Crisi dels cinquanta

Mai no he sigut un gran lector de còmics i últimament encara menys. Aquest «Corredores aéreos» d’Étienne Davodeau, Christophe Hermenier i Joub (Ediciones La Cúpula, setembre de 2020) prové dels Reis d’enguany, si se’m permet l’excusa. M’imagino que pot ser qualificat com a novel·la gràfica, ja que la seva temàtica és completament adulta: no se m’acut res més adult que una crisi de la mitjana edat.

Yvan, el protagonista, té cinquanta anys i acaba de perdre els pares i la feina, els fills ja campen pel seu compte i la dona treballa en un altre continent en una mena de separació conjugal inconfessa. Després de vendre’s l’habitatge habitual, es refugia a casa d’un vell amic a la zona muntanyosa del Jura. És l’hivern, la neu ho omple tot, i l’únic que pot fer l’Yvan és llepar-se les ferides i reflexionar com encarar el seu futur. 

Com que els autors tenen l’edat del seu personatge, la peripècia d’Yvan sembla autèntica. El to, el·líptic i sense grans gestos dramàtics marca una narració madura amb els incidents justos per mantenir l’interès. Recances d’amors de joventut, oportunitats perdudes i una sensació de vida malbaratada formen part del «hit parade» de tota crisi de maduresa i aquí, naturalment, hi apareixen amb la dosi justa d’originalitat: «Corredores aéreos» fa de bon llegir.

El dibuix m’ha semblat agradós —una línia clara de caire realista—, on potser les dones tenen sovint unes faccions massa masculines. Al paisatge nevat, com bé sabia l’Hergé de «Tintín al Tibet», li escau molt la introspecció i pot esdevenir una secreta trampa mortal. El protagonista està a punt de perdre la vida fins a tres vegades entre la neu i el glaç, el que potser és massa; sort que en cap moment es carreguen les tintes. Com que no tinc gaires referents sobre el còmic contemporani, no us puc dir si aquesta obra supera o no la mitjana; sí que puc dir que a mi m’ha satisfet.

Una darrera observació. Dins d’aquest trio d’autors cinquantins Christophe Hermenier és el responsable d’unes fotografies d’objectes entranyablement quicos que es van intercalant a les pàgines de l’aventura. Figura que formaven part del parament de la llar que Yvan acaba de desmantellar i semblen suggerir que en última instància tot el que resta d’una vida és una col·lecció de rampoines que ja ningú no vol.