divendres, 3 de juny del 2011

Un món de metros: Oslo

Inaugurat l'any 1966.

101 estacions per 80 quilòmetres de vies, el 20% sota terra. Atén unes 900.000 persones.

Model asèptic i fràgil, molt escandinau. Tot i que evoca els tentacles d'un pop, no hi ha rastres del perfil de la costa.

15 comentaris:

  1. Què s'hi amaga en aquest hexàgon central tan ben delimitat? És una neurona?

    ResponElimina
  2. No sé, Enric, si és una neurona o el rovell de l'ou. Caldrà començar a pensar en la metromància.

    ResponElimina
  3. Teniu raó, fa venir moltes ganes d'anar a comprovar què passa per allà al mig. Ara, mirant els noms resulta molt més exòtic que qualsevol altre d'oriental, per exemple.

    ResponElimina
  4. Spiderman o neurona? crec que la metromància té futur...
    Doncs jo crec que fugiria del rovelli agafaria la línia verda fins a Mortensrud. El nom em suggereig un lloc fosc i misteriós. Potser perquè la parada anterior té un nom també amb reminiscències tètriques som és Skullerud...

    ResponElimina
  5. Clídice, com era d'esperar, allà al mig es troba el Sentrum.

    ResponElimina
  6. Per cert, preferiria no ser jo qui et donés aquesta notícia :(

    ResponElimina
  7. Eulàlia, no hi ha com desconèixer un idioma per posar-se a fantasejar.

    ResponElimina
  8. Jo no sé si seguiria a l'Eulàlia.....Mortensrud no sona gaire bé per les orelles

    ResponElimina
  9. Garbí, l'Eulàlia és molt aventurera.

    ResponElimina
  10. Clidice, jo encara estic plorant des que la he vist el teu FB

    ResponElimina
  11. Si fos en àrab o japonès encara es pot fantasiejat més.
    Garbí, vaig a buscar un salakof. Si haig de córrer aventures, que sigui ben equipada...

    ResponElimina
  12. parlant de metros i sagrats cors, mira que surt avui a un blog del País:
    http://blogs.elpais.com/del-tirador-a-la-ciudad/2011/06/y-5-estamos-a-tiempo-las-propuestas-de-jacobs.html

    al pop d'Oslo li manca algun color càlid. Algunes estacions tenen nom de medicaments: sentrum!

    ResponElimina
  13. Kalamar, oportuníssim l'enllaç. Fa temps vaig publicar un apunt amb cobertes inspirades en els mapes de metro:

    http://allausz.blogspot.com/2009/09/metros-per-fora-metros-per-dins.html

    Els escandinaus no poden evitar que els colors se'ls refredin.

    ResponElimina