divendres, 29 de març de 2019

Fatiga de materials

"Wanderlust" (que es podria traduir com ganes de vagarejar, de deambular sense destí) és una coproducció de l'any passat entre la BBC i Netflix, cosa que garanteix una certa qualitat formal. Consta de sis capítols de prop d'una hora escrits tots per Nick Payne.

Joy (Toni Collette) i Alan (Steven Mackintosh) —ella terapeuta, ell professor d'institut— porten molts anys casats, els suficients per haver engendrat tres fills que ara ja son adults. Per tant no és tan estrany que a l'hora d'enllitar-se l'activitat sexual sigui nul·la. Un parell d'encontres fora de la parella els obre la possibilitat d'una relació oberta (sincera i sense opció a l'enamorament). No cal ser una llumenera per preveure que els resultats seran desastrosos. Paral·lelament seguirem també els respectius problemes eròtico-sentimentals dels tres fills i de diversos veïns, pacients i saludats.

Els quatre primers capítols passen bé, gràcies a bones interpretacions, una posada en escena imaginativa i una banda sonora plena de delicioses cançons més aviat "indie". El cinquè capítol és un d'aquells "tours de force" formals —una sessió terapèutica d'una hora entre les actrius Toni Collette i Sophie Okonedo—, que quan surten bé mereixen rendida admiració per part de la crítica. Aquí se salda amb el veredicte de rotllo infumable, farcit de psicologismes sense grapa que tot ho solucionen.

A l'episodi final tot es resol de forma positiva per a tots els personatges grans i petits, de manera tan forçada com tediosa. Potser no calia haver fet tot aquest viatge per acabar molt a prop d'on havíem començat. L'única justificació per contemplar les sis parts de "Wanderlust" és comprovar una vegada més com de bona és la Toni Collette fent la seva feina. No és un atractiu menor.

Cap comentari:

Publica un comentari