dimecres, 18 de novembre del 2009

Me'n recordo (VIII)


Me'n recordo de les sabates "Gorila", del sabó "Lagarto" i de les tovalloles "El oso".

26 comentaris:

  1. Tenia una piloteta de goma "Gorila" de propaganda.

    No se perquè l'associo a una capseta de taps de cera per l'otitits "Nohisent", això em porta al "Peusek" i al matarrates "Ratolín"

    oh, com s'ha perdut la màgia dels noms comercials...

    ResponElimina
  2. Molt bons, Mr.Towers, aquests noms que recordes (m'encanta el Ratonil).

    Les pilotes Gorila em sembla que eren sempre verd fosc.

    ResponElimina
  3. A mi el que m'agrada és això de "La fuerza del destino". Què és? Una sabateria?

    ResponElimina
  4. Goril·les vulcanitzats! Aquesta és digna de figurar a la Galeria d'imatges del Galderich i en Leblansky (mira de vendre'ls-la!).

    ResponElimina
  5. Clar que per a nom maco, el d'un "xiringuito" que hi ha al port de Vigo: Kiosco das almas perdidas.

    ResponElimina
  6. A mi també, Clídice. Són d'aquelles coses que la globalització s'endugué.

    I per cert, hi havia el saltador Gorila, que no sé si hi tenia res a veure.

    ResponElimina
  7. No ho sé, Matilde, com a sabateria sona fenomenal.

    I el sistema vulbatemcuero, ni te cuento (una mica obscè, això sí)

    ResponElimina
  8. Salvador, que el paper del Elefante va ser la meva inspiració i avui publiquen un volcà. Encara seré jo qui haurà de pagar drets d'autor.

    ResponElimina
  9. Al Lagarto jo també aplegue encara, i continue siguent fan!! Ma mare me'l posava per als campaments perquè deia que la pastilla cundia i que es podia gastar pa tot, pal cos, pa la roba... I jo ara quan me'n vaig de viatge sempre pastilla de Lagarto darrere, un poc incòmoda per a llavar-se pel tamany, això sí, però i lo bé que deixa la pell? I lo bé que va per llavar-se les ferides? Això també consell de sempre de la mare (metge), que el que millor va per a llavar una ferida és el sabó Lagarto.

    ResponElimina
  10. Estic meravellat amb vós senyora comtessa. L'imatxinava banyant-se amb llet i mel i coses així. A la pregunta "Marylin Monroe" de què es posa per a dormir, vostè respondria : el meu lagarto ?

    Sou captivadora.

    [Perdoneu la intromissió Senyor dels Estels, però el vostres dominis són molt animats]

    ResponElimina
  11. Gràcies, Comtessa, pel consell. La veritat és que Lagarto sona millor que Lux, Dove o Heno de Pravia.

    ResponElimina
  12. Herr Salzburg, no es disculpi, jo també n'estic captivat.

    ResponElimina
  13. També recordo les pilotes gorila!.
    La sabatería on anavem a comprar era "El gato con botas".
    També recordo el Lagarto, jabón de escamas!
    Però a casa les tovalloles normalment eren de La Brujita. Aaaiiis!

    ResponElimina
  14. Jo, Assumpta, el sabó Lagarto el recordo en una pastilla tan grossa com un maó, com comenta la Comtessa; però, si hi havia versió en escames, és lògic que li diguessin Lagarto.

    ResponElimina
  15. Allau,
    Parla amb el nostre advocat per intromissió blocaire. Haig d'acabar de perfilar amb en Leblansky per on anirà la denúncia...

    ResponElimina
  16. El record que tinc de les pilotes Gorila és que eren molt dures (o al menys, la que tenia l'àvia a casa seva ho era i jo m'havia fet algun blau jugant-hi).

    Del sabó Lagarto recordo un llangardaix enorme (o al menys m'ho semblava) de propaganda que tenien a la botiga de 'Aceites y jabones' de prop de casa (on ara hi ha una fleca pija). El bitxo feia goig de debò!

    Gràcies a Déu, el Peusek i els taps Nohisent que menciona Mr Towers encara existeixen. El Ratonil no ho sé, però em fa pensar en el fantàstic Collonil, potser la meva marca favorita de tots els temps.

    ResponElimina
  17. Galde, com pots confondre un sentit homenatge amb un plagi?

    ResponElimina
  18. Santi, precisament va ser en Galderich qui, en un llunyà apunt va comentar que el Collonil anava de collons (però ara no sé per a què).

    ResponElimina
  19. El Collonil em sembla que és per netejar pell. Jo el vaig descobrir a l'extinta Drogueria Multicolor de la carretera de Sants (a can Creus, vaja).

    ResponElimina
  20. Ui, jo no, jo no sóc "d'eixe" època que canta aquell!
    Merci per passar pel meu humil blog. Es el que té anar ràpid i escriure a raig, a vegades et deixes coses per comentar, i me'n haurien fet falta moltes més. Però és un bon resum tintineà, he he.

    Merci, Adéu!

    ResponElimina
  21. Benvingut, Ferran! Tranquil que el resum està molt bé; només que t'has topat amb un tintinià molt puntillós.

    ResponElimina
  22. Haw, haw! A mi de xiquet m'agradava molt el calçat gorila perquè era "vulcanizado". Jo no tenia ni idea de què volia dir això, però sonava genial. Quan finalment em vaig assabentar del seu significat, em vaig quedar força decebut.

    ResponElimina