada, a la qual no em penso acostar.
Atesa la popularitat de l’escriptora i les possibilitats del material que va deixar, s’han escrit nombroses continuacions de la novel·la; no existia en canvi cap adaptació al mitjà audiovisual, malgrat l’enorme popularitat de la que gaudeix tot el que porta la seva firma. Finalment ha sigut Andrew Davies, gran artífex de versions televisives —vegeu una recent i estupenda «Guerra i Pau» o aquella mítica «Orgull i prejudici» amb Colin Firth fent tronar i ploure— qui s’ha ocupat de desenvolupar-ne l’argument per a la cadena ITV.
El primer dels vuit capítols narra tot el que Austen va deixar escrit, per tant ja es pot veure que la sèrie deixa molt lloc per a la imaginació; i la imaginació de Davies no sembla harmonitzar gaire amb les maneres de l’autora. Al primer episodi ja podem gaudir de la visió de diversos homes en pilotes banyant-se a la platja. I una mica més endavant descobrirem com una damisel·la satisfà manualment el seu pretendent, com una parella intercanvia fluids sobre el parquet de la biblioteca.
Si bé aquests són els moments més impropis de la sèrie, també hi cal incloure indicis de relacions incestuoses, torsos nus a dojo i en general una absoluta manca de subtilesa en els diàlegs. Els subterfugis, els sobreentesos i les ironies, tan típics d’Austen, brillen per la seva absència. En realitat, i un cop superada l’ambientació i el vestuari, que són correctes (però tampoc extraordinaris), i uns actors decents però bastant desconeguts (tret de la veterana Anne Reid), el que queda és una novel·leta rosa no gaire distingida. Com, a més, no acaba en prometatge i casament, cal sospitar que hi haurà segona temporada, a la qual no em penso acostar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada