No sempre m'ha semblat una bona idea l'existència de "Better Call Saul", la preqüela que Vince Gilligan i Peter Gould es van treure de la màniga per capitalitzar l'èxit de "Breaking Bad". Prolixa i digressiva com ella sola, va començar tan arbitràriament lluny de l'original, que pràcticament s'hi podia explicar qualsevol cosa, perquè tot hi cabia.
Arribats a la cinquena temporada, que ja s'ha anunciat que serà la penúltima, l'univers de Jimmy McGill ja ha mutat quasi per complet al de Saul Goodman. El protagonista trenca els darrers lligams amb el món de l'advocacia més respectable —les bretolades que li fa a Howard Hamlin es pot comptar entre el més divertit de la temporada—, i es lliura als dubtosos beneficis d'una clientela de la pitjor categoria. De mica en mica les peces s'han anat posant a lloc per tal que l'entorn de Saul sigui finalment reconeixible. En aquest sentit, vells coneguts hi apareixen per fer poc més que un cameo, mentre que la pregunta més punyent és saber com tallarà Saul amb el seu passat. Em refereixo, és clar, a la seva relació amb Kim, de la qual a "Breaking Bad" no en quedava cap rastre. Preguem perquè l'advocada rossa no faci una mala fi.
Potser perquè la conclusió ja estava a la vista, aquesta temporada m'ha semblat més concisa i més fàcil de gaudir. Continua sent un tipus de relat on pesen gairebé igual els esdeveniments i les floritures estilístiques (com aquell con de gelat a la vorera que obre i tanca un capítol). Es nota que m'he reconciliat amb "Better Call Saul"?
Em va fer molta mandra posar-me a mirar Better Call Saul però un cop m'hi vaig posar no em va costar res seguir-lo a tot arreu, de fet quan acabi better call saul estaré atent a on va a parar Bob Odenkirk
ResponEliminaEm sembla que també és interessant saber d'on ve Bob Odenkirk. El seu passat com a còmic té molt bona premsa.
Elimina