diumenge, 1 de novembre del 2009

Ofensiva Carroll


Foto de Julia Margaret Cameron (que quedi clar!)
Fa poc han coincidit a la catosfera que llegeixo tres apunts referits a l’escriptor Lewis Carroll. Tots tres incidien en la seva faceta de fotògraf més que no pas en la d’escriptor, un aspecte de la seva obra que amb els anys es valora cada vegada més. Com sempre que es parla actualment de Carroll no han faltat comentaris sobre la seva suposada pedofília.

Les paraules “pederàstia” i “pedofília” tenen el poder màgic de fer-nos dreçar les orelles automàticament, perquè en els temps que corren poques inclinacions humanes es consideren més execrables que aquestes. La qüestió és prou complexa i no crec que es pugui dimonitzar indiscriminadament com pretendria la correcció política, que hi ha molts matisos i que, de vegades, la pederàstia és la conseqüència d’unes lleis determinades tan arbitràries com les de l’edat de consentiment sexual. Però ara no em penso ficar en aquests aiguamolls.

Carroll visqué en una època diferent a la nostra, en la qual la representació de la nuesa infantil es considerava el súmmum de la innocència. Cal recordar que les fotos que l’escriptor feia de nenes en diferents graus de disfressa o de despullament comptaven sempre amb l’aquiescència dels pares de les criatures i que no ens ha arribat cap notícia d’escàndol al respecte. Carroll no només fotografiava infants, sinó que era un expert paisatgista i va retratar alguns dels seus més cèlebres contemporanis com el poeta Tennyson, l’actriu Ellen Terry, el pintor John Everett Millais o la fotògrafa Julia Margaret Cameron.

No hi ha indicis que l’escriptor mantingués cap relació sentimental amb dones adultes i del que passava dins del seu cap és possible que mai no en sapiguem res. Però per fer conjectures déu va inventar els acadèmics, i aquests (esperonats per les lliçons de Sant Sigmund Freud) fa anys que furguen els llençols del reverend Dodgson a la recerca de taques de semen, un semen més teòric que real, cal dir. La investigació policial duta a terme pels experts ha conduït a extrems ridículs, com si el pobre Carroll segués al banc dels acusats en un judici pòstum per suposada pederàstia.

En els darrers anys fins i tot ha aparegut un nou corrent de pensament que s’ha erigit en el paper d’advocat defensor. Segons aquests estudiosos la família de Carroll destruí a la seva mort documents que revelarien les seves nombroses aventures amb dones casades, un fet que en aquella època resultava molt més escandalós que la contemplació de cossos impúbers.

I tot això a qui pot importar-li, apart de quatre estudiosos a la recerca d’una càtedra? Els protagonistes d’aquestes històries són tots morts i enterrats, però la meravellosa obra de Carroll continua ben viva entre nosaltres. Per això em dol que, quan se’l menciona, tothom s’afanya a apuntar la seva suposada pederàstia (com si fos la resposta adequada a una pregunta del “Trivial Pursuit”) i, en canvi, es confessa una ignorància total o parcial dels seus escrits.

Com a tothom, a mi també m’agrada fer safareig, però seria ben trist que d’aquí uns anys a Lewis Carroll se’l recordés exclusivament com un antic autor pederasta prohibit a totes les biblioteques públiques del planeta. Ja vaig escriure en un altre apunt, que ara no localitzo, que sembla ser que a Bertrand Russell li pudia molt l’alè. Però aquestes no són les qüestions pertinents. Per això, per dirigir les mirades en la direcció que veritablement importa, enceto aquí el que he batejat com “Ofensiva Carroll”, una sèrie d’apunts que, si més no, em produirà un immens plaer escriure’ls. Espero que una part d’aquest plaer se us encomani.

13 comentaris:

  1. En tot cas, com vaig sentir en un debat seriós, una cosa és un pedòfil i l'altra, un delinqüent. Els sentiments són personals i el tema ens faria entrar en la biologia humana, una altra cosa són les lleis i qui les transgredeix, l'homosexualitat era molt més mal vista en el temps de Carroll que no pas aquesta afecció per les noietes. Machado es va casar grandet amb una adolescent i ho hem trobat romàntic i tot.

    ResponElimina
  2. Molt bona pensada aquesta ofensiva. De tota manera a mi la pederàstia em sembla realment execrable, sense que relativismes històrics de cap mena em facin canviar de parer. Visc el present i per la mateixa raó no em deixen indiferent la crema de bruixes d'altres èpoques. De tota manera m'importen ben poc la pederàstia de Carroll, si és que va existir, com la de Paul Gauguin, que estaria provada, a l'hora de valorar la seva obra. Per això em sembla molt bé que parlis de Carroll. Jo almenys et seguiré com sempre. (Hòstia quin fàstic si va abusar de criatures.. no puc evitar-ho; si, molt bé l'obra... però jo diria que són coses diferents i que les seves ceracions no el redimirien...)

    ResponElimina
  3. Allau, veig que t'has llençat de ple a l'ofensiva Carroll, haw, haw!
    Jaume, jo crec que una cosa és fer fotos de nens i una altra "abusar de criatures", com tu dius. Si Carroll hagués estat una dona, possiblement ningú hauria dit res de la suposada pederàstia. I per altra part, trobo que l'afany de criminalitzar a qualsevol artista que surti de l'esfera de la normalitat, és iniciar una cacera de bruixes que possiblement acabaria portant a la foguera a la pròpia Bíblia en vers.

    ResponElimina
  4. Leblanski , per suposat que Carroll té presumpció d'inocència i crec que l'Allau ho ha situat molt bé dins de l'època. Fins aquí, i si parlem de les fotogràfies, estem d'acord.

    Sortir de l'esfera de la normalitat jo diria que és propi de la major part d'artistes (sovint de manera sorollosa i insofrible, tot sigui dit), però jo només criminalitzaria els que fan coses que figuren en el Codi Penal, i potser tampoc totes les que hi surten.

    En canvi potser afegiria algún article al Codi Penal que em permetes fer un autodafe amb més d'un artista. Si no ho has fet mai, prova de dedicar-te a la gestió cultural i ja m'ho sabràs dir.

    ResponElimina
  5. Júlia, fins i tot la noció de delinqüència ha canviat amb les èpoques, pensa si no en la famosa Llei de Perillositat Social.

    M'has fet recordar que Maurice Chevalier, als anys 50, cantava a "Gigi" la cançó "Thanks God for little girls".

    ResponElimina
  6. Comtessa no l'he llegida ni crec que la llegeixi. Pel poc que sé és una novel·la bastida entorn de l'obsessió carrolliana per les noietes i, com intentava dir a l'apunt, no sento gaire simpatia per la literatura del clixé. Ara, si vostè me la recomanés, ho tindria en consideració.

    ResponElimina
  7. Doctor Jaume & Mr. Puig, vostès estaran més versats que jo en qüestions legals i, com he intentat deixar clar, no em ficaré en aquests merders. En tot cas, els arguments del fiscal són més aviat indirectes i del tot benignes, i no interfereixen per res en la meva apreciacio de Carroll.

    En tot cas, lluny de la meva intenció fer apologia de la pederàstia (coixejo més aviat del contrari). Per cert, ha vist "The doubt"?

    ResponElimina
  8. Ja veus, leblansky, que m'encenc amb facilitat. I no em parlis de la Bíblia, que és un veritable catàleg d'atrocitats (però tampoc la cremaria, ep!, que cremar és lleig).

    ResponElimina
  9. Jo crec que si fas una ofensiva Carroll, no pots deixar al tinter les seves obres matemàtiques (publicades amb el seu verdader nom: Charles Dodgson). Em sembla que al castellà només s'ha traduit The game of Logic, però a més va publicar un tractat de Lògica Simbòlica (dos volums, el segon publicat postumament), un altre de Determinants i un interessantíssim llibre sobre Euclides i els seus rivals contemporànis.

    ResponElimina
  10. Com ja vaig dir en algun racó d'aquesta casa, qui es fiqui amb Lewis Carroll se les haurà amb mi.
    Benvinguda sigui l'ofensiva Carroll! (que, per cert i de forma molt escaient, sona a estratègia d'escacs)

    ResponElimina
  11. Benvolgut Senyor, he vist El dubte, i em va agradar i tot. El dubte el deixo per la gent informada. Jo com no sé que va fer el senyor Carroll en realitat no sé res. (però qui sap, no? i si...)

    ResponElimina
  12. Sí, Ferran, i tant que faré menció als seus escrits de lògica (em van ser de gran ajuda al batxillerat!)

    ResponElimina