dissabte, 7 de novembre del 2009

Alícia: un intent de guia de lectura


Començaré pel que potser sigui una obvietat: Alícia és la protagonista de dos llibres de Carroll. Després de l’èxit espaterrant d’Alice’s Adventures in Wonderland (1865), l’any 1871 es publicà Through the Looking-Glass And What Alice Found There. És una aventura més autoconscient, més cerebral i potser un xic més fosca. Moltes adaptacions posteriors han barrejat els episodis de les dues obres i a mi sovint se’m fa difícil destriar quin personatge pertany a quin llibre. Si se’m demana l’opinió, crec que cal llegir-los tots dos, i en l’ordre en que foren escrits, encara que són narracions gairebé independents.

Les aventures d’Alícia, com cap altre llibre, han atret excel·lents il·lustradors (i algun dia parlaré d’ells), però els dibuixos de John Tenniel estan tan íntimament lligats al text original que en qualsevol biblioteca familiar hi hauria d’haver una edició d’Alícia que els inclogués (a més, són molt bons!).

Queda la qüestió més peluda. Cal explicar Alícia? Vull dir, si cal acompanyar el text amb notes a peu de pàgina. Quan Carroll publicà el seu llibre, petits i grans rigueren i en gaudiren sense necessitat de més aclariments. Malauradament, de nens victorians ja no en queda cap sobre la capa del planeta, per no quedar, ja no queden ni adults eduardians. Els temps han canviat tant que moltes bromes han esdevingut incomprensibles fins i tot pels britànics. Explicar el mecanisme d’un acudit li treu part de la gràcia, però millor això que no trobar-ne cap. Per exemple, el text és ple de paròdies de poemes moralitzants de l’època, ben coneguts pels lectors de llavors, però desconeguts per a un lector d’aquí. Tenir a l’abast el poema satiritzat em sembla imprescindible per a qualsevol lector que vulgui copsar el treball de Carroll.

Sé que les notes més o menys erudites dificulten la lectura, però en aquestes històries de Carroll no hi ha cap continuïtat narrativa, tot és episòdic, i és més important el detall que el desenvolupament. Per això em declaro defensor dels textos que venen acompanyats de notes aclaridores de la pompa i circumstància victoriana i d’altres qüestions no menys importants de lògica, metafísica o matemàtica. En aquest sentit, Martin Gardner és una referència absoluta, per això la seva “The Annotated Alice”, que comprèn les dues aventures, és de lectura obligada pels que llegiu en anglès. Una alternativa més econòmica, ben farcida d’informació suplementària és la de Penguin Classics en edició de Hugh Haughton. A més, en un apèndix, conté el text original del conte que va regalar a Alice Liddell on encara no apareixien episodis tan coneguts com el de la festa del barretaire boig.

Lamento dir que l’oferta catalana no presenta gaires alegries. Som un país petit i quan es tradueix una obra sembla que ja no cal tornar-ho a intentar. Per començar existeix la traducció de Carner (Editorial Juventud) de la primera de les aventures. Del poeta podeu esperar un llenguatge arcaïtzant i una mica refistolat. Sembla ser que no és la traducció més afortunada del Príncep (i les il·lustracions de Lola Anglada són encisadores, però del tot inadequades). Com a llibre és molt bonic, un altre dia en parlaré (a menys que Galderich, que ho faria millor, accepti el repte), però jo quan començo a llegir “margaridoies”, que el conill exclama “Ave Maria!” i que s’utilitzen expressions com “no parant-se gens ni mica a considerar com Mare de Déu en sortiria”, la veritat és que em venen totes les picors. A més no està anotada.

Víctor Compta publicà a Barcanova l’any 1990 una traducció introbable que sospito que és millor del que sembla. El volum es titula “Les aventures d’Alícia”, conté els dos llibres d’Alícia, les il·lustracions de Tenniel i notes de Ramon Buckley.

La versió que trobareu més fàcilment a les llibreries és la de Salvador Oliva (tant a Empúries com a labutxaca). En el seu dia va rebre un premi internacional de traducció, que no sé de quin cel li va baixar. Ha estat una traducció criticada per les seves omissions i descuits, i el traductor/poeta s’ha excusat, tot adduint les presses imposades per l’editorial. Té les il·lustracions de Tenniel, però no conté a penes notes i es limita a la primera de les aventures.

D’A través de l’espill, hi ha la traducció d’Amadeu Viana a Quaderns Crema. Pràcticament introbable. Em sembla molt trist que, fora de les biblioteques sigui impossible trobar aquesta obra en català.

En castellà, per sentimentalisme, perquè van ser les primeres que vaig llegir, les edicions en format més petit d’Alianza Editorial em semblen excel·lents. La traducció i notes de Jaime de Ojeda, tot i que són més modestes que les de Gardner, presenten tot el que cal saber sobre les dèries victorianes de l’autor. Barates i recomanables.

Existeix l’Alícia anotada per Martin Gardner, en un luxós (i car) volum, editat per Akal l’any 1999. El traductor és Francisco Torres Oliver i d’entrada m’ha semblat competent. Una bona opció si voleu gastar-vos prop de 60 euros. Valdemar té una edició en tapa dura amb tot el que cal (les dues Alícies, Tenniel, anotacions) a càrrec de Mauro Armiño. Conté a més obres d’altres il·lustradors, entre elles les originals de Carroll. Un llibre més bonic i voluminós que el d’Alianza, però no tan prohibitiu com el d’Akal.

Cátedra té les dues aventures en un sol volum, amb les il·lustracions i notes de Manuel Garrido. Donat el caire de la col·lecció, l’aparell crític pot ser excessiu per alguns i la traducció no m’ha convençut. Edhasa reuneix en un llibre les dues aventures i “La caça del snark”, traduïdes per Luis Maristany, amb les il·lustracions clàssiques, incloent-hi les menys conegudes del snark, però sense notes.

Si descobreixo alguna cosa més, ja us en informaré. I per descomptat les vostres aportacions sempre són molt benvingudes.

28 comentaris:

  1. Un post extens i minuciós. Després de parlar-ne tant fas venir ganes de revisar el text del Carroll. Sobre edicions introbables he de dir que jo solc recórrer al catàleg de les biblioteques públiques, que estan més ben nodrides del que sembla. Finalment, hi ha els llibreters de vell. Cal voltar i passejar i preguntar, però et pots trobar moltes sorpreses agradables. Per desgràcia el negoci ha anat a menys, però potser la crisi els ajudarà i la gent hi tornarà a recórrer. Salut.

    ResponElimina
  2. Bé, bé, bé ... de moment ja m'he fet a mans l'edició ultrabarata (la donaven a El Periódico) de la traducció de Salvador Oliva. Atenent les teves indicacions em quedaré amb la sensació que en llegeixo una part només. Quedo pendent de poder tenir-ne una per al faristol :)

    ResponElimina
  3. Doncs jo em vaig llegir la evrsió anotada i val·lucinar amb la quantitat de metàfores polítiques que jo no hauria vist mai!!

    ResponElimina
  4. Amb aquestes fantàstiques entrades, Allau, estàs creant un nou exèrcit de lectors de Carroll, entre els què jo mateix em trobo. Entre les edicions que avui esmentes, jo només he llegit (i fa molt de temps) la d'Alianza, que ja no recordo si era bona o dolenta. Francisco Torres Oliver, el traductor de l'edició d'Akal, acostuma a ser una assegurança de vida, i a més està especialitzat en literatura victoriana. I les edicions de Valdemar acostumen a ser també molt, molt bones. Ara porten uns anys editant els llibres de Sherlock Holmes, una de les meves debilitats, en edicions traduïdes i anotades per Juan Antonio Molina-Foix (i basades en l'edició del "Canon" de la Oxford University Press).

    Et felicito per aquesta "ofensiva", Allau. Jo estic aprenent (i sobretot gaudint) moltíssim amb aquestes entrades.

    ResponElimina
  5. Gràcies Lluís, d'això es tractava de tornar a Carroll, que sempre paga la pena. Per descomptat les biblioteques són un recurs imprescindible, però hi ha alguns llibres que caldria tenir a totes les cases i aquest és un d'ells.

    ResponElimina
  6. Gràcies a tu, kika, per la companyia lectora.

    ResponElimina
  7. Clídice, sembla que amb les presses l'Oliva es va descuidar de traduir una paraula aquí, una altra allí. Després passa de llarg d'alguns matisos que empobreixen la versió. I de vegades fa directament pífies. En l'original, quan Alícia cau per la llodriguera del conill, es pregunta què passaria si travessés el planeta i es trobés amb tot de gent caminant cap per avall. En la versió Oliva Alícia es pregunta què passaria si arribés al centre de la terra i es trobés amb els antípodes, el que és palesament absurd.

    De totes maneres una primera idea et faràs i per seguir les classes t'anirà bé ;p

    ResponElimina
  8. Glam, les referències polítiques és la part que potser menys m'interessa. Crec que la majoria no surten de la ploma de Carroll, es deuen als dibuixos de Tenniel qui, com era caricaturista polític, va donar les faccions de les principals figures de l'època als personatges.

    ResponElimina
  9. Gràcies, espai, per ampliar la informació bibliogràfica. I el plaer és mutu, ja sabeu que m'agrada molt la vostra pàgina.

    ResponElimina
  10. Allau,
    No tinc el d'Alícia del Carner i il·lustrat per la Lola Anglada. Suposo que el preu deu estar molt disparat i llavors... Estic d'acord amb tu que a les traduccions catalanes de la primera metiat del s. XX se'ls ha passat una mica el temps... llàstima perquè en vocabulari són molt riques però els manca actualitat, carrinclonegen!
    Sobre il·lustradors d'Alícia, no cal perdre la versió que en va fer Ralp Steadman, una obra mestra!
    Malauradament en aquesta pàgina no hi ha el llibre d'Alícia (ja fa vint anys que el va editar però si altres obres per fer-se una idea del seu estil.
    T'haurem d'anomenar "Cavaller de l'orde de Carroll"!

    ResponElimina
  11. Galderich, Juventud el continua comercialitzant per uns 17 €, però ja sé que els bibliòfils us alimenteu exclussivament de primeres edicions.

    El cas Carner és curiós, ja que el seu "Pickwick", com deia no sé qui, la considero la millor novel·la catalana del segle XX. Jo crec que li falta sintonia amb l'autor i que potser va emprendre la traducció amb el paternalisme que s'emprava llavors amb la canalla.

    M'apunto Steadman.

    ResponElimina
  12. A mi em sembla recordar (encara que la memòria pot ser molt traïdora) haver tingut a les meves mans una edició bilingüe (anglès/castellà).
    Pot ser? O és un producte de la meva imaginació?

    ResponElimina
  13. No em sona, Ferran, però essent un llibre tan profusament editat és possible.

    ResponElimina
  14. Hola de nou, Allau. He tornat per aquí esperant que tinguessis molts comentaris i estic content que així sigui. I també perquè he recordat que quan estudiava (magisteri), caram, fa vint anys, vaig tenir una profe que ens proposà Carroll per a imitar els seus limericks (ho dic bé?). Penso que ara mateix vivim en moment que també s'hi presta: fer cançonetes infantils plenes de dobles i triples sentits, i que juguen amb el no-sentit. Ho hauríem de provar.

    ResponElimina
  15. Gràcies, Lluís, em sembla que Carroll no es va dedicar als limericks. Els més famosos són els d'Edward Lear i crec que poden donar joc a un bon apunt i fins i tot a algun "exercici de classe".

    La situació actual té immenses possibilitats literàries sigui en poesia satírica, sigui en òpera buffa.

    ResponElimina
  16. Els perfeccionistes sou un goig. No he pogut evitar anar a la meva llibretera a encarregar-li una de les edicions. Aprofito per comentar que la d'Akal, que és la que he triat, existeix en edició de butxaca i és molt econòmica. Quan la tingui ja et diré si inclou els dibuixos.

    ResponElimina
  17. És un goig ser un goig. Gairebé segur que contindrà els dibuixos originals. Gràcies per la informació, Jaume.

    ResponElimina
  18. Allau, m'apunto a la proposta d'en Galderich per nomenar-te -ho hauria de fer la reina de cors, i sense tallar-te el cap, a ser possible- cavaller de l'orde de Carroll. La teua exposició de les diferents edicions és brillant, i s'agraeix que t'hagis mullat en els comentaris. Jo afegiria dues coses: que la versió en anglès anotada per Gardner és la millor, però només a l'abast d'aquells que dominin molt bé l'idioma; i que l'edició de Càtedra, com bé has dit, té revisió i notes de Garrido, la persona que més en sap de lògica en tot l'estat, i per tant, és altament recomanable, en especial per aquells que volgueu tenir una visió purista de l'obra de Carroll.
    I acabo amb una recomanació per la Cldice: amb la versió que t'has comprat, la teua reconversió al carrollisme és altament improbable. Fes cas, oh Clidice, de les sàvies paraules del savi Allau, i comprat una edició com cal, encara que et costi més diners.

    ResponElimina
  19. Leblansky, gràcies, però de debò que l'última cosa que m'interessaria és un títol; això deixem-ho pel Javier Marías.

    Et confesso que l'edició de Cátedra només la vaig fullejar, però quan vaig veure que convertia els sextets d'un poema en dos quartets, vaig trobar que es prenia excessives llibertats.

    ResponElimina
  20. ui! no me l'he comprada, resulta que voltava per casa. De fet, més que res, m'estic mirant "els sants" ;)

    ResponElimina
  21. "i de què serveix un llibre, pensà Alícia, sense "sants" ni diàlegs?"

    Alícia en Terra de Meravelles, capítol I

    ResponElimina
  22. per això mateix ;) (ja hi he passat, ara estic acabant de parlar amb els ocells i el ratolí)

    ResponElimina
  23. Ferran: potser et refereixes als títols que va publicar Libertarias (castellà-anglès) d'Alícia i de La caza del snark als anys 90'. Són bilingües, però es tracta, en el cas d'Alice, d'adaptacions.

    ResponElimina
  24. Allau,
    D'entrada t'haig de confessar que l'Alícia i jo no tenim el gust. No sé ben bé com ha anat. Jo era petita, ella corria per casa, sí, però cada cop que obria el llibre m'agafava com una mena de neguit que no sé explicar; així que no li vaig fer mai prou cas. Carn de divan.
    La teva ofensiva Carroll és sensacional, Allau. L'enhorabona.
    El comentari d'en Lluís Bosch sobre les cançonetes infantils m'ha fet pensar en un llibre preciós que es titula I Saw Esau, de l'Iona i en Peter Opie, amb il·lustracions d'en Maurice Sendak. M'he passat mitja tarda buscant-lo per casa. Finalment l'he trobat. Una delícia. Així que gràcies a tot dos (i a la resta, no cal dir-ho). I ara, ciao, que he quedat amb l'Alícia.

    ResponElimina
  25. Gràcies, Matilde. Jo Alícia la vaig llegir per primer cop als 17 anys. No estic segur que un nen de 8 o 10 anys d'ara pugui gaudir realment del llibre: li pot semblar una mera successió d'encontres arbitraris i sense solta. Cal ser una mica més gran per copsar la gràcia dels seus diàlegs, la riquesa de les seves referències i el seu aroma antiautoritari...

    Desitjo que acabeu essent amigues.

    ResponElimina
  26. Benvolgut adult eduardià (sense mala intenció): Enhorabona per la campanya, que ja té un èxit evident! Confio que algun dia també faràs esment de la versió desplegable de Robert Sabuda. Endavant que queda molta Alícia.

    ResponElimina
  27. Primer l'hauré de conèixer, però és possible que en parli. Com bé dius, queda molta Alícia. Però ara potser us faré descansar un parell de dies.

    ResponElimina