Ella és vídua i treballa com a intèrpret d'àrab per a la policia. Com que no li surten els comptes (la residència on té ingressada la mare ja li costa 3.200 euros al mes), aprofita la filtració que rep sobre un carregament de haixix per guanyar-se un sobresou com a traficant. Això passa a la pel·lícula "La Daronne" de Jean-Paul Salomé —a Espanya es titula "Mamá María", que s'entén millor— i té un argument tan poc seriós com sona. Evidentment el to és de comèdia, més per com de ridícula és la situació que no pas per la presència de cap gag, però també hi ha moments puntuals d'acció i un intent d'empoderament femení que no encaixa gaire amb el conjunt. Segons com es miri, el guió que adapta una novel·la d'Hannelore Cayre, es podria considerar un xic racista, ja que tots els magribins que hi surten es dediquen al tràfic d'estupefaents, mentre que els xinesos són comerciants blanquejadors de diners.
"Mamá María" compleix els requisits mínims per distreure, sempre que no es busqui cap indici de realisme. L'únic al·licient per veure-la, i és un al·licient molt tebi, és el protagonisme d'Isabelle Huppert, una actriu que no es prodiga a la comèdia i que dota els seus papers d'una consistència molt superior a la qualitat general del producte.
Como no haces spoliler ni destripas el argumento, lo cual se agradece, me he buscado la vida. Mejor ser amoral y hasta inmoral que tener una doble moral. Esto pienso.
ResponElimina"Spoiler", por supuesto.
EliminaProcuro no fer spoilers (sense arribar a la histèria).
EliminaAquesta dona (el personatge), es pot permetre l'amoralitat, perquè pertany a la classe mitja.
Bé doncs... "Patience Portefeux", o la inquebrantable fortaleza de una estoica.
EliminaEl nom ja és tota una predestinació.
Elimina