Per fi vaig passar pel Centre d’Art Santa Mònica per veure les 48 il·lustracions de gran format que Pat Andrea ha fet dels llibres d’Alícia i que ja vaig anunciar fa uns mesos. Segons Juan Bufill, comissari de l’exposició, Andrea i Carroll tenen molts punts en comú:
“El desig i el conflicte del desig amb la realitat limitadora o repressora. La imaginació fantàstica o utòpica. L’aparició de l’absurd i el caos als escenaris de l’ordre purità, autoritari i excessiu. El gust pels jocs i l’humorisme anticonvencionals. La irrupció de transformacions físiques extremes, estats alterats o inestables i d’altres canvis violents. La sensació d’estranyesa respecte als altres, al món i a un mateix. La repressió sexual i general i la transgressió i la fantasia com a respostes necessàries d’això. La nostàlgia de la innocència i de la naturalitat salvatge de la infantesa”.
Aquests grans dibuixos de tècnica mixta es poden contemplar fins el 26 de setembre i trobo que valen molt la pena. Andrea parteix de la iconografia de Tenniel i la desenvolupa a partir d’una lliure associació d’idees. Imagina diverses Alícies, decididament adultes i sotmeses a tota mena de suggestions sexuals. Són totes elles Alícies de cames llargues amb un tresor a l’entrecuix i certa propensió a l’histerisme.
Pat Andrea a finals de juny, just abans que s’inaugurés l’exposició, va dibuixar a les parets de l’edifici algunes variacions sobre Alícia. A l’escala en especial hi ha un estirament del seu coll que sembla apuntar a l’exposició sobre ciència i cuina que ocupa la tercera planta de l’edifici. Tot aquest art efímer desapareixerà quan s’acabi l’exposició. Potser és un motiu més per apropar-se al final de la Rambla.
“El desig i el conflicte del desig amb la realitat limitadora o repressora. La imaginació fantàstica o utòpica. L’aparició de l’absurd i el caos als escenaris de l’ordre purità, autoritari i excessiu. El gust pels jocs i l’humorisme anticonvencionals. La irrupció de transformacions físiques extremes, estats alterats o inestables i d’altres canvis violents. La sensació d’estranyesa respecte als altres, al món i a un mateix. La repressió sexual i general i la transgressió i la fantasia com a respostes necessàries d’això. La nostàlgia de la innocència i de la naturalitat salvatge de la infantesa”.
Aquests grans dibuixos de tècnica mixta es poden contemplar fins el 26 de setembre i trobo que valen molt la pena. Andrea parteix de la iconografia de Tenniel i la desenvolupa a partir d’una lliure associació d’idees. Imagina diverses Alícies, decididament adultes i sotmeses a tota mena de suggestions sexuals. Són totes elles Alícies de cames llargues amb un tresor a l’entrecuix i certa propensió a l’histerisme.
Pat Andrea a finals de juny, just abans que s’inaugurés l’exposició, va dibuixar a les parets de l’edifici algunes variacions sobre Alícia. A l’escala en especial hi ha un estirament del seu coll que sembla apuntar a l’exposició sobre ciència i cuina que ocupa la tercera planta de l’edifici. Tot aquest art efímer desapareixerà quan s’acabi l’exposició. Potser és un motiu més per apropar-se al final de la Rambla.
La veritat és que has penjat tant de material gràfic sobre l'Alícia que no sóc capaç de comparar, però aquesta proposta més contemporània m'ha agradat molt!
ResponEliminawow! si puc demà mateix baixo! :)
ResponEliminaAllau,
ResponEliminaL'exposició és una genialitat tant per l'obra exposada com la dibuixada in sintu. Espectacular seria la definició.
És curiós com aconsegueix crear una Alícia d'una sexualitat brutal, curiosa. Una molt bona recomanació!
Al costat d'això, el veí Miquel Barceló queda petit...
Lluís, això de Carroll ja es va acabant i t'estalviaràs "l'embarras du choix".
ResponEliminaGraffitti, Clídice! I contra el que diu en Galderich, el que hi ha de Barceló també és força interessant.
ResponEliminaGalde, jo m'ho vaig passar molt bé amb la versió Andrea; però no menystindria el que hi ha de Barceló. D'acord que són els seus inicis, però hi ha alguna aquarel·la i els llibres manipul·lats que em van interessar molt. Per descomptat, després cal continuar al Caixafòrum (i, de passada, veure les fotos felices de Lartigue).
ResponEliminaEstic posposant anar a Sta Mònica per no haver de baixar a la Rambla. Mentrestant he vist l'exposició de Pat Andrea a la galeria Victor Saavedra del carrer Enric Granados, molt recomanable tot i que cap de les protes sigui l'Alícia.
ResponEliminaRgR
Rgr, no sabia que també exposava a Víctor Saavedra, potser m'hi acostaré.
ResponEliminaAixò de baixar a la Rambla és dur, ja ho sé. Ajuda tenir la parada de Drassanes a prop.
Acabo d'arribar de la city de veure l'exposició i, de passada, la d'en Barceló. Primer dir-te que he baixat des de la parada de metro d'Entença tot xano-xano fins al Centre d'Art i he trobat la ciutat netíssima, endreçadíssima, tranquil·líssima i, al damunt, feia un airet suau que m'impedia suar. Realment no hi ha res millor que sortir per apreciar les coses de casa ;)
ResponEliminaDe Pat Andrea, ufff! mai m'havia sentit tan Alícia! m'ha encantat la veritat :)
Barceló psè, l'exposició, vull dir :)
Segur que has estat a la mateixa Barcelona? A la meva fa una xafogor insufrible.
ResponEliminaM'alegra que t'agradi alguna cosa d'Alícia i el que hi ha de Barceló no està pas malament, però cal anar al Caixafòrum per veure les peces importants.