diumenge, 24 de gener de 2010

Imatges d’Alícia: Bessie Pease Gutmann


Bessie Pease Gutmann (1876-1960) va néixer a Philadelphia i va ser durant els primers anys del segle XX una artista molt popular. La seva especialitat era el retrat d’infants angèlics no aptes per a diabètics. Les seves làmines semblaven pensades per decorar l’habitació de la quitxalla o per il·lustrar les portades de les revistes femenines de l’època. Inevitablement, el seu estil perdé els favors del públic després de la Segona Guerra Mundial.

Curiosament, les seves Alícies, de 1907 i 1909 respectivament, tenen un to tenebrista que les allunya dels seus treballs habituals i són plenes de detalls curiosos o directament estravagants.

En alguns casos em pregunto si el tenebrisme és buscat (Caravaggio?) o es tracta d'un defecte de la reproducció, perquè aquesta escena del te no podria ser més llobrega.

L'artista opta per representar les cartes sense cap, amb el que l'amenaça de la Reina perd tot el sentit. També és ben curiosa la falsa tortuga, que a mi em sembla una tortuga de debò, però amb una rodanxa de llimona a la closca (!)

El grifó amb pinta de marcià és realment divertit i les cartes amb braços, estranyament inquietants.

No afegiré res més, tot plegat és força brillant.

14 comentaris:

  1. És cert que hi ha un punt abarrocat, però sembla molt ben ajustat. Aquesta tenebra em fa pensar també en la visió del Burton, per cert. I he recordat una peli una mica estranya, Labyrinth, amb el David Bowie, que contenia referències carrollianes i també compartia un toc barroc.

    Finalment, et volia dir (però possiblement ja la coneixes) que hi ha una antiga cançó dels Jefferson Airplane sobre l'Alícia, en què parlen del conill blanc, la reina, etc. Si ho vols, et puc buscar la referència.

    ResponElimina
  2. més aviat una "bebè-Alícia" no?

    ResponElimina
  3. "Labyrinth" no l'he vista, però el "White Rabbit" de Jefferson Airplane sí que el conec (no ets el primer que me'l menciona). L'acabaré posant.

    ResponElimina
  4. Sí, Clídice, aquesta Alícia no arriba a l'edat reglamentària.

    ResponElimina
  5. Si que és brillant la Bessie (nova descoberta!), especialment com a colorista.

    Tal vegada m'equivoqui però em sembla recordar que del "White Rabbit" algú va fer-ne un TBO...
    potser pel RockComix... Ara ho miraré.

    ResponElimina
  6. Ep Allau, confirmat. El que va ser el dissenyador de RockComix ara està escanejant el TBO del "White Rabbit". Ja pots comptar-hi.

    ResponElimina
  7. Aquesta Alícia si més no és molt curiosa perquè deixa la línia i s'endinsa en el color.
    Malgrat tot... no m'acaba d'agradar!

    ResponElimina
  8. Gràcies Girbén, amb això ja tenim apunt!

    ResponElimina
  9. Galderich, potser no és de les millors, però el grifó, que sembla el nebot de Godzilla, em té el cor robat.

    ResponElimina
  10. ¿Vols dir que és un grifó? Un grifó és un griu, mig àguila, mig lleó. ¿Potser un tritó verd?

    ResponElimina
  11. Puig, ja ho sé, però Carroll escrigué que el company de la tortuga imaginària era un grifó, així que he de creure que aquesta és la visió que en té la senyora Guttman (no gaire ortodoxa, estem d'acord).

    ResponElimina
  12. M'agrada! M'agrada perquè té idees pròpies: el barret del barretaire no és de copa, el griu sembla un tritó i la tortuga, en comptes de per fer sopa, és més apta per preparar gin-tònics.

    ResponElimina
  13. Potser massa idees pròpies, Santi.

    ResponElimina
  14. És el que passa quan menges el bolet equivocat.

    ResponElimina