Víctor Pàmies, oculista

Suposo que la majoria dels lectors coneixen en Víctor Pàmies i la seva immensa tasca paremiològica dins de la xarxa. Aquests dies en Víctor és notícia per la publicació del seu “Amb cara i ulls, diccionari de dites i refranys sobre l’ull”, llibre que té la particularitat i el mèrit de ser el primer en català editat amb la modalitat de “crowdfunding” o micromecenatge.

Aquest procediment de nom tan lleig consisteix en presentar un projecte educatiu o cultural, en aquest cas a través del portal Verkami, i buscar patrocinadors que mitjançant petites aportacions reuneixin els diners suficients per dur-lo a terme. Podria ser una mica similar a les antigues edicions per subscripció, però traient profit de les noves tecnologies. Així és important a l’hora d’exposar el projecte, fer-ho de la forma més atractiva possible, documentant-lo bé i (molt important!) posant-hi un vídeo pels que els fa mandra llegir. Hi ha un temps limitat de 40 dies per aconseguir la inversió i, si no s’assoleix aquesta xifra, el projecte no es realitza.

La idea és bona i, en hores baixes per les subvencions culturals, pot ser un bon camí alternatiu. És clar que no tots els tipus de projectes tenen el mateix atractiu i cal disposar d’una massa crítica de seguidors per assolir l’èxit de l’empresa. Amb en Víctor no hi va haver cap problema (fins i tot va superar la xifra que s’havia proposat), ja que la seva dinàmica tasca l’ha fet conegut de tothom i a més té credencials immillorables en la seva especialitat. Per no parlar que fa una certa gràcia això d’actuar com a mecenes de les arts i les lletres, com una baronessa qualsevol.

Algú potser dirà que té ben poca gràcia un diccionari d’expressions sobre l’ull i que la matèria no dóna per a tant. Bé, en Víctor n’ha trobat 705 i estic segur que ja deu disposar d’unes quantes més per incorporar a la segona edició. I pel que fa a l’interès que pugui tenir l’obra, jo que sóc un malalt de diccionaris, m’ho estic passant molt bé llegint-lo. Sí, llegint-lo. Mireu, si no, una mostra:

• Més val Pasqua dolenta i l’ull a la cara que Pasqua bona i l’ull a fora.
• Bell és fill en ull de pare.
• Hi ha ulls que s’enamoren de lleganyes.
• Els ulls s’han de fregar amb els colzes.
• Més val tenir una brossa a l’ull que l’ull a la brossa.

I cada entrada acompanyada del seu significat, sinònims, traducció a altres idiomes i notes sobre els seus orígens i àmbit geogràfic en el qual s’usa.

Ahir dimecres en Víctor va congregar una vuitantena passada de seguidors en la presentació barcelonina del seu llibre. L’acte tingué lloc a la seu d’Òmnium Cultural amb Vinyet Panyella exercint d’amfitriona. Intervingueren també: Galderich que, com no és filòleg ni entén de tecnologia, es limità a presentar els altres, Puigmalet, que ha escrit el prefaci del diccionari i que bastí el seu parlament a partir de textos sobre Pàmies que alguns hem escrit als blocs i Joan Sala per part de Verkami. El protagonista de l’esdeveniment explicà alguns detalls sobre la gestació del llibre. També declarà la seva poca fe en el llibre electrònic, que troba massa car i amb serioses limitacions. Ell és més partidari de l’edició en paper i la posterior publicació en obert a la xarxa. Per no fer tan àrida la presentació els dos fills d’en Víctor van llegir un text creat a partir d’expressions del diccionari i en Víctor va cantar-nos una cançó de John Denver acompanyat per altres membres de la seva família.

Després passàrem a la part mundana i social. Hi hagué cava capicua i pastes diverses. En Galderich, fent honor al nom del seu bloc, aportà les seves infames olives assassines i unes tapes de llibre que em veig incapaç de descriure: crec que es mereixen una entrada a la Galeria d’Imatges. Vaig poder saludar també en Xavier Caballé, vaig conèixer la Júlia Costa, em presentaren la Nora Vela i per poc no vaig desvirtualitzar L’espiell. Per acabar-ho d’arrodonir el president del Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya em va diagnosticar hipermetropia i astigmatisme. Una vetllada tan rodona com un ull.