diumenge, 4 de juliol de 2010

Chesterton escriu de Pickwick


“Pickwick” és a la carrera de Dickens una pura massa de llum anterior a la creació del sol i la lluna. És la substància esplèndida i amorfa de la qual foren fetes totes les seves estrelles. Podeu dividir “Pickwick” en innombrables novel·les de la mateixa forma com podríeu dividir la llum primigènia en innombrables sistemes solars. Els “Pickwick Papers” constitueixen abans que res una mena de promesa salvatge, una visió prenatal de tots els fills de Dickens. Encara no s’havia instal·lat en l’ordinària rutina professional d’escollir una trama i uns personatges, d’ocupar-se de cada cosa al seu temps, d’escriure una novel·la consistent i assenyada i enviar-la als seus editors. Es troba encara en el vertigen juvenil de decidir quin tipus de món vol crear. No ha establert encara quina història escriurà, només sap quin tipus d’història escriurà. Intenta explicar deu històries a la vegada; fica a l’olla totes les fantasies caòtiques i les crues experiències de la seva infantesa; sense cap vergonya hi introdueix historietes irrellevants, com les que s’escriurien a un bloc de notes; adopta esquemes i els abandona, comença episodis i els deixa inacabats; però des de la primera pàgina fins la darrera hi ha un èxtasi elemental i sense nom: el de l’home que està fent el tipus de cosa que sap fer. Dickens, igual que tots els escriptors honestos i eficaços, va assolir finalment un cert grau de cura i autocontrol. Va aprendre com aconseguir que els seus “dramatis personae” contribuïssin al drama; va aprendre a escriure històries que eren plenes de digressions i perversitat, però que eren històries de debò. Però abans que escrigués una sola història real, va tenir una mena de visió. Fou una visió del món de Dickens, un laberint de camins blancs, un mapa ple de pobles fantàstics, formidables diligències, clamorosos mercats, estrepitosos hostals i estranyes figures fatxendes. Aquesta visió fou “Pickwick”.

(G. K. Chesterton al pròleg a “Pickwick Papers”)

12 comentaris:

  1. gràcies again and again
    (so trobat una pàgina molt interessant (segur que ja la coneixes) amb molts articles de chesterton sobre Dickens (o res), per exemple hi ha un article sobre el casalot...diu que potser no és la seva millor obra però segur que és la seva millor novel·la...el site està en anglès i em faig mansimànigues per entendre'l,...

    ResponElimina
  2. Gràcies, Robert, deu ser el recull de pròlegs que va fer pels llibres de Dickens de l'Evereyman's Library. Jo el tinc en format llibre de paper, en anglès també.

    ResponElimina
  3. Chesterton és un personatge impressionant i que va tenir una fama tremenda al seu temps. M'agrada molt i molt Man who was thursday, tot i que l'he llegida en català.
    Va fer una visita a Catalunya que va recollir la premsa, on el reporter no es pot creure allò que veu: Chesterton parla, menja, fuma i beu tot alhora i en dosis impressionants. Sembla que a les conferències que donava la gent s'alçava per aplaudir-lo. I això que parlava de literatura. Eren altres temps?

    ResponElimina
  4. Sí, Lluís, sembla que era una mena de força de la natura. Té coses seves que m'agraden molt i presenten un punt de vista molt original; d'altres vegades, quan sermoneja o va de catòlic estupend, el "mataria".

    ResponElimina
  5. Entre els personatges de la il·lustració hi apareix Chesterton. Més d'un cop.

    ResponElimina
  6. m'agrada aquesta visió del creador com d'algú que no sap què vol, caòtic, en una recerca permanent, sense corsès ... juntament amb el comentari d'en Lluís, em dibuixa un quadre impressionant, fora de la mediocritat i del negoci imperants. Gairebé véne ganes de dir allò de: "la creació ha mort!" ;)

    ResponElimina
  7. Ben observat, Puig, tot i que involuntari. Chestertons "avant la lettre", en tot cas.

    ResponElimina
  8. Clídice, en honor a la veritat, més que un caos revolucionari, es tracta del jove ple de talents que encara està aprenent com gestionar-los.

    ResponElimina
  9. L'obra de Cesterton reflexa això de la força de la naturalesa que dius. A mi no em molesta gens que sigui caòtic, al contrari. No entenc els creadors planificats i homogenis, no me'ls crec. Tal com diu la Clidice, una creació massa ordenada fa olor de tècnic de marqueting o d'assessor d'imatge o d'agent literari...

    ResponElimina
  10. Lluís, el cao del que parlava es referia a Dickens. De Chesterton no he dit que sigui caòtic, sinó catòlic ;p

    ResponElimina
  11. Primer agnòstic, després anglicà, després catòlic... Sí, sí, definitivament caòtic :)

    ResponElimina
  12. Això no ho sabia, Brian, sempre l'havia conegut com un catòlic vociferant.

    ResponElimina