dimarts, 6 de setembre de 2011

Baltimore (4): una sèrie coral

“The Wire” està plantejada com una sèrie sense protagonistes, tanmateix hi ha un consens generalitzat que considera el policia Jimmy McNulty com la seva figura principal. És ell qui obre el primer capítol de la primera temporada i també qui tanca la narrativa a la darrera temporada. Per descomptat, Dominic West, l’actor que fa aquest paper, té atractiu i carisma a bastament, però li són dedicats tants minuts de metratge com a molts altres personatges. McNulty, simpàtica bala perduda, propens a la infidelitat, l’alcohol i a tirar pel dret en matèries laborals, no és el centre de “The Wire”, perquè “The Wire” no té centre. De fet, l’únic que apareix a tots els capítols és Lance Reddick en el paper de Cedric Daniels, mentre McNulty a la quarta temporada té un paper breu, gairebé testimonial. Però suposo que per a l’espectador blanc és inevitable tendir a prendre el seu punt de vista enmig d’un elenc que és predominantment afroamèricà.

Això no vol dir que més enllà de McNulty no hi hagi altres figures carismàtiques i captivadores; de fet “The Wire” en presenta una col·lecció molt generosa, tant entre els protagonistes com entre els personatges més episòdics. Davant d’una galeria humana tan rica i tan ben definida, cadascú té els seus favorits. Si intento escollir algun dels meus preferits se’m comencen a encadenar com les cireres del cistell: Kima, Cedric Daniels, Bunk Moreland, Lester Freamon…

Alguns d’ells es fan entranyables pel seu desempar, com els quatre escolars de la quarta temporada, que tindran destins tan diferents. O D’Angelo Barksdale, el camell que comença a adonar-se de les esquerdes morals del negoci al que es dedica. I sobretot Bubbles, el drogoaddicte sense sostre, però amb un cor d’or, que amb el seu continu vagareig pels carrers de Baltimore bé podria dibuixar el fil invisible que cohesiona la sèrie. Inversament, hi ha personatges que provoquen rebuig, fins i tot pavor. I cap com Felicia “Snoop” Pearson, una sicària adolescent d’una fredor terrorífica. Inoblidable.

Un cas curiós és el de Wynona, una administrativa grassona i afroamericana del departament d’homicidis, caracteritzada pel seu crepat vermell. Wynona apareix només a vuit o nou episodis en tota la sèrie, sempre a segon terme, i sense dir ni una sola frase. Malgrat aquest handicap, Wynona ha esdevingut una de les presències més estimades pels “conaisseurs”.

Però els personatges més fascinants són els més difícils de classificar. Com Brother Mouzone, un implacable assassí a sou vingut des de Nova York qui, amb el seu aspecte, trenca tots els esquemes de la seva professió: sempre vestit impecable, de llenguatge refinat i afició per les revistes literàries. Tampoc “Stringer” Bell, interpretat pel magnètic Idris Elba, és un cap de la droga habitual. Conscient que el negoci del crim ofereix diner fàcil, però també una mort prematura, cuida la seva educació, estudia Econòmiques i es prepara per fer el salt a les inversions immobiliàries.

Si he dit abans que cadascú té les seves pròpies preferències, crec que no m’equivoco si afirmo que Omar Little és el personatge favorit de gairebé tothom. Interpretat magistralment per Michael K. Williams, aquest atracador a mà armada és un inquietant pou de sorpreses. I no és la menor que sigui orgullosament gai en barris d’una arrelada homofòbia, ni tampoc el seu estricte codi moral que no li permet blasfemar ni atracar gent que no es dediqui al negoci de la droga. Omar bascula entre la llegenda urbana, l’home del sac, el Robin Hood de barriada i el superheroi capaç de controlar qualsevol situació, tant si és davant del crim, com si és davant de la llei. Hi ha darrera de la seva figura una fina ironia i una beneïda imprevisibilitat que fa de cada una de les seves aparicions una festa per l’espectador.

Una de les premisses de casting a “The Wire” fou la de no utilitzar actors coneguts i evitar l’aparició d’estrelles invitades, condiment de tantes altres sèries. Així molts dels personatges són assumits per no professionals, des d’un ex-alcalde de Baltimore fins a gent del carrer, on el paper i la persona real sovint es confonen, com va passar amb Felicia Pearson aquest mes d’agost. Malgrat tot els britànics Dominic West i Idris Elba, tot i ser populars al seu país d’origen, gràcies a aquesta sèrie han esdevingut figures mundials. Els excel·lents Wendell Pierce i Clark Peters no sé si han aconseguit tanta repercussió, però repeteixen a “Treme” i per a mi ja són estrelles del meu propi firmament.

5 comentaris:

  1. Encara me'n sento de la tragèdia de l'Omar. Ell que, "encorbatat" als jutjats, va ser capaç d'establir la igualtat moral -a la baixa com cal- d'uns i altres...
    I què dir del Bubbles, un gran murri del XXI? Es veu que ara corre pel Maresme; rapinyant fins la darrera engruna de coure dels hivernacles. La metàfora és impecable: si els teus conductes vitals reclamen un abastiment permanent, d'on l'aconsegueixis no t'ha de fer a la força més malparit que d'altres.

    ResponElimina
  2. Allau, per que vegis com d'important eres -tu i les teues cròniques cinematogràfiques-, t'explico que en Galdeerich i jo quasi hem arribat a les mans discutint sobre una hipotètica crítica que, segons Galderich -aka el Gran Ignorant- tu havies fet de "Cowboys & Aliens" allà a mitjans d'agost. Finalment, la veritat ha brillat i en Galderich ha acceptat la seua derrota. Ens haviem jugat un viatge a Bèlgica, pèrò l'he perdonat (no diré a canvi de què, haw, haw).
    Això si, espero que, si decideixes anar a veure la peli en qüestió, facis la crítica. Voldria saber si val la pena anar-hi.

    ResponElimina
  3. Aquests sentiments, Girbén, delaten uns personatges d'una solidesa ferrenya, o millor rocallosa.

    ResponElimina
  4. Leb, la devia confondre amb "Super 8", que també va d'aliens i de gent de poble. La de "Cowboys & Aliens" no la tenia prevista veure, però qui sap...

    ResponElimina
  5. Molt ben trobada la imatge de’n Bubbles com un fil que cus la trama i representa la continuïtat èpica i sorda de la vida, davant l’allau de personatges que van i vénen, apareixen, desapareixen i moren, guanyen i perden relleu en aquest univers sense centre -una altra gran definició- que és el Baltimore de The Wire. També d’acord amb què Omar Little és l’individu més carismàtic de la saga, amb qui han fet molt difícil que no se senti una instintiva simpatia sense que per això resulti embafador. Però potser on estiguem més d’acord és en considerar Stringer Bell com el personatge més complex i torbador de tots. I essencialment tràgic, atès el seu intent fallit de saltar entre móns i viure en la corda impossible de l’equilibrista. Segurament sigui el personatge que més t’inquieta que et caigui bé i a qui t’agradaria estalviar-li la desgràcia amb la sola companyia de Tony Soprano.

    ResponElimina