Em recordo de la meva àvia fent la bugada en un safareig públic del Barri de la Mercè de Barcelona.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
The Daily Avalanche by allausz is licensed under a Creative Commons Reconocimiento-No comercial-Compartir bajo la misma licencia 3.0 España License.
La fotografia em sembla excepcional. Ja sé que aquestes coses no es pregunten, però... és realment la teva àvia? No m'interessa tant la resposta com simplement fer notar que és pictòrica, fins i tot aquesta mena de veladura.
ResponEliminaVeig que la teva i la meva no vivien massa lluny, la meva a La Ribera.
No, Lluís, no és la meva àvia. L'àvia Lucía no tenia ningú que la fotografiés (igual que aquell coronel a qui ningú mai no escrivia), però la foto, extreta de la memòria de la ciutat, val per totes les nostres àvies que somrigueren algun dia abocades a les penes i treballs d'un safareig públic.
ResponEliminaLos lavaderos del carrer Aiguafreda, Horta, todavía subsisten. Y sin turistas, aparte de mí, que soy del barrio de al lado.
ResponEliminaDesprés d'haver ensabonat, raspallat, i esbandit, idees i records que ens vesteixen, els estenem als nostres blocs, la vista de tothom; i més d'un cop, a l'hora dels comentaris, no podem estar-nos de fer una mica de "safareig".
ResponEliminaquina imatge mes maca!!
ResponEliminaem fascinen els rentadors publics...
de fet en ting un bon pilot de controlats aprop de casa meva
em sembla maravellosa la ideia de rentar la roba tot fent safareig...
salutacions!
Alastair, saps si encara els fa servir algú? M'imagino que no, però no en tinc ni idea.
ResponEliminaBen vist, Girbén, el bloc com a safareig públic.
ResponEliminaSargantana, i els fan servir o són només mostres antropològiques del passat recent?
ResponEliminaAl primer poble que vaig viure també hi havia safareig públic. Al segon les dones anaven a rentar al riu. Portaven la rova en galledes i cossis damunt de carretons i asseguraven que cap aigua feia net com aquella. O tempores!
ResponEliminaJa veus, Glòria, i tot plegat fa quatre dies!
ResponElimina¡Generación sacrificada! No seríamos nada sin ellas...
ResponEliminaBueno, Sufur, simplemente hicieron lo que habían hecho antes sus madres y las madres de sus madres... El momento más delicado en sus vidas fue cuando apareció la primera lavadora automàtica. Creo que mi abuela continuó lavando a mano en tan incómodo recipiente.
ResponEliminaA L'Alqueria encara van a llavar al llavaor moltes dones. Gràcies per fer-me saber que ben dit es diu safareig, perquè no ho havia sentit mai. L'home d'una amiga meua, que ell és basc i ella és del poble del costat però se n'han vingut a viure al meu poble, li ha pillat el gust a anar al llavaor a llavar i xarrar amb les ueles (clar, és el centro d'atenció, totes AI I TU DE QUI ERES?? POS ÉS QUE NO EM SONES XICON. AI ÉS QUE ES FEM MAJORS...). Jo si tinguera temps i un llavaor a prop també aniria, això de passar-se tot el matí fent barcella pa llavar quatre bragues i dos pantalons és meravellós, quina llàstima que eixes coses se'n vagen, xè.
ResponEliminaAquestes coses, Comtessa, es mantenen als llocs petits com l'Alqueria, però a les grans ciutats estan a punt de ser del tot oblidats. I vostè continui dient "llavaor" que és el que li pertoca per origen.
ResponEliminaComtessa, al poble de ma mare, a Lleida, mai han dit safareig, que és un rentador com cal, ves que això no siguin coses de barcelonins i senyors, que ja se sap ;) Els rentadors, o safarejos, eren un lloc on es movia la vida social de les dones, per allí passava tot, penes i glòries de la classe obrera. És clar que aleshores no existien les balai ni telessinco, què hi farem! Servidora aposta pel safareig! :)
ResponEliminaClídice, a casa en tenim un, però la vida social que hi fem és nul·la.
ResponEliminaAllau, disculpe la tardanza. No se utilizan los lavaderos, hoy pertenecen a los propietarios de las casas del carrer Aiguafreda. Pero se pueden visitar. No se lo pierda, a los vecinos les gusta que les pregunten por esto y por aquello. La parada de metro de Horta está a menos de diez minutos caminando. Un lujo al alcance de cualquiera.
ResponEliminaGràcies, Alastair, pot ser una experiència interessant.
ResponEliminaHola! Una pregunta d'on has tret exactament aquesta imatge? Estic intentant trobar-la però no hi ha manera. Està en alguna pàgina web de la ciutat de Barcelona? Moltes gracies :) Marc
ResponEliminaOstres, Marc, em sap greu, però ara no el sé trobar enlloc i, com ha passat tant de temps, no me'n recordo.
EliminaNo et preocupis, moltíssimes gracies, és que m'ha agradat molt i m'agradaría utilizar-la per un tema comercial, i necessitaria saber quin us se'n pot fer saps? Moltes gracies igualment.
Elimina