dijous, 14 de març del 2019

Galeria de perfectes desconeguts


Potser perquè sóc amant de la novel·la sobre tots els altres gèneres literaris, els llibres de contes que més m’agraden són aquells que guarden una certa unitat temàtica. És el que passa amb «La biblioteca fantasma» (Males Herbes, gener de 2018) del pianista i professor de l’ESMUC Jordi Masó Rahola (Granollers, 1967), que recull 40 narracions de molt variada llargària, centrades totes en personatges històrics de vides molt ben documentades i existència improbable.

Entre els personatges biografiats abunden els artistes —pintors, pianistes, literats, cantants, actrius—; però també altres puntals de la societat, com els lampistes, els paletes o els futbolistes. En els imaginatius relats de Masó descobrirem gent interessantíssima de la qual no havíem sentit mai parlar. Com, per exemple, el poeta Ambroise Lemoine (1887 - 1939), del qual el conte «Petges» ressegueix tots els testimonis vitals (i turístics) que romanen al seu poble borgonyó de Bourg-les-Champs. O el paleta Jindrich Novák, que va morir i renéixer fins a set vegades a «Les set vides de Jindrich Novák». A «Detritus» un pintor sense nom preserva de cara a la posteritat tota la matèria orgànica que genera el seu cos. I a «El passeig de Sorrento» el paisatgista venecià Fabio Giordello (1850 - 1936) descobreix la seva capacitat de pintar escenes que s’esdevindran en el futur, i és converteix així en un àvid «caçador» del correlat real dels quadres que havia creat en el passat.

L’estratègia i les intencions de Jordi Masó limiten al Sud amb els exercicis més erudits, intel·lectuals, i eixuts de Jorge Luis Borges (i de Calvino, Nabokov i Perec, noms sagrats, tots ells). En direcció Nord deuen fer frontera amb les aurores boreals. Afortunadament l’autor vallesà no perd mai de vista el seu sentit lúdic, ni el sacrifica en ares de l’alta cultura, i aconsegueix així una col·lecció de contes apta per a tot aquell que s’ho vulgui passar bé.
Pocs recorden la figura de Guerau Vilardell (1923 - 1979). Malgrat el que podia augurar el seu nom de pila, les inquietuds literàries de Guerau Vilardell van desvetllar-se-li tardanament, quan ja liderava el bufet d’advocats de més renom de Manresa (Vilardell i Cardellac Associats). Home solitari, ordenat i minuciós, va decidir escriure un dietari per conservar una memòria exacta de la seva vida: l’espantava l’oblit.
«La biblioteca fantasma» és un recull d’envejable imaginació febril, que s’estén fins a l’índex onomàstic, la bibliografia i la llista d’agraïments. Un llibre que juga amb els fets consumats, però que es rendeix a l’evidència, no ho pot estar fent tot malament.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada