divendres, 11 de novembre del 2011

Mercenaris


L’altre dia, tot contemplant les desventures del Papa Piccoli, em va donar per preguntar-me per l’origen de la guàrdia suïssa, nota de color inevitable a tota estampa vaticana. Què hi tenien a veure els suïssos amb Roma? Per què aquells mossos vestien de color parxís? (Que l’estil de la roba fos una mica anacrònic, no era tan estrany, tractant-se del Vaticà). Així que vaig arribar a casa, vaig consultar la Viquipèdia heretada del meu avi i això és el que vaig aprendre.

Resulta que hi va haver un temps en el que Suïssa era un país pobre —no havien après encara a fer xocolata, rellotges i diners— i, com que l’únic que els sobrava era mà d’obra, s’especialitzaren en fer de soldats mercenaris per a qualsevol monarca que els requerís. L’època, el segle XV, era propícia a les picabaralles entre estats, i els soldadets suïssos es llauraren una reputació d’ardits i lleials. Els papes, que no deixaven de ser uns caps d’estat més al bell mig d’una Itàlia dividida en territoris enfrontats, se’n serví sovint d’aquestes forces helvètiques; però, quan el cardenal Giulio della Rovere esdevingué el Papa Juli II, acordà amb el govern suis un subministrament permanent de guàrdies. El primer contingent de 150 soldats arribà a Roma el 22 de gener de 1506, data que es considera com la de la fundació de la Guàrdia Suïssa del Vaticà.

En principi aquestes forces havien d’actuar com a exèrcit del Papa, però des que Pau VI, en un d’aquells rars moments que l’Església prescindia de pompa, va dissoldre l’any 1970 la Guàrdia Palatina i la Guàrdia Noble, la Guàrdia Suïssa va assumir també funcions cerimonials. En l’actualitat aquest acolorit exèrcit compta amb vora de 150 membres.

Si algú té ganes d’allistar-se, ha de tenir la nacionalitat suïssa, ser mascle solter d’entre 19 i 30 anys, al menys 174 centímetres d’altura, haver cursat estudis mitjos i haver rebut instrucció militar a l’exèrcit suís. Parlar alemany sembla aconsellable i males llengües asseguren que tenir un bon tipet també. Ignoro si la paga és bona, m’ensumo que sí; però no es pot negar que per fer la “mili”, molt millor Roma que Melilla. A més a cap altre exèrcit podràs lluir un uniforme tan pop i a la vegada tan “retro”, pur estil renaixement. Els colors groc i blau provenen de la casa Della Rovere, als quals el Papa Lleó X hi afegí el vermell de can Medici. L’uniforme de gala pot arribar a pesar 3,6 quilos (desavantatges del rigor històric), però us permetran substituir l’habitual “txapela” per un casc amb plomes d’estruç.

Per a qui li agradin les armes antigues trobarà aquí l’oportunitat ideal per passejar-se amb espasa i alabarda, que és trist que ja no faci servir ningú. Tot i que des de l’atemptat a Joan Pau II han estat ensinistrats en la lluita cos a cos i disposen d’armes de foc, no sé si amagades en algun plec de la roba.

No sé perquè explico aquestes coses que, la veritat, no em van ni em vénen gaire; potser només per amortitzar el temps esmerçat satisfent una curiositat d’aquelles que t’assalten quan menys t’ho esperes. Bé, algú s’hi apunta?

14 comentaris:

  1. Sobre la peli, n'esperava molt més, llàstima de Piccoli.

    Sobre la guàrdia suïssa, una pregunta habitual en concursos antics, quan no hi havia google era: per què la guàrdia papal és suïssa?

    Recordo que a finals dels noranta hi va haver un assassinat a aquesta guàrdia, un escàndol sonat que es va tapar aviat, amb homosexuals suposats -no podien faltar- i molt de pebre. No sé si algú n'ha fet una novel·la, tot això del Vaticà dóna per molt, des de Juli II al Banc Ambrosià passant pels Bòrgia.

    ResponElimina
  2. Mecatxis, obviant la qüestió nacional i 22 anys de més, em falta un centímetre per la talla mínima.

    ResponElimina
  3. Júlia, jo més aviat diria sort de Piccoli. Sense ell, la pel·lícula encara seria més intrascendent.

    Les intrigues vaticanes donarien per a més d'un serial; llàstima que sigui matèria tabú.

    ResponElimina
  4. Casualment acabava de llegir un article de Josep Oliver amb aquest subtítol:
    "Ens dirigim cap a una versió renovada i ampliada del Sacre Imperi Romano-Germànic"
    Potser sí que encare haurem de tirar mà de la Guàrdia Suissa.

    ResponElimina
  5. Això, Brian, haurem de buscar ajuda de fora d'Europa ;P

    ResponElimina
  6. Em passa igual que a en Girbén, per l'alçada vull dir, i algunes qüestions "menors" (ehem). I mira que el sou deu ser d'upa! També la cosa del barret de plomes d'estruç resulta d'allò més temptadora. Saps si també consta d'un boà de plomes d'estruç el vestit de gala? I si cal baixar l'es escales com una vedette?

    Aquest apunt teu el trobo d'aquells coneixements imprescindibles, com les novel·les de lladres i serenos, per la cosa de la circulació pel terrat. Per cert, avui se celebra 111 anys de la dissolució del Futbol Club Escocès de Barcelona. Tota una pèrdua!

    ResponElimina
  7. Clídice, els boàs queden reservats als cardenals. Ja havia llegit aquest aniversari al teu bloc: una altra informació imprescindible.

    ResponElimina
  8. Jo diria, que a molta gent, sembla ser que se'ls hi ha aturat el temps i no s'adonen del pas dels anys

    ResponElimina
  9. Garbí, a aquesta colla ja els hi està bé: segurament no els importaria tornar al segle XVI.

    ResponElimina
  10. Les armes les guarden a la collonera que va valdera...

    ResponElimina
  11. Sí, Galde, hi podrien amagar tranquil·lament un kalashnikov.

    ResponElimina
  12. mentre l'atacant es riu del teu uniforme de la guàrdia tu pots aprofitar per punxar-lo amb l'alabarda, està molt ben pensat tot plegat

    ResponElimina
  13. Pons, jo per si de cas me'n ric a distància.

    ResponElimina