dimarts, 1 de novembre del 2011

Tu, robot


La casualitat ha volgut que els meus tres darrers apunts acabin connectant-se per camins que no esperava i, si ahir escrivia sobre la dificultat de reflectir els trets humans en una construcció artificial, ara hauré de parlar d’una pel·lícula que tracta precisament de robots: “EVA” del debutant barceloní Kike Maíllo. Una pel·lícula d’infraestructura bàsicament catalana, ben tractada per la crítica i premiada tant a Venècia com a Sitges.

La història s’ambienta en un futur proper, on els humans conviuen amb tota mena de figures robòtiques que els fan la vida més fàcil. Àlex (Daniel Brühl), un prestigiós enginyer, retorna després d’una absència de deu anys a la universitat de Santa Irene amb l’encàrrec de construir un nen robot. Allí es retrobarà amb el seu germà David (Alberto Amman) i amb la seva cunyada Lana (Marta Etura), amb la que va mantenir una relació en el passat. També coneixerà la seva inesperada neboda Eva (Claudia Vega), amb la que aviat establirà una relació especial de complicitat.

“EVA”, com totes les pel·lícules amb robots, no s’interessa tant pel desplegament tecnològic propi de la ciència-ficció, com pel conflicte humanista que rau en la creació de màquines sensibles, indistingibles dels éssers humans. Imagino que el pressupost no devia ser rumbós, i Maíllo, fent de la necessitat virtut, ha construït un futur curiosament retro, que només es distingeix del present perquè la gent fuma molt i a les festes ballen vells temes de Bowie. Els efectes especials estan sàviament administrats i tenen un alt grau de competència. I l’ambientació hivernal i muntanyenca de Santa Irene (una barreja de Panticosa i La Chaux-de-Fonds) és una bona idea de guió que permet a la vegada una unitat estètica i una atmosfera distant i desolada.

Desafortunadament, en cap moment m’he cregut que Àlex, David i Lana fossin els experts en robòtica que figura que són, i la programació dels autòmats a partir de cristalleria Swarovsky m’ha semblat tan bonic com banal. Però el pitjor és que en una petita faula que hauria de ser plena de sentiments (es diria la versió de cambra de “A. I.” de Spielberg), els actors m’han semblat mancats d’emoció. Brühl, Amman i Etura són competents, però difícilment se’ls podria qualificar d’intensos, que és el que la pel·lícula requereix. Claudia Vega, a l’inici m’ha semblat una mica “repipi” (coses del guió, on per cert ha intervingut Sergi Belbel), però la nena és un dels elements més admirables del film. També està molt bé, en un paper quasi-còmic, Lluís Homar, que demostra (a la llum del recent “Tintín”) que és més fàcil que un actor faci de robot, que que un conglomerat de píxels imiti un humà.

La idea darrera d’”EVA” és bona i la seva realització també. Llàstima que l’acumulació de neu impregni el seu to i ens la faci més distant del que li convindria.

14 comentaris:

  1. Perdón por ponerme frívolo, pero me encanta Daniel Brühl. Tiene unos labios deliciosos...

    ResponElimina
  2. Aixó d'entrada, el tema no és que em doni especial trempera. Si li sumem la teva crítica, casi que me l'estalvio.

    ps: el Brühl té un què, sí. Un què... i un bar, de nom Raval, al barri turc de la ciutat on visc. Res, deixo la dada :)

    ResponElimina
  3. Quan he vist al tràiler que el prota agafava la consciència(?) en una boleta com una bala, m'ha fet mala espina.

    ResponElimina
  4. No digo que no, Sufur, pero es un poquillo soso.

    ResponElimina
  5. No està malament, Ferran, i cal recolzar els productes nacionals ;p

    ResponElimina
  6. Kalamar, els aspectes "científics" estan tractats molt per la patilla, et presenten la creació de la personalitat de l'autòmat com si fos una recepta de sopa de ceba.

    ResponElimina
  7. Doncs a mi em fa bona espina. Si la pel·lícula ens pogués resultar més exòtica potser la miraríem amb uns altres ulls? Vull dir si la pel·lícula s'estrenés a Bangkok i fos romanesa, no seria de sobte quasi-meravellosa?

    ResponElimina
  8. Em costa, Marta, fer aquest exercici mental, ni crec que calgui. Espero que en el meu judici no interfereixi que estigui feta aquí o allà.

    ResponElimina
  9. Aquestes pelicules sempre m'han agradat i potser per això no en sóc massa crític. De moment encara no l'he vista, però caurà. De moment encara tinc en retina les maravelles de Tintín

    ResponElimina
  10. Garbí, si t'agrada el gènere, segur que t'interessarà: és una pel·lícula molt digna.

    ResponElimina
  11. si el següent post també va de robots et passaré el bloc a la categoria de monotemàtics xD

    ResponElimina
  12. Pons, demà no anirà de robots ni de pel·lis en 3D, però no m'allunyaré de Tintín.

    ResponElimina
  13. Doncs què vols que et digui, com a consumidora gairebé patològica del gèner de la SF, de fa eons, em sembla que me l'estalviaré. No suporto la inversemblança científica (A més, ja he cobert la quota de cinema per dos anys, dues pel·lícules al cinema en un mes no pot ser bo de cap manera ^^)

    ResponElimina
  14. Sí, Clídice, no fos cas que t'hi acostumessis...

    ResponElimina