dissabte, 10 de juliol del 2010

Me'n recordo (XXI)

Em recordo de la Carassa penjada a la porta de Sant Iu de la Catedral de Barcelona.

15 comentaris:

  1. ostres, quina por! Sort que ara només hi enren els turistes i les beates, acostumades a tot!

    ResponElimina
  2. Tranquil, Lluís, sembla que des del Vaticà II van eliminar aquestes barbaritats.

    ResponElimina
  3. Ostres, jo no me'n recordo!
    Jo crec que aquestes històries políticament incorrectes derivades de l'imaginari col·lectiu s'haurien de conservar per saber d'on venim i on no volem anar.

    ResponElimina
  4. Galde, com deia, cap a l'any 62 va desaparèixer, o sigui que és normal que no ho recordis. Més recentment ha reaparegut en forma de capgròs còmic i políticament correcte que reparteix caramels. Però imagina't quina impressió em va fer de ben petit veure aquell cap penjat allà dalt enmig de la foscor de l'església.

    ResponElimina
  5. M'has fet recordar una cosa que no he vist mai: Santiago matant moros a compostela.

    ResponElimina
  6. Encara es fan aquestes coses, Eulàlia? No tenen por de la "fatwa"?

    ResponElimina
  7. acudit fàcil: sant Iu o sant IUIU? per cert que jo he vist al Perú que allí Santiago és "mata indios" i el posen amb un indi sota el cavall. Ves quines coses són capaços de fer els cristians amb la seva caritat! ;P

    ResponElimina
  8. Ja hi veig la publicitat: Santiago los mata bien muertos!

    ResponElimina
  9. Jo només me'n recordo de la carassa del carrer de la Carassa, que crec, era la manera de publicitar els prostíbuls.

    ResponElimina
  10. Em sembla que sí, Carles, però és una carassa molt menys sinistra, més aviat alegra ella.

    ResponElimina
  11. Quina por. Jo per Carassa només conec un molt bon restaurant de fondues de carn a prova de claustrofòbics.

    ResponElimina
  12. Sí, Marta, si busques a Google és el primer que trobaràs. Així es perd la memòria històrica.

    ResponElimina
  13. Ara que ho dius, jo també me'n recordo, però molt fugisserament.
    Aquest matí, tot prenent el cafè amb llet comentàvem amb la dona records de l'escola: el mes de Maria, el cara al sol, el rosari... Sembla que no, però jo crec que sí que han canviat les coses; veient els moros que trobem cada dia pel carrer ens sembla que porten anys d'endarreriment, però no fa tant que estàvem si fa no fa com ells.

    ResponElimina
  14. Què pensaríem ara si ells penjessin un cap de cristià a la porta de les mesquites?

    ResponElimina