dilluns, 4 de gener del 2010

Vampirs


Si fos una adolescent amb les hormones degudament destarotades, potser jo també seria una seguidora més de les sagues crepusculars que tanta fortuna tenen actualment. El cert és que els vampirs estan molt de moda, en tota mena de formats: en llibres, pel·lícules i sèries televisives, en versions posades al dia, de vegades edulcorades, d’altres més sexualitzades. Almenys l’alcalde Hereu ho ha entès així, o no em direu que aquest cor amb ullals no és la cosa més transgressora que ha parit el gabinet de dissenyadors municipal per a felicitar-nos les festes.

Però el senyor de les tenebres i la seva colla d’acòlits succionadors no es compten entre els meus mites favorits, que jo sóc més aviat de llum i taquígrafs.

L’altre dia en Girbén ens recordava la brillant conferència d’Hernán Casciari sobre la suposada mort dels blocs, una mort tan anunciada i postergada com ho és la mort de la novel·la, del teatre o de la burocràcia. Estic força d’acord amb les tesis de Casciari, només discrepo en el seu tractament dels blocs com una eina d’escriptura més, a la qual equipara amb les tauletes d’argila, la pissarra o el bolígraf. Els blocs, a diferència d’aquests estris de redacció que són purament instrumentals, i a diferència també de l’eina de publicació per excel·lència que és el llibre, compten amb el benefici de la interactivitat. I no només la interactivitat “a posteriori” que ofereixen els comentaris reactius del lector i les respostes que hi fa l’autor (que ja em semblen prou interessants), sinó també la interactivitat “a priori”, que en molts casos és la veritable mare de l’apunt.

Em volia referir aquí al benvingut acte parasitari pel qual la visita a blocs amics o coneguts incita la flama, inspira, pol·linitza i crea un apunt des del no res. De vegades l’origen és un repte descarat, però d’altres és un suggeriment del tot residual. Algú proper m’insinua que en aquest joc d’influències hi ha una mica d’ensabonament mutu; no hi estic d’acord, no crec que ningú escrigui res aliè als seus propis interessos, cadascú s’apropia del tema per fer rodar el seu molí.

La veritat darrera és que ens anem xiuxiuejant un programa sense adonar-nos-en. Dissenyem un mapa del signe dels temps, on les nostres personalitats diverses configuren les seves geografies i les seves riques irregularitats topogràfiques. La realitat comença a tenir un perfil dibuixat per les nostres opinions, aversions i dèries. I, la veritat és que m’agrada ser un d’aquests petits vampirs que, tot xuclant i xuclant al seu voltant, creix cada dia una mica més.

34 comentaris:

  1. Jo com que vaig iniciar-me en això dels blocs quan començaven a morir-se no puc opinar sobre el suposat esplendor passat (infantesa, adolescència i maduresa).
    El que sí sé es que a mi em va molt bé. A més és una altra forma de literatura i de plantejament de qüestions que moltes vegades ni me les hagués plantejat.

    ResponElimina
  2. Suposo que qui més qui menys en algun moment s'ha mirat això dels blogs des d'una perspectiva hermenèutica. Si més no per a saber què coi hi fas en aquest gimnàs creatiu i participatiu al qual un dia vas decidir apuntar-te.
    Estic ben d'acord amb tu quan dius que la praxi t'ensenya que va molt més enllà de ser un format d'escriptura. Potser en origen va ser així, però ara ja no. He de fer cas a l'experiència i pensar que per a fer una entrada, apart de editor de text, puc fer servir editors d'imatge, de so o de vídeo; i què dir de l'hipertext o dels arxius incrustats?
    I del joc vívid dels comentaris?
    I que bé que ens va un mica de sabó... sobretot si és de coco!

    ResponElimina
  3. He, he, està bé això de pol·linitzar, a mi em passa. Com a recent convers als blocs que soc, confesso que el vaig encetar per posar en marxa les neurones creatives, però no m'esperava tot el que m'he trobat. El millor, la interactivitat. El més alucinant, la transmissió de pensaments.

    ResponElimina
  4. Sé, abans d'escriure res, que el meu comentari sonarà a Tercer milenio.
    De les complicitats i picadetes d'ulls que s'estan establint darrerament entre uns quants blocs arribarem a una mena d'estrany diàleg, on el que es dibuixarà ja no serà la cartografia personal de casdascú, sino una mena de mapamundi.
    Si no em fes iu-iu, diria que aquesta pel·lícula acaba quan la b(locos)fera pren consciència.
    [masses pelis i massa ginebra sense metabolitzar]

    ResponElimina
  5. A mi, Galderich, també em senta molt bé el format bloc i crec que potencia un tipus d'escrits i una manera de fer que, de moment, no he sabut trobar enlloc més.

    ResponElimina
  6. Exacte, Girbén, aquesta complexitat que permeten els apunts i al mateix temps la seva lleugeresa no la trobes en un llibre (i per descomptat no la trobes ni a Twitter, ni a Facebook).

    ResponElimina
  7. Leb, fins i tot telepatia, que avui tots dos parlem de vampirs, encara que siguin de races diferents.

    ResponElimina
  8. Matilde, has començat molt borgiana per acabar kubrickiana. Godzilla contra la b(locos)fera?

    ResponElimina
  9. De totes les teoritzacions que he llegit sobre els blocs, aquesta és la més ben escrita i raonada (i no és sabó, ho juro!). La majoria pequen de voler escombrar cap a casa: un bloc és allò que és el meu bloc (i si és diferent, no és un bloc, és una altra cosa) i quan em canso d'escriure-hi és perquè els blocs es moren. I no parlo del Casciari, eh!

    El concepte de pol·linització m'agrada, si bé el practico poc: sempre m'ha fet no sé què parlar d'algun tema que algú hagi tractat al seu bloc. Sí, és una ximpleria, ja ho sé... I ara continuo la ronda de blocs, a veure si em «pol·linitzo» una mica ;-)

    ResponElimina
  10. La b(locos)fera i zombies?. huashuas.

    El que volia dir és que la gran vampira és ella.

    I el cieguito diria:
    El universo (que otros llaman la b(locos)fera), se compone de un número indefinido y tal vez infinito...blablabla.

    Menys o menys.

    ResponElimina
  11. a mi el que m'atrau dels blogs és la possibilitat d'elaborar un discurs, comunicar-lo i rebre'n la resposta del personal. En definitiva: la comunicació, el diàleg o el que vulgueu. Fer totes aquestes coses en una vida normal no sol ser gaire possible. Ah! i els vampirs no m'agraden, em semblen uns personatges força ximples. Encara que, la veritat, tots els personatges de terror me'n semblen de ximples :)

    ResponElimina
  12. Ferran, quan parlo de pol·linitzar, no vull dir necessàriament tractar el mateix tema (encara que, si pots oferir una altra perspectiva sobre el tema, no hi veig cap mal), sinó més aviat caçar una paraula, una idea al vol i desenvolupar a partir d'aquí un apunt. A més, si cites qui ha estat la teva musa, sempre quedes bé.

    I anima't (o deixa't pol·linitzar), que darrerament estàs molt manta.

    ResponElimina
  13. Matilde, si els blocs han mort, potser sí que som zombies i no ho sabem.

    ResponElimina
  14. A més, Clídice, pots dialogar sense necessitat de conèixer els teus interlocutors i sense que tots estiguin al mateix espai físic. Quan ets de poques paraules, com ho sóc jo, això és una benedicció,

    ResponElimina
  15. Propòsit d'any nou, Albert, tornar-m'hi a posar. Que això dels blocs és com el gimnàs: el dia que deixes d'escriure, malament, costa molt tornar a agadar la rutina.

    ResponElimina
  16. T'ho acabava de dir i he vist que has publicat un nou apunt (jo això de l'autobiografia musical també ho tocaré algun dia...)

    ResponElimina
  17. En vol rasant de rat-penat per intercanviar una mica de sang de tothom..., o correm el risc que se'n torni d'orxata!

    ResponElimina
  18. Sens dubte, i estic ben d'acord amb el que apuntes, Allau, i amb el que rebla Clidice més amunt en els comentaris, dels blogs – i de mantindre'n u – el que m'ha atret des del principi és la possibilitat de l'argumentació: de fer-ne i que m'hi responguen. I estar en igualtat de condicions per a fer-ne i per a que et responguen: que l'únic criteri siga la pertinència de l'argument. Em sembla que eixa és una altra manera d'imaginar la pol·linització. Fins ara, l'experiència és i ha sigut plenament satisfactòria en el meu cas. No veig enlloc raons que em facen pensar que serà altrament en el futur: ans ben al contrari. A més, i des del punt de vista de la meua ocupació acadèmica, el blog és un espai creatiu que a voltes (massa voltes) no es troba en cap més lloc de l'espai acadèmic i que em permet d'elaborar les meues «cabòries» (que diria el Montilla del Polònia) abans que troben via en una publicació «tradicional». Fa poc he començat a fer servir el Twitter com una mena de «quadern de notes ràpides»: cada format pot servir per a coses diferents i complementàries alhora.

    ResponElimina
  19. Exacte, Jesús, alguna vegada ja ho he dit que els comentaris que m'agraden més són els que aporten dades al debat o fins i tot discrepen raonadament. El Twitter i jo, en canvi, no ens acabem d'entendre.

    ResponElimina
  20. Sí, Maite, que mirar-se el melic, altrament dit endogàmia, és el que fa criar sang d'orxata. I benvinguda!

    ResponElimina
  21. Tot això reafirma la idea de la blogosfera com a xarxa social, cosa per mi molt interessant. Pels escriptors és una experiència radical, perquè no estem acostumats a la interacció i la pol·linització, i amb els blogs ens adonem que són molt útils i poden transformar-te totalment la tècnica. Els blogs han mort... llarga vida als blogs!

    ResponElimina
  22. No puc estar-me'n de reblar el que diu el Salvador de Leicester. Quan escrius amb la impremta de fons t'ho mires i remires... Osti, és que potser acabarà imprès! Quan escrius al blog, o ets fresc o vas malament. Tant li fa un petit error ortogràfic o sintàctic...què coi! El lector, que ja sap de les precàries condicions de l'escriptura, preua sobretot la vigoria del sentit. Així és com ho imagino.

    ResponElimina
  23. Salvador, tu que conrees els dos móns, estàs en una situació privilegiada per percebre les diferències. M'imagino que quan publiques en paper deus trobar a faltar una mica aquesta resposta interactiva.

    ResponElimina
  24. Abans palmarem els blocaires. I llavors anirem rebent comentaris a apunts passats que potser seran contestats per altres lectors o potser quedaran per sempre sense resposta. I després vindrà la crisi energètica i després "La carretera", amb una mica de sort.

    ResponElimina
  25. Girbén, ja me n'he adonat d'això. Si pensés que tot el que escric aquí ha d'anar a parar a un llibre, la majoria dels dies em mossegaria la llengua (o em tallaria la mà).

    ResponElimina
  26. Puig, prefereixo pensar en tot allò que farem abans de palmar-la. Potser els blocs canviaran de forma, potser seran en 3D o tindran odorama...

    ResponElimina
  27. A mi m'agrada lo del mapamundi i especialment això de la ginebra que diu per ací dalt la Urbach i m'encanta això de que siga tot una xuplà de sang els uns als altres i vaja fent-se lo que siga que vaja teixint-se.

    D'això de les sagues de vampirs, jo només sé que a Crepúsculo hi ha un "guardabosques" perquè m'ho va dir la xica que em depila quan estic al meu poble, em va preguntar si li seria fidel al meu últim noviet i li vaig dir que dona, que encara que vullguera ser-ho materialment era un poc impossible per la falta de material i ella em va dir I QUÈ FAS SI TE S'APAREIX UN GUARDABOSQUES ROTLLO CREPÚSCULO?

    ResponElimina
  28. I que llarga vida als blogs, clar, pos no estic jo contenta amb la meua bajoqueta, i la de comboi que tinc rebent visites i visitant a altres i xarrant amb el veïnat!

    ResponElimina
  29. Comtessa, no li recomano que sigui infidel, però si troba un guardaboscos per allà dalt, li preguem que ens envii foto.

    I vagi dient que llarga vida als blogs, que vostè els assassina en sèrie!

    ResponElimina
  30. Qui ha dit que els blocs son morts?
    Potser estic al paradís i no m'he enterat!!!!

    ResponElimina
  31. Max, això sembla "Los otros" però sense la Kidman.

    ResponElimina
  32. Naturalment amic Allau, no puc estar més d'acord amb tu. justament aquesta mena de xarxa de complicitats que engeguen nous posts i embranquen d'altres no fa sinó enriquir aquest món blogaire.
    A Riell Bulevard n'estem molt contents: com més va, més complicitats, més obertura de mires, més coses a dir, més de tot...
    Potser som vampirs, tot i que no ho crec, no ben bé, perque a mi em sembla que més aviat estem fent una pluja d'idees col·lectiva que qui sap on anirà a parar.
    Qui diu que estan morts és ben cec i, sí, confon la "tecnologia" amb allò que la tecnologia permet. Que són coses ben diferents.

    ResponElimina
  33. Eulàlia, ho has resumit perfectament. Però què feu en Lluís i tu, tants dies sense publicar? Començo a patir el mono.

    ResponElimina
  34. Allau: Us tenim massa ben acostumats!!! No patiu.

    ResponElimina