dilluns, 12 de juliol de 2010

El dimoni de les llistes: Umberto Eco

   Vittore Carpaccio, "Crucifixió i apoteosi dels deu mil màrtirs del mont Ararat", 1515
Umberto Eco, en la seva ancianitat, s'ha acomodat en el seu paper d'intocable intel·lectual europeu i fa una mica el que li dóna la gana (com per edat li pertoca). Darrerament s'entreté en fabricar luxosos llibres plens de fotografies per fullejar en cas que la visita de compromís sigui particularment avorrida (els americans d'això en diuen "coffee table books", llibres per la tauleta del cafè). De fet, la seva darrera novel·la (allò de "La misteriosa flama de la reina Loana") ja mostrava aquestes tendències cap al catàleg d'imatges ràncies que tant deuen d’entusiasmar als senyors Galderich & Leblansky.

Després de regalar-nos una història de la bellesa i una altra de la lletjor, el Louvre li va donar carta blanca perquè que fes de comissari d'una exposició sobre el tema que volgués. El resultat, almenys en forma llibresca, és aquest "Vertigine della lista" que vaig afanyar-me a comprar a Palermo durant la nostra (ja no tant) recent estada i del qual també existeix versió castellana a Lumen.

A qui no agraden les llistes? Tant als retentiu-anals com als més desordenats, la col·locació successiva d'elements similars, de forma jeràrquica o no, produeix un plaer inexplicable, ja descobert en les enumeracions repetitives de la infantesa, que pren cos en els hit-parades, en els 1000 llocs que has de visitar abans de morir, o en les llistes del que cal comprar al supermercat. Fins i tot un guru dels blocs que ens enllaçava la Clídice aconsella utilitzar llistes per fer els apunts més atractius:

2. El Virus de las Listas

 Artículos como este de las 5 Reglas tienen un especial atractivo tanto para lectores como para usuarios de redes sociales, son fáciles de recordar, fáciles de leer y buenos para añadir a tus favoritos. Son alimento diario de sitios de recopilación de información de interés como Digg o menéame. Haz listas de aquello que domines y promocionalas.

Eco fa al respecte algunes breus reflexions teòriques sense matar-s’hi gaire i farceix la resta del llibre amb nombrosos exemples literaris. Sense voler ser exhaustiu abasta territoris molt dispersos i de vegades inesperats. Comença per l’enumeració dels vaixells de la flota grega que fa Homer a “La Ilíada”, la genealogia dels déus de la “Teogonia” d’Hesíode o la descripció de la ciutat de Tiro al “Llibre d’Ezequiel” i, a partir d’aquí, es passeja amunt i avall per tota la història de la literatura. Sembla que tothom s’hagi deixat temptar en algun moment pel dimoni de les llistes. Hi trobarem des de Ciceró a Cendrars, de Dante a Darío, d’Ariosto a Arbasino, amb parades obligades a Rabelais, Prévert, Perec o Calvino.

Com que el llibre s’origina en una exposició, també es parla de l’equivalent visual de les llistes en forma de col·leccionisme, gabinets de curiositats i museus. L’abundant aparell gràfic, que cal suposar que formava part de les peces exhibides, presenta com a denominador comú un extremat bigarrament. No hi ha quadre o gravat que no presenti un munt de persones, bèsties o objectes heterogenis. A mi m’agraden les llistes com el que més, però amb el cúmul d’acumulacions que es troba en aquestes pàgines, es corre el perill d’acabar empatxat. Millor prendre-s’ho en dosis petites, com potser faré jo en la nova sèrie “El dimoni de les llistes”.
Capsa de Joseph Cornell

9 comentaris:

  1. No sé si predrem això de "catàleg d'imatges ràncies" com un elogi o com un insult... Tant ràcies són? Ens haurem de replantejar el bloc...

    Sobre llistes... sempre es faran i en tots els sentits. Som humans!

    ResponElimina
  2. Galde, pren-t'ho com un elogi. T'agrada més el circumstancial "vintage"? Està escrit en anglès, però ve a dir el mateix.

    ResponElimina
  3. Doncs vaja una gràcia! va ser el propi (?) Homer qui en va fer la llista a la Ilíada (que per cert és una conyàs-part). A mi Eco m'agrada i l'odio a mort a parts idèntiques, o sigui que segurament preferiré les teves de llistes :)

    ResponElimina
  4. Segur que sí, Clídice: seran llistes tontes ;p

    ResponElimina
  5. Doncs com que a mi em cau bé el Sr. Eco i m'agrada bona part del que escriu; m'agraden -m'apassionen- les llistes; m'entusiasmen les "imatges ràncies" -al Galderich també, per molt que ara es faci l'estret-; i el teu post m'ha donat una visió crítica -com és habitual- d'aquest Vertigine della lista, em sembla que aviat caurà al calaix. Espero que no sigui massa car, buf...

    ResponElimina
  6. Leb, abans fes-li una ullada perquè em sembla que és més aviat carot.

    ResponElimina
  7. ¿Parla d'aquelles llistes de paraules, normalment ordenades alfabèticament, que hom anomena diccionaris?

    ResponElimina
  8. M'has fet recordar, i no se perquè, "los reyes godos"!!!

    ResponElimina
  9. La famosa llista de "los reyes godos"! Tot i no haver-la estudiat mai, crec que la recuperaré.

    ResponElimina