dimarts, 27 de setembre de 2011

El teló d’acer


Durant la meva infantesa i joventut el Teló d’Acer fou una metàfora freqüent, teatral i d’un sentit prou evident. Afortunadament el terme ha caigut en desús, gràcies als revolts de vegades positius que fa la Història, i probablement ja és del tot incomprensible per les noves generacions. Una passejada per la Wikipedia seguint aquest concepte sempre ofereix detalls curiosos i inesperats. Al Talmud babilònic ja es pot llegir “fins i tot una barrera de ferro no pot separar el poble d’Israel del seu pare celestial”. Però segurament l’origen de la imatge el trobarem al món del teatre per referir-se al dispositiu ignífug instal·lat a tantes sales (jo, almenys, sempre em vaig imaginar aquest teló metàl·lic amb plecs elegants, propis del vellut més carmesí). Foren Goebbels i Churchill, antagonistes com eren a la vida real, alguns dels primers que empraren aquesta expressió per designar aquella barrera mental que separava la Unió de Repúbliques Socialistes i Soviètiques i els seus aliats de la resta del món.

La fórmula va fer fortuna. En el cas de la Xina es parlà del Teló de Bambú per mencionar les seves fronteres exteriors. La separació (escassa) entre les illes Aleutianes, que connecten Sibèria amb Alaska, esdevingué el Teló de Gel. I el contorn anòmal de la base de Guantánamo a Cuba fou denominat el Teló de Cactus.

En realitat tots aquest “telons” tingueren poca presència corpòria, amb la sagnant excepció del mur que envoltà el Berlín occidental des del 1961 fins el 1989; però la seva immaterialitat no impedia fer-los ben reals. La comunicació de continguts entre l’Est i l’Oest patia d’una mediatització interessada, que ni tan sols un mitjà tan poc neutre com la televisió aconseguí decantar. Des d’Occident ja sabíem que qualsevol viatge a l’altre costat del Teló era una experiència zelosament vigilada i duta a terme amb regles estrictament conductistes. Les destraleres maniobres propagandistes del govern comunista, esdevingueren amb el temps el nostre acudit privat. Per a la gent que vivia darrera de la Cortina, potser aquesta manipulació no fou tan divertida i segurament els mantingué despistats sobre tantes altres coses fins que aquell Sistema s’enfonsà estrepitosament.

I tot aquest llarg pròleg només per parlar de Mark Rothko, el pintor favorit d’Ikea, d’Habitat i de mi mateix, suïcidat el 1970 amb les venes seccionades, quan tenia 66 anys. Cap altre pintor, ni abstracte ni figuratiu, aconseguí que aquells roses, aquells taronges i aquells negres convisquessin amb tanta eloqüència. M’importa poc el mercat de l’art, però com que la geografia sí que m’abdueix, hauré de dir que Rothko va néixer un 25 de setembre de 1903 a Daugavpils, Letònia. I que va emigrar als Estats Units, on bastant més tard faria fortuna, als deu anys.

Daugavpils, que no conec, diuen les guies de viatges que és una ciutat impossible i lletjota. Però l’ham d’en Rothko els ha fet desvetllar: fins fa quatre dies no sabien que disposaven d’un fill cèlebre del qual extraure beneficis. Ara, massa tard per entrar a la competició i obtenir originals, busquen reproduccions d’alta definició, patrocinades per Hewlett Packard, i pensen construir-l’hi un museu, encara que sigui mig virtual. Seria un museu de Mark Rothko sense Rothko. Tampoc seria tan estrany, si penso que a la Rambla venem barrets mexicans i flamenques de trencadís gaudinià. En matèria de turisme, ja sabem que tot s’hi val.

17 comentaris:

  1. Corrían los primeros ochenta, yo no tenía más que diez años y las palabras "telón de acero" me llenaban de miedo y por las noches tardaba en dormirme por pavor a una inminente guerra nuclear. Eso da una idea bastante clara de la clase de neurótico que soy...

    ResponElimina
  2. Daugavpils podria ser un exemple de com s'han d'espavilar les societats quan han estat molt de temps emmanillades darrere un "teló d'acer". Els han fer perdre molt de temps, malauradament.

    ResponElimina
  3. Sufur, ser un sufridor ha de ser un sinvivir, pues cuando cae un "telón" se levanta uno nuevo en cualquier otra parte.

    ResponElimina
  4. Tirant, Daugavpils podria ser l’exemple que la qüestió és vendre, encara que sigui aire.

    ResponElimina
  5. Et juro que després de llegir els primers paràgrafs (la teva infantesa, teló d'acer, barrera mental, propaganda...) el primer que m'ha vingut al cap eren les gires triomfals de Raphael a Rússia. I en segon lloc, el barret d'astrakan del tio Paco. A Rothko no me l'esperava gens.

    ResponElimina
  6. Santi, l’indestructible Raphael, l’únic capaç de travessar il•lès el Teló d’Acer.

    ResponElimina
  7. M'agraden els "telons" de Rothko, malgrat que mai m'havia preocupat d'on venia ell.

    ResponElimina
  8. És molt curiós com la majoria dels alumnes quan els parlo del teló d'acer i la divisió bipolar del món és com si els expliqués la Guerra dels
    Trenta Anys. Per a ells no és cap mena de referència... en fi, em faig vell!

    I de Rothko només puc dir que l'emoció del directe es perd amb les reproduccions per molt bones que siguin. Malgrat això, si només hi ha reproduccions... endavant amb el Museu que li vulguin dedicar. Caixa cobri!

    ResponElimina
  9. De fet, Clídice, no crec que li pesessin gaire els seus orígens.

    ResponElimina
  10. Galde, a mi si em parles de la Guerra dels Trenta Anys és com si em palessis de la Batalla de Marató.

    ResponElimina
  11. Mira aquest, això sí que és un telo d'acer, nou de trinca, que m'encanta:
    http://blog.craftzine.com/archive/2011/04/amazing_curtain_at_the_oslo_op.html

    ResponElimina
  12. M'agrada molt com passes dels telons a Rothko. Je me souviens...d'una vegada que se'm va espatllar el televisor i la pantalla barrejava colors de sang i de taronja com Rothkos espontanis creaats per l'electricitat desobedient.

    ResponElimina
  13. Kalamar, s'alça el teló i es veuen unes llonces de porc i uns talls de lluç.

    ResponElimina
  14. Glòria, vas tenir sort, les poques vegades que miro la televisió mai no he pescat res de tan bo.

    ResponElimina
  15. Ara en sé més de Rothko,i sense passar per Daugavpils (he hagut de revisar dos cops el nom per escriure'l correctament). Gràcies per il·lustra-me :)

    ResponElimina
  16. Segur, Leb, que per saber més de Rothko no cal passar per Daugavpils.

    ResponElimina
  17. El letó d'acer, ha, ha, que en sóc d'idiota! I de ruc.

    ResponElimina