dilluns, 9 d’octubre del 2023

«Purs homes», Mohamed Mbougar Sarr


Purs homes, Mohamed Mbougar Sarr

Traducció d’Oriol Valls

Mésllibres, setembre de 2023



Tot comença amb un vídeo viral en el que una multitud irada profana una tomba i desenterra el cadàver d’un home a qui s’acusa d’homosexual. Ndéné Gueye, un jove professor de literatura francesa a Dakar, s’ho mira en el mòbil de la seva amant i fingeix indiferència. Es considera un home il·lustrat —ha estudiat a París—, i està acostumat a capejar amb certa condescendència la realitat del seu país, Senegal.

Ja no practico, tot i que encara crec en Déu, suposant que existeixi. En públic, naturalment, no dic les coses d’aquesta manera. No soc l’únic. Som molts en aquest país que som formidables actors sobre l’escena religiosa, histrions disfressats, emmascarats, maquillats, camuflats, virtuosos de l’aparença, que ho representem tan bé que aconseguim no solament engalipar els altres, sinó també convèncer-nos a nosaltres mateixos de la il·lusió que creem.

De mica en mica però, la visió d’aquesta humiliació pòstuma el somou i comença a preguntar-se qui era el difunt i perquè la majoria dels seus compatriotes troben plausible aquesta acció. A mesura que empatitza amb la víctima comença a guanyar-se la desconfiança del seu entorn, la del seu pare en especial, un home pietós que aspira a ser el pròxim imam de la mesquita local. Però també del rectorat de la universitat on treballa i dels estudiants a qui fa classe, els quals troben sospitós que citi en el seu curs el bisexual Verlaine. Serà possible que un acte de pura humanitat el deshumanitzi de cara als seus semblants?


Abans de l’enlluernadora La memòria més secreta dels homes, que li va proporcionar el Goncourt de 2021, Mohamed Mbougar Sarr havia publicat la novel·la Purs homes el 2018, una obra igualment potent, d’aquelles que deixen tocat el lector. El llibre es pot llegir en primer terme com una denúncia de la persecució que pateix la dissidència sexual al Senegal. La moral pública del país ve dictada per l’islam, que considera l’homosexualitat com un dels pecats més nefands, el que justifica tota mena de tractes vexatoris sobre els que la practiquen. A més aquestes tendències s’atribueixen erròniament a influències occidentals que no tenen res a veure amb la cultura autòctona.


Però Purs homes, tot i que ja seria un objectiu encomiable (que ha produït més d’un escàndol al país de l’autor), va més enllà de la denúncia d’una situació indigna i penetra en el funcionament de les nostres relacions socials; en com no podem sobreviure en complet ostracisme i requerim un embolcall d’ànimes properes, encara que calgui pagar una certa renúncia i admetre secretament una bona dosi d’hipocresia. Animals socials o animals gregaris? La fidelitat a un mateix té un preu massa alt, el de l’exili interior en el millor dels casos, quan no aboca al suïcidi.

Més enllà d’un mateix ja no hi ha secret: tan sols hi ha un dipòsit, el sediment d’una matèria bruta que de mica en mica la paraula ha desnaturalitzat i erosionat per guardar-ne només el record vague. Llavors estem en el rumor; estem en el secret mort, matat, buidat, però que sabem que primer ha estat viu. Sota quina forma? L’hem oblidada. Això és el rumor: l’ensorrament del secret en la il·lusió del seu descobriment.

Purs homes és un llibre de lectura intensa, que trasbalsa, purament novel·lesc en la humanitat del que narra, de plantejament intel·ligentíssim i que deixa en concloure’l una duradora estela.  

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada