dissabte, 17 de setembre de 2011

Gustav Klutsis, la torna

 
A Riga, com a totes les capitals del món, hi ha un museu d’art nacional situat a un casalot decimonònic, d’estil eclèctic i imposant. El seu contingut és el que es podria esperar d’un país que va començar a tocar de peus a terra als finals del XIX. És a dir, hi ha molta pintura competent, però descaradament derivativa d’altres escoles veïnes.

Una de les sales mostra l’obra gràfica de Gustav Klutsis, un constructivista letó molt menys conegut que Rodchenko, però també interessant: se’l considera un dels inventors del foto-muntatge polític. Klutsis va adherir-se entusiàsticament al tren de la Revolució, potser pensant que l’avantguarda passava per allí, va fer tots els papers de l’auca per servir-la, i quan convingué va fer la gara-gara a Josep Stalin. El decurs de la Història va anar apagant gradualment les il·lusions. Un dia de febrer de 1938 el nou tsar de Rússia el va fer executar per algun motiu nimi, però ben habitual en aquell regne del terror que havia instaurat.
 

10 comentaris:

  1. Es un dels millors. No sabia que era de Riga, per a mi és un més dels soviètics que va ser depurat sense entrar en quina de les "repúbliques" de la Unió.

    Veure una obra d'ell en directe és com veure un Mark Rotkho. Les fotografies mai li faran justícia malgrat que les darreres que vas agafar i ens poses... déu ni dó!

    ResponElimina
  2. Galde, confesso que no el coneixia, però em va impressionar favorablement. I les fotografies no són meves, les he robat a la xarxa, que ja conec els pobres resultats de fer fotos als museus.

    ResponElimina
  3. Benvolgut Allau,
    He arribat fa una setmana i he seguit amb gran interès els teus valuosos reportatges. Te'n dono les gràcies.
    Jo que avui esperava fer la rentrée al meu blog m'he trobat amb una barrera estrnya: bx-5fi3x0. N'he fet coneixedor a blogger i he vist que som forces els forçats a no tornar a casa. Ja pots veure que molt directament aprofito el teu espai per si algú em pot ajudar.
    D'acord amb tu amb La deuda i una mica menys amb l'última de l'Almodóvar que, per mi, te molt bon "empiece".
    Rep les meves salutacions tan afectuoses com sempre!

    ResponElimina
  4. bonissims els cartells, molt del seu temps, clar. Allí executen a l'autor i aqui els retenen a Salamanca

    ResponElimina
  5. Quin descobriment! quasi diria millor que el Rodchenko. Per cert, alguns cognoms bàltics semblen grecs, com el Klutsis, oi?

    ResponElimina
  6. tampoc tenia el plaer de conèixer-lo, però el trobo genial, merci!

    ResponElimina
  7. Ben tornada, Glòria, m'alegra saber que les tempestes atlàntiques no t'han afectat. Em sap greu, però no puc ajudar-te, m'imagino que la gent de Blogger hi està treballant. Crec que jo no estic tenint problemes.

    ResponElimina
  8. Francesc, allò de Salamanca clama el cel, però justifica el viatge a una bella ciutat; molt millor que una execució.

    ResponElimina
  9. Kalamar, el letó i el lituà tenen unes sonoritats molt particulars i tens raó que aquestes terminacions en "s" recorden el grec.

    ResponElimina