Raising Arizona (Joel & Ethan Coen, USA 1987 (Disney Star))
La comèdia més divertida dels Coen i la que més s’assembla als dibuixos de la Warner Brothers. Un guió de ferro, una partitura electritzant de Carter Burwell i uns excelsos Nicholas Cage i Holly Hunter al servei d’una pallassada amb un cor d’or. (9)
Il sorpasso/L’escapada (Dino Risi, Itàlia 1962 (Filmin))
Dia de festa en una Itàlia embarcada a la «dolce vita»: el món és dels vividors. Retrat generacional de l'Europa del desenvolupament. Memorables Gassman i Trintignant. (8)
Anchorman (Adam McKay, USA 2004 (DVD))
Una mirada al masclisme que imperava a la televisió dels anys 70. Té fama de ser una de les millors comèdies dels anys 2000, però crec que exageren. Té els seus moments, però. (6)
The Hunt/La caça (Craig Zobel, USA 2020 (Movistar+))
Sàtira «gore» que caricaturitza les elits il·lustrades i políticament correctes amb total manca de subtilesa. Se salva com a film d’acció histriònica gràcies a una impassible Betty Gilpin. (5)
El agente topo (Maite Alberdi, Xile 2020 (Filmin))
Barreja de ficció i documental sobre un octogenari que s’infiltra a una residència d’ancians. Malgrat un missatge alliçonador, resulta tan trist com tendre. (7)
Psycho/Psicosi (Alfred Hitchcock, USA 1960 (Filmin))
Revolucionària tant per l’estructura narrativa com per la forma de representar l’horror. Magistral des dels títols de crèdit de Saul Bass i la partitura de Bernard Herrmann, fins els rostres icònics de Marion Crane i Norman Bates. Més de 60 anys sense perdre gota de vigència. (9)
Deseo, en fin, a Nicolas Cage una pronta salida de la adolescencia, que en su caso está prolongándose peligrosamente, y un mínimo de discernimiento a la hora de aceptar papeles. Como in illo tempore.
ResponEliminaLa veritat és que últimament no me'l miro gaire. Serà per les coses que fa.
EliminaMolt d'acord amb els teus 9s. El Cage és insofrible, però a aquesta peli està genial, com tota la resta.
ResponEliminaUn txitxarel·lo tan prometedor... Quina pena!
EliminaA mi m'ha divertit molt La Caza! està plena d'humor negre i això sempre es d'agraïr, i també agraeixo la violència exagerada i gratuita. M'encanta el paper de la psicòpata de Betty Gilpin. No perdis el temps buscant justificacions polítiques, això no es important aquí.
ResponEliminaNo busco les justificacions polítiques: hi són presents cada vegada que els pijos caçadors obren la boca. Sense aquests apunts jo crec que la pel·lícula seria millor.
Elimina