dimarts, 5 d’octubre del 2010

Germània, any zero

De totes les ciutats que aspiren a ser les més antigues d’Alemanya, segurament Trier és la que té més motius per la candidatura. Si les variacions del seu topònim en les diverses llengües europees (Trèves en francès, Treviri en italià, Trèveris en català…) no fos prova suficient de la seva antigor, múltiples vestigis de l’època romana testimonien els seus orígens. Fundada el 16 A.C. a les tranquil·les ribes del Mosela com a Augusta Treverorum, és avui una agradable ciutat de 100.000 habitants situada en un racó de Renània-Palatinat, a tocar de França i de Luxemburg. Potser per això hi ha aquí una bona cultura del vi, una gastronomia més sofisticada i un grup de jubilats que juguen a la petanca.
L’emblema de Trier i la seva resta romana més original és la Porta Nigra, una de les portes d’entrada a la ciutat, datada cap a finals del segle II. Durant l’edat mitjana, un cop perduda la seva utilitat, moltes de les seves pedres foren utilitzades en la construcció d’altres edificis. El segle XI el monjo grec Simeó s’hi va retirar allí a meditar i, després de la seva mort i subseqüent canonització, en el lloc s’hi va construir una església. L’any 1802 Napoleó va suprimir l’església i ordenà que es reconstruís l’edifici romà. El resultat que es pot veure ara, llistat des de 1986 al Patrimoni de la UNESCO, és un híbrid estrany que tanmateix no deixa indiferent. El nom de Porta Nigra prové dels temps medievals, quan la ronya acumulada justificà el seu apel·latiu. Per això potser ningú no s’ha decidit encara a netejar-la.
D’entre els altres monuments romans destaquen unes termes, prop d’un nus d’autopistes, que sense arribar a la grandesa de les de Caracalla són d’un interès considerable (al centre de la ciutat n’hi ha unes altres soterrades que impressionen molt menys). Als afores, lluny del centre com a prova que als romans no els importava caminar una mica per divertir-se, hi ha un amfiteatre oval, actualment envoltat de les vinyes en pendent típiques de la regió.
Però l’edifici més fascinant sens dubte és la Basílica de Constantí. Ignorant de mi, em va sorprendre que l’emperador hagués tingut un palau tan septentrional; no sabia, és clar, que la seva mare, aquella Santa Helena que, com una precursora d’Indiana Jones, va omplir totes les esglésies de la cristiandat de relíquies de la Santa Creu, havia nascut a la contrada. Constantí, aquell trànsfuga religiós de conveniència, deu ser un dels grans responsables històrics que encara estiguem discutint ara sobre la presència de crucifixos a les escoles. Només per aquest motiu, ja no m’és gaire simpàtic. Però la seva basílica, que posteriorment fou residència del bisbe i finalment església luterana, destruïda pel foc durant la Segona Guerra Mundial i reconstruïda després amb l’obra de maó a la vista, preserva encara el seu caràcter original romà i, mireu, aquestes coses m’emocionen.
 La Catedral de Trier presumeix de ser la més antiga del país i diuen que el seu primer edifici fou dissenyat per Santa Helena. Conté la relíquia de la Santa Roba, la túnica que vestia Crist durant la Passió. L’edifici és un atractiu i variat conjunt de volums d’estil romànic. Al seu costat, la no menys bonica Liebfrauenkirche, important mostra del primer gòtic alemany.
Per últim, però no menys important, en una casa humil de Trier hi va néixer Karl Marx. Actualment la casa és ocupada per un museu (que no vam visitar), a la botiga del qual es poden adquirir tasses i corbates amb l’efígie del famós filòsof social. No és cap sorpresa que Trier rebi una gran quantitat de turistes procedents de la Xina.

15 comentaris:

  1. Al títol de l'apunt has citat una de les meves pel·lis preferides, i hi he entrat de cap. Tot i que després he vist que la cosa anava per una altra banda, estic tenint la impressió que ja no em cal anar a Alemanya.

    ResponElimina
  2. Ostres, mira que no entrar a la casa natal de Karl Marx! Això no té perdó de déu (o de Marx...).

    En fi, veig que no sou gaire fetitxistes ja que tampoc hi ha una foto de la santa relíquia de la túnica de Crist subhastada o jugada entre la soldadesca!

    ResponElimina
  3. Lluís, perdona per l'engany; per titular els meus apunts em refio molt de les tècniques del màrqueting directe.

    Jo també penso que no hi tens res a pelar a Alemanya.

    ResponElimina
  4. Galde, amb la botiga i els xinesos de la porta en vam tenir prou. En quant a la túnica, com no és de tergal, només l'ensenyen un cop a l'any i, mira, no hi vam coincidir!

    ResponElimina
  5. En fi, com diuen a Mallorca: "Aquests capellans ens faran perdre la fé!"

    Per cert, coneixia només la porta negra però no la resta de restes (valgui la redundància) romanes. Molt interessant!

    ResponElimina
  6. Oh! i quin dels germans Marx era en Karl? ^^ si aixequés el cap i veiés el merchandising li agafa un jeneséquaC i torna a fer l'ànec, segur.

    Galde, això de la túnica aquesta no ho va fer el Víctor Mature? És que he tingut un flaix semanasantil de la infantesa :P

    Això si, fins ara és l'única que potser hi aniria, però que m'hi posin sol si us plau :D

    ResponElimina
  7. Ho tens malament, Clídice, crec que el sol també el posen un cop l'any.

    ResponElimina
  8. Però si això sembla Ripoll!!!! M'ha inquietat saber si aquest Simeó era l'estilita o un altre Simeó.

    ResponElimina
  9. Marta, era un altre Simeó. (I a Ripoll no s'assembla ni en pintura!)

    ResponElimina
  10. (ara m'ho he tornat a mirar i no, no s'assembla a Ripoll ni en pintura però ho he dit perquè Ripoll és el bressol de Catalunya, que diuen, i té un monestir romànic i un munt de jubilats. Aquestes tres coses i una intuició de lloc poc apassionant m'han fet lligar-ho però vaja, em sembla que autonomino el comentari a pitjor comentari del dia).

    ResponElimina
  11. Quin post més oportú. Justament ahir dinava amb una amiga (alemanya) que ara viu a Trier; ha vingut de visita a Berlin i... em deia que l'he d'anar a visitar, que Trier és tan bonic i blablabla... Ves per on, ara ja me n'he fet una idea. Doncs res, que danke.

    ResponElimina
  12. Marta, tampoc és això, que no hi ha concurs de comentaris, només faltaria! De fet, fa 30 anys que no trepitjo Ripoll, o sigui que no te'n refiis.

    ResponElimina
  13. Quina casualitat, Ferran! Trier val la pena, però si hi tens una amiga, no t'ho pots perdre.

    ResponElimina
  14. L'hi he promès una visita; no me'n podré escapar... i ja m'està bé :)

    Salut.

    ResponElimina