dissabte, 28 de novembre del 2009

Jabberwocky (1)

Quan Alícia travessa l’espill, un dels primers objectes que troba és un llibre escrit en un alfabet incomprensible. O almenys ho és fins que l’encara al mirall i hi descobreix un poema de títol “Jabberwocky”.[Carroll prèviament havia consultat a l’impressor sobre la possibilitat de reproduir textos en simetria especular; aquest li respongué que no hi havia problema, però que li sortiria més car.] Alícia s’adona de seguida que, pel fet d’haver-lo convertit en llegible, no vol dir que l’hagi fet més comprensible, ja que el text és ple de paraules de les que en desconeix el significat. I no és d’estranyar, perquè moltes d’elles són inventades.

'Twas brillig, and the slithy toves
Did gyre and gimble in the wabe;
All mimsy were the borogoves,
And the mome raths outgrabe.

"Beware the Jabberwock, my son!
The jaws that bite, the claws that catch!
Beware the Jubjub bird, and shun
The frumious Bandersnatch!"

He took his vorpal sword in hand:
Long time the manxome foe he sought—
So rested he by the Tumtum tree,
And stood awhile in thought.

And as in uffish thought he stood,
The Jabberwock, with eyes of flame,
Came whiffling through the tulgey wood,
And burbled as it came!

One, two! One, two! and through and through
The vorpal blade went snicker-snack!
He left it dead, and with its head
He went galumphing back.

"And hast thou slain the Jabberwock?
Come to my arms, my beamish boy!
O frabjous day! Callooh! Callay!"
He chortled in his joy.

'Twas brillig, and the slithy toves
Did gyre and gimble in the wabe;
All mimsy were the borogoves,
And the mome raths outgrabe.

El “Jabberwocky” és un dels poemes més famosos de Carroll, és a dir, de tota la literatura anglesa. Pel seu to i per alguns mots familiars s'intueix que parla de la lluita a mort entre un heroi anònim i el monstre titular. I, si queda algun dubte, el dibuix de Tenniel resulta de gran ajuda, amb aquest espinguet que planta cara a una criatura amb faccions de lluç i armilla ben botonada. Carroll volia utilitzar aquesta il·lustració com a frontispici del conte, però una consulta prèvia a algunes mares de família el dissuadí: totes opinaren que la imatge espantaria la canalla. Finalment com a frontispici s’utilitzà l’estampa més serena del Cavaller Blanc i Alícia.

Per cert, fins avui no m'he adonat que el nom del monstre és Jabberwock (no Jabberwocky) i que el títol del poema obeeix a un mecanisme similar al que fa la Ilíada, a partir d'Ilió, o l'Enèida a partir d'Enees, o sigui una mena de "Jabberwockíada". Formalment parodia una balada èpica medieval, d’aquelles que agraden tant als lectors de Tolkien i, de retruc, a tota la penya pre-rafaelita; però els seus mots de ressons arcaics no tenen cap relació amb les antigues llengües anglosaxones.

Per fortuna per a nosaltres, el poema compta amb una rica tradició d’hermeneutes (algun d’ells de primera mà) que ens han il·luminat els seus detalls més foscos. El mateix Carroll, que alguns anys abans ja havia publicat la seva primera estrofa a la revista “Misch-Masch”, que confeccionava amb els seus germans, indicava allí l’etimologia i significat de certes paraules. Per exemple, “tove” és una mena de teixó, de pèl llis i blanc, amb una banya similar a la del cérvol, i que s’alimenta bàsicament de formatge.

Més endavant, a la mateixa aventura de l’espill, la caricatura d’acadèmic pedant que és Humpty-Dumpty li aclareix a Alícia alguns passatges del poema. També li explica l'important concepte del mot maletí (portmanteau word), la invenció del qual s'atribueix a Carroll. Per això serà millor que sigui el mateix Carroll qui ho expliqui:

“...pren les dues paraules “fuming” (empipat) i “furious” (furiós). Fes-te a la idea que vols dir les dues paraules, però no determinis quina de les dues diràs primer. Ara, obre la boca i parla. Si els teus pensaments s’inclinen, encara que només sigui una mica, cap a “fuming”, diràs “fuming-furious”; si tendeixen, fins i tot per un pèl, cap a “furious”, diràs “furious-fuming”; però si posseeixes el més rar dels dons, una ment equilibrada, diràs “frumious”.

Curiosament, alguns d'aquests híbrids engendrats per la imaginació carrolliana han acabat incorporant-se a la llengua anglesa. Tal és el cas del verb "chortle", combinació de "chuckle" (rialleta) i "snort" (esbufec), podeu imaginar-vos el significat resultant. I també nosaltres, sense adonar-nos utilitzem maletins ben coneguts com "spanglish" o "Brangelina" (Brad Pitt + Angelina Jolie). Jo, més intencionadament, me'n serveixo de vegades al meu disseccionari, de forma totalment impune.
(continuarà)

17 comentaris:

  1. el poema no l'he entès, entre altres coses perquè el meu anglès dóna només per sobreviure a base de bistecs, pèsols, bolets i cervesa (i ma mare que està a la cuina) :( Interessant això dels "mots maleta" :)

    ResponElimina
  2. Clídice, si l'haguessis entès començaria a preocupar-me, que amb aquest vocabulari passaries molta gana!

    ResponElimina
  3. Aquest poema sempre m'ha paregut una obra mestra. A casa tinc una versió ilustrada pel dibuixant de còmics Max amb una traducció molt bona al castellà que és una delícia.

    ResponElimina
  4. Ah, i un altre mot maleta prou habitual: brunch (breakfast + lunch). Que és l'esmorçar de tota la vida.

    ResponElimina
  5. Titus, aquesta del Max no la coneixia, la buscaré que el tema li escau.

    ResponElimina
  6. Titus,
    Estirat una mica i envia aquest poema il·lustrat pel Max amb la traducció que a mi em passa com a la Clídice, però amb un anglès que no arriba ni a demanar un pèsol!

    ResponElimina
  7. Galderich, ara no em diràs que no tens a casa ni una sola edició traduïda d'A través de l'espill...

    ResponElimina
  8. Ho intentaré, deixeu-me un parell de dies.

    ResponElimina
  9. Titus, no t'amoïnis gaire que en Galderich és pidolaire de mena.

    ResponElimina
  10. Quasi amb vergonya (perquè no sóc cap erudit i el meu anglès és irrisori), goso esmentar-te un tema paral·lel però que considero oportú; i més quan he descobert que tens estudis matemàtics.
    Fa poc he repassat el text d'una conferència titulada "Identidad y catástrofes" on Jean Petitot explica les derivades antropològiques de La teoria de les Catàstrofes de René Thom. Curiosament, l'expressió de Deleuze "El Efecto Carroll" dona nom a un capítol. Ja et pots imaginar que tracta de "Frumious" i les paraules-bagul amb aquella espessor de l'estructuralisme dels 70.
    M'ha fet pensar en si tens previst fer 5 cèntims de les connexions matemàtiques de Carroll. Seria un èxit de post!

    ResponElimina
  11. I tant, Girbén, que tinc intenció de parlar del Carroll lògic i matemàtic; tot arribarà en el seu moment. Però em guardaré prou d'apropar-me als estructuralistes i altra gent de mal viure.

    ResponElimina
  12. Si, però il·lustrat pel Max i de les traduccions ja no m'enrefio

    ResponElimina
  13. Refia-te'n de "l'amabilitat dels desconeguts", quin remei et queda?

    ResponElimina
  14. Doncs jo desconeixia això del nom real del monstre. Ara associaré Jabberwock i Allau.

    ResponElimina