dissabte, 9 de gener de 2010

A la recerca del límit


Foto Claire Tsointsoin
Per què un dia els teus cabells, les teves ungles, són perfectament normals i l’endemà els trobes massa llargs i penses que els has de tallar? On rau la diferència?

9 comentaris:

  1. Rau en una línia sobrera. Una línia tan fina, tan fina, que només té un costat.

    ResponElimina
  2. Bona resposta, Burg, gairebé matemàtica.

    ResponElimina
  3. ai, no puc pensar, però m'agrada molt la resposta de Burg.

    Se us ha espatllat la calefacció? En cap de setmana? En plena onada de fred? ah, sou d'aquesta mena de gent. Que no sigui res. Guardeu-vos del fred.

    ResponElimina
  4. és molt bona la resposta d'en Burg. Però sempre penso que en aquestes coses és Narcís qui ens controla. :)

    ResponElimina
  5. toctoctoc.
    No us haureu congelat ni res, oi?

    ResponElimina
  6. Clídice, potser és Narcís, però no tinc clar quins són els seus criteris.

    ResponElimina
  7. Una bona pregunta, però de molt difícil resposta. La mesura de les coses no tan sols és personal i potser inconscient, sinó que va variant amb el temps: Les mides, en canvi, no varien mai.

    ResponElimina
  8. Matilde, som vius. És que hem passat el dia en una casa amb llar de foc, allà pel Penedès.

    ResponElimina
  9. Però d'un dia per l'altre, Lluís, crec que varia més el que és mensurable i creix que no pas els nostres barems personals, que són d'evolució molt més lenta.

    ResponElimina