divendres, 23 de setembre de 2011

Més pels teus diners


Mentre em dutxo, en fixo en l’ampolla del xampú; més en concret, en l’etiqueta que diu “15% gratis!” (sí, coses com aquestes criden la meva atenció). Quinze per cent sobre quin preu, em pregunto. No compro xampú cada dia i no tinc present quin és el seu preu habitual; podrien cobrar-me el preu que volguessin, tot assegurant-me que em feien descompte. No es tracta d’unes rebaixes, on tens a la vista el preu anterior, aquí és una qüestió de fe; si et diuen un 15%, t’ho has de creure. I ho confesso, per molt que em consideri amb prou criteri per ser immune a la majoria de puerilitats publicitàries, si veig que em regalen alguna cosa, encara que sigui inverificable, com és el cas, no m’hi puc resistir.

El mateix passa amb l’insidiós adverbi “només”. Coneixem el vell ardit de rebaixar un cèntim, perquè 9,99 impressiona menys que 10; però si a més t’ho presenten com “només 9,99€”, t’estan insinuant que és una oferta que no pots deixar escapar, a menys que siguis un ruc total. I potser davant d’aquesta oportunitat única, ni tan sols analitzaràs si el que hi ha al darrera s’ho val.

Altres trucs: “oferta limitada fins a fi d’existències”, “només durant uns dies”. Això ja frega la tautologia, si et pares a pensar, tots els productes comercials es venen fins que s’acaben i els seus preus no són eterns, sempre duren “uns dies”. O aquella cosa tan graciosa, quan t’asseguren: “amb aquesta bombeta estalviarà fins a un 20% d’energia”. Deixant de banda que aquestes promeses no deuen tenir valor legal, l’únic que t’estan dient és que obtindràs un estalvi que pot ser d’un 20%, però també d’un 0% i m’ensumo que serà més aviat el segon que el primer.

Passo per la cuina i veig que el Fairy em promet: “puede durar hasta 14 semanas”.  Sota un règim de plats bruts, és possible.

22 comentaris:

  1. O el que fan als supermercats que el segon article a meitat de preu. Un dels costums que faig és mirar a les prestatgeria el preu que hi havia abans a sota de les noves etiquetes promocionals. A vegades la diferència és ridícula!

    ResponElimina
  2. Fa poc vaig contractar via Internet una habitació doble a Arles (La Provença). La agencia deia que només quedava una habitació lliure pels dies que jo volia, i vaig pensar que era una argúcia publicitària per tal de forçar-me a decidir. Doncs no; era cert: quan vaig arribar a l'hotel hi penjava un cartell que deia que estava complert.

    ResponElimina
  3. Galde, és el tipus de comprovació que només faria un català. Encara no ens han detectat els grans gurús de la publicitat.

    ResponElimina
  4. Brian, jo parlo d'ambigüitats lingüístiques, però si et diuen que no, és que no. Aquestes estratagemes de màrketing no arriben més enllà.

    ResponElimina
  5. Uf, a mi el Fairy (el verd) em dura molt més, n'estic segur. Però no desvetllaré el secret.
    Per cert, amb les bombetes "noves", no afegeixen els contaminants que s'hi afegeixen que no tenien les "velles" i que qualsevol dia despareixeran definitivament, però això també és una altra història.

    pere (s)

    ResponElimina
  6. De fet, Pere, a mi el Fairy també em dura més (no és que siguem bruts, és que hi ha pocs plats a rentar).

    I les bombetes noves, que semblen polítics amb les seves dubtoses promeses, potser que en parlem un altre dia.

    ResponElimina
  7. De vegades el percentatge gratis es refereix al volum de producte que et "regalen". Jo també pico miserablement. Una bona va ser un 3 x 2 que em semblava molt be, però que eren 3 unitats, no recordo de que, per 2... euros (i el preu "normal" de cada una era 0'65... 5 cèntims de estalvi. )

    ResponElimina
  8. José Luis, digues-me ximple, però quan veig un 3x2 jo sempre penso 6!

    ResponElimina
  9. Són ofertes que només ens serveixen als optimistes de mena!!!Però també soc catalana i de vegades he observat que els envasos petits surten més a compte que multiplicar el seu preu amb la capacitat d'un envàs gegantí. (5 ampolles d'oli de la mateixa marca, és més económic que un garrafó de 5l. tot i la despesa dels 5 envasos individuals) Sembla que el reciclatge l'ha de pagar el que compra a l'engròs. Ni conscienciació ni res de res.

    ResponElimina
  10. Carme J., sort que sóc de poc consum i no em calen envasos familiars. M'estalvio moltes multiplicacions.

    ResponElimina
  11. i la majoria de vegades és un quinze per cent grtis d'ampolla de plàstic...doncs en el seu interior una gran bombolla d'aire pren l'espai al que hauria de ser el nostre regal.
    Moltes son les vegades que desestimo la gran oferta per decantar-me per alguna cosa més cara, que al fer els numeros resultar ser més barat

    ResponElimina
  12. ... una de les meves pràctiques habituals als supermercats es mirar el cost unitari per poder calcular quina mida em surt més a compte, però no sempre ho posen i em quedo bloquejat a l'hora de prendre la decisió... :-)

    ResponElimina
  13. Garbí, l'enganyifa dels envoltoris plens d'aire donaria per un altre escrit.

    ResponElimina
  14. "Duros" a quatre pessetes tot plegat, això si, el Fairy (ves a saber com està fet) dura més. T'ho diu algú d'una casa on es compra per 6 adults i sense rentaplats.

    ResponElimina
  15. Tirant, jo passo de càlculs. Pagant seràs feliç.

    ResponElimina
  16. Sí, Clídice, el Fairy va acabar amb el Mistol.

    ResponElimina
  17. Matilde, em fas dubtar, el Mistol no va ser el primer de l'era moderna?

    ResponElimina
  18. L'única trapelleria publicitària que tinc controlada és la dels tants per cent gratis. Resulta que l'oferta va lligada a l'increment de preu del producte o a la disminució del contingut. És a dir, l'envàs que abans era -posem per cas- de 100, ara és de 70, t'ofereixen, posem per ca,s un 30 % més, i així i tot encara perds, ja que el preu és el mateix que el de l'envàs de 100 d'abans. Ai...

    ResponElimina
  19. Ei, i sobre l'apassionant polèmica de qui va ser primer, si el Coral o el Mistol, em posiciono clarament a favor de l'Allau -ho sento, Matilde. I consti que jo era fan total del Coral!

    ResponElimina
  20. O sigui, que aquí l'exterminador és el Fairy.
    A Vic hi havia un grup que es deia La Coral Vajillas; no eren gaire bons, però feien molt riure, ja veus, quines coses. I tot pel mateix preu!

    ResponElimina
  21. Leb, sense molestar-me a verificar-ho, sempre havia sospitat que el truc anava per aquí.

    ResponElimina