dimecres, 28 de setembre de 2011

Un món de metros: hips!


El mapa el publicaven abans d’ahir a “Strange maps” i, és clar, no m’hi he pogut resistir.  Tot prenent com a model per enèsima vegada el genial disseny de Harry Beck pel metro de Londres, en aquest cas són les denominacions d’origen dels vins francesos les que conformen les diverses “línies”.

En alguns casos l’elecció dels colors té sentit: els vins de Bordeus o Borgonya presenten el seu color homònim a les línies respectives, la Champaigne és groga, els vins del Loire són verd clar i l’Alsàcia i Lorena són d’un verd fosc similar al de les ampolles que contenen els seus vins. La resta són més arbitraris: un remolatxa per la Vall del Roine, vermell per Còrsega i Provença, taronja per Languedoc-Rosselló, marró per Jura-Savoia i blau pel Sud-est.

Encara que la poca definició de la imatge no permet llegir-ho, en gris es detallen les varietats de raïm característiques de cada regió. Més misteriosa em sembla la manca de connexió entre alguns ramals de la mateixa “appellation controlée”. Caldrà preguntar-li al doctor David Gissen, artífex d’aquest encreuament feliç entre els metros i l’enofília.

9 comentaris:

  1. És curiós com un bon disseny pot obrir moltes possibilitats... hips!

    ResponElimina
  2. Galde, ja en van unes quantes. Hips, hips, hurra!

    ResponElimina
  3. Doncs què vols que et digui, trobo que són massa rectes considerant el que tracta :P Si ho fessin a Itàlia seria un garbuix :)

    ResponElimina
  4. Opino com la Clidice, es milloraria el missatge amb uns bones línies ondulades..

    ResponElimina
  5. Clídice i Kalamar, potser teniu raó, però les "lleis de Beck" només permeten els angles de 45º.

    ResponElimina
  6. Fantabulós! Llàstima, com bé apuntes, la resolució insuficient per llegir-lo amb claredat...

    ResponElimina
  7. Crec, Leb, que en un lloc o altre el venen com a pòster decoratiu, però no vull fer publicitat.

    ResponElimina
  8. Ja sé que les denominacions d’origen han de mantenir-se pures i no admeten contactes però què vols que et digui, una xarxa de metros sense cap transbord és ben trista...

    ResponElimina
  9. Tens raó, Santi; potser aquest és un cas que no es prestava gaire bé a la translació metropolitana.

    ResponElimina