dilluns, 6 de novembre de 2017

Anys olímpics

Mentre que a Barcelona, el 1992 va ser l’any exultant del «pebetero», del «Gitana hechicera» i del Cobi bidimensional víctima d’un «hit & run», a la germana Itàlia també passaren coses importants. 1992 va ser l’any de la irrupció del magistrat Antonio Di Pietro qui, amb la seva aferrissada persecució del suborn institucionalitzat, donà lloc al programa judicial anomenat «Mani pulite» (Mans netes), que va fer trontollar els ciments de la república italiana. Fou també l’any que marcà l’aparició en públic d’un personatge tan inquietant i execrable com el xenòfob líder de la Lega Nord, Umberto Bossi. O l’any en el qual, davant d’un sobtat desvetllament de la justícia, la màfia es proposà dur màrtirs als altars (Giovanni Falcone i Paolo Borsellino, perquè no calia anar més lluny). I entre festes eixelebrades de corrupció, cocaïna i noies amb disponibilitat total, una estrella política ascendia sobre l’horitzó, l’heroi perfecte per aquells temps, l’ínclit Silvio Berlusconi.

«1992», producció de la Sky Atlantic escrita per Alessandro Fabbri, Ludovica Rampoldi i Stefano Sardo a partir d’una idea de l’actor Stefano Accorsi, pren tots aquests fets històrics i els barreja amb una trama de ficció habitada per diversos personatges que podrien exemplificar els protagonistes de l’època. Així tenim un jove policia que es posa a treballar amb el magistrat Di Pietro per investigar els casos de sang contaminada que li van encomanar el VIH; un publicista de passat fosc que aplica el màrqueting a les campanyes dels polítics; un veterà d’Afganistan que és reclutat per la Lega Nord; o una aspirant a showgirl disposada a tot per triomfar a la petita pantalla.

Com que aquí no hi ha cap família Alcántara que cohesioni el punt de vista, cal forçar les trobades casuals entre tots aquests personatges, de vegades al límit de la versemblança, com si tota Itàlia no fos més que una versió reduïda de la cabina dels Marx. Alguns personatges resulten difícils de creure, com el soldat bestiota ficat en política o l’ovella negra drogaddicta convertida en cap d’una gran empresa; mentre que alguns girs són massa «sensacionals» per trobar-se’ls enmig d’una sèrie que es pretén seriosa.

Almenys les interpretacions són decents. L’actor més conegut a casa nostra és Stefano Accorsi, que hem vist protagonitzar moltes pel·lícules recents; però compto que part de l’elenc ha de ser molt popular al seu país, ja que Guido Caprino, Miriam Leone o Antonio Gerardi també apareixien a «Els Medici». Valor afegit, les múltiples localitzacions a Milà, Roma, Bolonya, Nàpols i Palerm; o una banda sonora farcida de cançons de l’època (R.E.M., Smashing Pumpkins, Teenage Fanclub, Leonard Cohen, Seal o Primal Scream). També resulta interessant veure intervenir a l’acció personatges reals interpretats per actors: Silvio Berlusconi, Umberto Bossi, Indro Montanelli, Antonio Di Pietro…

«1992» forma part d’una trilogia, de la que s’acaba d’emetre «1993». Malgrat les seves pretensions en el gènere històric, no passarà a la història. Apta només com a sèrie de manteniment, a l’espera de coses millors.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada