diumenge, 25 de setembre de 2011

Dues nits a l’òpera


Els germans Marx només n’oferien una, nosaltres en tinguérem dues i seguides.

Riga disposa d’un teatre d’òpera que potser no és de primera categoria, però que em va semblar perfectament competent. Diuen que l’edifici s’assembla al Bolxoi de Moscou, dada que no puc confirmar perquè mai no hi he estat. És, en tot cas, una baluerna del segle XIX situada en un entorn de jardins prou escaient. La sala no és gaire gran, però la seva disposició en ferradura i els daurats ornamentals li proporcionen els trets que tots els teatres d’òpera haurien de tenir.

No crec que sigui gaire habitual que un teatre urbà tingui sessions regulars a finals de juliol, potser les de Riga estan dedicades als turistes; però, si es tracta de dues òperes tan agradables de reveure com “El barber de Sevilla” i “La Traviata”, poques preguntes farem. A més, les entrades eren atractivament barates: 10 euros la darrera fila de platea, 4 euros al segon pis.

Tot plegat, foren funcions molt dignes, atès que les expectatives eren les que eren. Un Almaviva insofrible i una posada en escena del “Barber” adaptada al Terror de la Revolució Francesa foren els petits danys col·laterals. Als entreactes, els espectadors més endiumenjats sortien a la porta principal per fer-se servir escumós d’origen inconegut.

Les vacances del turista suposen sempre una certa igualació a la baixa. És inevitable caure en un moment o altre en l’ensarronada per a babaus i el buffet lliure a quatre xavos. Per això, aquestes vetllades d’agradable civilitat, amb la bona companyia de dues obres mestres, queden com a punts culminants del viatge. 


10 comentaris:

  1. home calia aprofitar...que l'opera a aquest preu, no té preu.

    ResponElimina
  2. I tant, Garbí, aquestes gangues tenen data de caducitat.

    ResponElimina
  3. Tenint en compte que el nostre Conseller de Cultura ha dit, posant-nos en situació de màxima alerta, que no s'ha d'anar tant al Liceu i més al cinema, potser que a can Liceu comencin a posar-nos òpera als preus de Riga, és clar que aleshores ens haurem d'oblidar dels cantants de primera i sobretot del regisseurs de nòmina i muntatges tan milionaris com polèmics.

    ResponElimina
  4. el que donaria per tenir òpera a l'agost! pels que ens quedem seria la salvació a tant avorriment.
    El teatre de Riga, més que digne,
    i què tal el wagnerisme?

    ResponElimina
  5. Joaquim, potser el Conseller volia dir que, si volíem veure òpera, anéssim al cinema per veure la temporada del Met.

    ResponElimina
  6. Jo, Kalamar, no vaig percebre un wagnerianisme destacat. Té un carrer cèntric dedicat, això sí.

    ResponElimina
  7. Hi ha preus que no accepten crítiques!

    A veure si al Liceu prenen nota d'aquests preus, no així de l'espectacle...

    ResponElimina
  8. Galde, on has vist mai que un preu baixi? Al Liceu segueixen la tendència oposada.

    ResponElimina
  9. Les vacances són un estadi ideal per acceptar els "danys col·laterals" amb un fair play inimaginable en altres moments de la vida. Fins i tot ens poden resultar entranyables, ves com ens tornem! :)

    ResponElimina
  10. És cert, Clídice, que en alguns moments ens permetem ser uns altres.

    ResponElimina