dijous, 24 de novembre de 2011

Tàbula rasa (3 de 3)

René Descartes

El llibre “La Tabla Rasa” evidentment actua com a advocat defensor de la psicologia evolucionista d’arrels clarament biològiques, però el seu partidisme no deixa de ser estimulant per lluitar contra algunes idees que assumim sense pensar-hi gaire. Pinker toca des d’aquesta perspectiva qüestions molt polèmiques i les contempla des d’una nova llum. Posem per cas la violència que bé podria ser una tendència innata que aprenem a controlar a mesura que creixem (sembla que la nostra edat més violenta és entre els dos i els tres anys) o el cas més punyent de la violació. No podria ser l’instint violador d’alguns mascles la resposta evolutiva que tenen els membres menys afavorits de l’espècie per propagar-se? Una teoria així evidentment no agrada gens a les feministes, que prefereixen culpar a la societat patriarcal i repartir la responsabilitat entre tots els mascles de l’espècie, i veuen en ella una “justificació” de la violació. Res més lluny de les intencions de Pinker, a qui podríem considerar més aviat progressista, però no solucionarem res matant el missatger que porta males notícies. Qui tanca els ulls a les veritats incòmodes, està condemnat a patir-les.
 
Molts dels nostres problemes podrien provenir dels grans avanços tecnològics i culturals que hem fet com a espècie en molts pocs mil·lennis, avanços als quals la nostra biologia (sempre més lenta en evolucionar) no ha tingut temps d’adaptar-se. Pinker albira un futur llunyà en el qual els infants aprendran de forma natural l’aritmètica, la lectura i l’escriptura igual com ara aprenen a caminar i a parlar sense necessitat d’anar a l’escola.

Això tindria relació amb la delicada qüestió de la paritat dels sexes, aquest 50% que les ments més preclares volen imposar en tots els àmbits de la vida. I si homes i dones, a causa del paper biològic que hem fet durant milers d’anys, tenim inclinacions i gustos diferents? Sembla que, de forma general, els homes ens interessem més pels objectes i les dones per les persones; això explicaria, per exemple, que a les carreres d’enginyeria la presència masculina sigui majoritària. Hauríem de lluitar perquè el percentatge de dones arribi al 50%? I si a la majoria de dones l’enginyeria els interessa més aviat poc, les hem de forçar a matricular-se contra la seva voluntat? No, la veritable política igualitària és la que defensa el dret de tota persona, amb independència del seu gènere, a poder-se matricular a la facultat d’enginyeria; però també a no matricular-se.

Pinker toca també altres apartats sucosos com el de l’educació (la família no és tan influent en el desenvolupament de la persona com ens pensem), la política (origen biològic de dretes i esquerres) o l’art (la seva explicació des del punt de vista evolutiu i el lògic fracàs de les avantguardes, un dels capítols més discutibles). Com espero haver deixat entendre, el llibre de Steven Pinker (col·lega, per cert, d’en Richard Dawkins) és estimulant, amè, farcit d’idees de vegades discutibles, però fa pensar. No li demanaria més.  

16 comentaris:

  1. Jo estava per la paritat en com més àmbits millor, però em sembla que tens tota la raó. En el fons, és una mala idea, en gairebé qualsevol àmbit. Sóc home, però`la veritat és que no entenc com a ningú li pot interessar més un objecte que una persona, i això que jo sóc bastant asocial.

    ResponSuprimeix
  2. Òscar, no podem aplicar matemàtiques a motius purament personals, no et sembla? Sobre el que interessen a homes i dones, les dades són estadístiques; si alguns ens desviem, tampoc no passa res. Tot està previst.

    ResponSuprimeix
  3. Gràcies per aquest 'digest' del llibre de Pinker. Molt interessant. Sempre he tingut bastant aquesta sensació que som pura química, fins i tot allò que ens sembla més inexplicacble i que anomenem ànima. La qual cosa no fa aquest concepte menys impressionant i excels. A mi, per explicar l'ànima, sovint en tinc prou amb comprovar la manera en que accedim a ella mitjantçant, per exemple, la música. Com deia aquell, sóm el que em menjat, encara que sigui per les orelles. En quant la discriminació positiva, ja és veu que és com menjar un paper en contes de llegir-lo.

    ResponSuprimeix
  4. Moonriver, per entendre tot això, millor acudir a les fonts de Pinker. Encara que estic segur que els propers concerts del Boss t'ompliran d'una mística difícil d'explicar des d'un punt de vista científic.

    ResponSuprimeix
  5. Per poc que s'observi el tarannà infantil a escola es veu que aquestes inclinacions són força evidents tot i que a còpia de cultura i paritat mal entesa hem aconseguit forçar-ne la variació en aquests darrers anys. Si a les dones se les forçava a estar a casa en d'altres temps ara se senten molt malament si s'hi volen quedar, sempre rebem.

    ResponSuprimeix
  6. Havien sorgit teories força serioses sobre aquesta 'naturalitat' en l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura en un món on la lletra impresa és omnipresent, sense necessitat d'anar a l'escola. Però això no agrada massa, cal tenir els infants en algun lloc, altrament, què en farem?

    ResponSuprimeix
  7. Sobre temes sexuals, relacionats amb coses com l'agressivitat, la pederàstia i d'altres, ni tan sols no hi entraré, és impossible avui fer un debat seriós al seu entorn, apartant-nos de 'la moral políticament correcta vigent'. Com ha passat sempre, per altra banda.

    ResponSuprimeix
  8. Ni a favor, ni en contra, snó tot el contrari. Però, uf! desenvolupar tot plegat, i sense gintònics!, em sembla terriblement feixuc i no t'ho mereixes, ni tu ni cap home ;) En qualsevol cas l'ultrabiologisme en una societat com la nostra, on la cultura és qui tria de fa alguns segles i no pas la selecció natural, és una mica pelut. I la cosa de la paritat és una mica "patillera", perquè el que realment s'hauria d'exercir és la igualtat d'oportunitats i la meritocràcia ... ei! ... hay alguien? hehehe

    ResponSuprimeix
  9. Júlia, sobre els temes educatius en Pinker es pregunta sobre la necessitat d'estudiar coses com la trigonometria o la literatura medieval i creu que és més necessari aprendre estadística, biologia i economia (encara que ja s'ha vist que l'economia no hi ha qui l'aprengui).

    ResponSuprimeix
  10. Clídice, ultrabiologisme sona lleig, és suficient tenir en compte el factor biològic. I sobre la paritat, igualtat d'oportunitats i a partir d'aquí, que cadascú decideixi.

    ResponSuprimeix
  11. Allau, gràcies per aquests apunts. Un cop més, surto d'aquest bloc sabent més coses. El llibre,de Pinker, òbviament, entre a la llista.

    ResponSuprimeix
  12. Pinker (i Dawkins, per descomptat) observa que la natura -que no té propòsits, ni bons ni dolents- dona com a resultat que els individus son, aleatòriament, més o menys forts, dominants, intel·ligents, etc. i diu: nosaltres, a diferència de les altres espècies, tenim la possibilitat, gràcies a la nostra cultura, de compensar aquestes diferències ajudant als individus menys afavorits.

    Els ambientalistes, per contra, volen matar el missatger de les males noticies perquè consideren que és còmplice dels darwinistes socials (els que abonen la supervivència del més apte i, en darrera instància, la eugenèsia). És a dir, prefereixen negar la realitat, i fabricar-ne un altre a la mida del seu gust, en lloc de enfrontar-si. A banda hi ha els que creuen que hi ha un "Dissenyador Inteŀligent" que, mai faria aquestes injustícies, però aquests ja son un cas perdut.

    ResponSuprimeix
  13. Queda clar, Allau, que és un llibre per barallar-s'hi intel·lectualment i amb serenitat; allò que en diem dialèctica, enriquidora pel procès en ell mateix, sense que necessàriament s'hagi d'arribar a cap veritat. L'esperit crític és el que ens fa humans, en tots els sentits del terme.

    ResponSuprimeix
  14. Sí, Enric, l'última resposta a moltes d'aquestes qüestions encara no ha estat donada.

    ResponSuprimeix