diumenge, 18 de juliol de 2010

La teva suor fa bona olor


Com semblava lamentar-se Chesterton ja fa 100 anys en el text que prologa la sèrie “Dickens o res”, l’artista modern va decidir un mal dia abandonar tota esperança i escollir el camí del dubte, l’escepticisme, l’angoixa i, en definitiva, la desesperació. Qui vulgui ser considerat un autor seriós haurà d’optar per la severitat, el gest transcendental i el mal humor; en canvi, qui esculli la lleugeresa i la satisfacció dels sentits, jugarà sempre en una lliga menor. No per això deixen d’haver artistes que semblen buscar encara provocar-nos una mica de felicitat.

Aquest és el cas de la videoartista Pipilotti Rist, Premi Joan Miró 2009, que amb la seva instal·lació “Partit amistós - sentiments electrònics” ocuparà les sales d’exposició temporal de la Fundació Miró fins l’u de novembre. No coneixia l’obra d’aquesta artista i la veritat és que m’ha fascinat i m’ha ofert una sensació tan poc prestigiosa com és el bon rotllo. Sales fosques on es projecten vídeos envoltants i l’espectador es pot deixar perdre bressolat per músiques relaxants. Imatges sensuals, de colors vius, on allò més quotidià cobra un nou significat. No dubto que es podran fer lectures més profundes d’aquestes obres que alguns consideren feministes, potser pel mer fet que l’autora és una dona; però per a mi ha estat un pur plaer. M’hauria passat tota la tarda ajagut sobre uns coixins veient imatges subaquàtiques de cossos i objectes de cuina mentre sonava una versió hipnòtica del “Wicked Game” de Chris Isaak. A més, s’estava tan fresquet a la Fundació!

I per continuar el dissabte de bon rotllo, vam anar al Poliorama a veure l’obra “Delicades” d’Alfredo Sanzol que la companyia T de Teatre representa al Poliorama fins l’u d’agost. L’autor navarrès ha volgut homenatjar amb aquesta peça les figures de la seva àvia i les seves ties, dones fortes d’altres temps, marcades per la tradició però mestresses d’un món propi on els homes són titelles en les seves mans. Obra articulada en breus fragments, que de vegades no arriben ni a la categoria d’esquetx, es percep que està escrita des de la experiència personal amb un gran amor pels personatges.

Es tracta d’un muntatge d’una aparent senzillesa formal. Un arbre, uns núvols, unes cadires formen tot el decorat. Les 4 T de Teatre actuals (Mamen Duch, Marta Pérez, Carme Pla i Àgata Roca) s’acompanyen per Albert Ribalta i Jordi Rico per representar una multiplicitat de personatges fugaços però memorables. El nivell del conjunt és molt bo, però deixeu-me destacar els dos monòlegs de Carme Pla, que està senzillament magistral.

Tendra, de vegades surrealista, per moments hilarant, en tot moment amb el somriure als llavis, conté gairebé sempre allò tan difícil d’aconseguir sobre un escenari com és la poesia sense impostacions. Una combinació tan insospitada com un “Amarcord” a la navarresa i parlat en català. No se m’acut un elogi millor. I ho dic de molt bon rotllo.

10 comentaris:

  1. Una bonrotllista militant parla per boca de Julio Ramón Ribeyro:
    "En algunos casos, como en el mío, el acto creativo está basado en la autodestrucción. Todos los demás valores -salud, familia, porvenir, etc.- quedan supeditados al acto de crear y pierden toda vigencia. Lo inaplazable, lo primordial, es la línea, la frase, el párrafo que uno escribe, que se convierte así en el depositario de nuestro ser, en la medida en que implica el sacrificio de nuestro ser. Admiro pues a los artistas que crean en el sentido de su vida y no contra su vida, los longevos, verdaderos y jubilosos, que se alimentan de su propia creación y no hacen de ella, como yo, lo que se resta a lo que nos estaba tolerado vivir."
    Amén.

    ResponElimina
  2. i és que s'identifica el bon rotllo com aquiescència cap el poder i, és clar, a partir de considerar l'artista com a únic, ve allò d'haver de patir o pasar-s'ho malament per crear, d'haver d'estar emprenyat tothora per demostrar el "geni". Tu ho insinues només, però sembla que l'obra femenina sempre ha estat menystinguda justament per la falta de mala llet que comporta, només es tenen en compte les autores que s'han suïcidat, anaven torrades tot el dia, o eren amants d'algú i, com no pot ser d'altra manera, sempre un graó per sota del mascle. Em penso que m'agradarà anar-ho a veure :) gràcies per la info! :)

    ResponElimina
  3. Molt interessant el que dius, Clídice. Potser encara vivim de les rendes del romanticisme i dels seus artistes solitaris i tormentats; mentre que aquest món femení que ens connecta amb la quotidianitat i amb la sensualitat és menystingut com si produís art de segona. Res, a partir d'ara els artistes seran alegres i simpàtics, o no seran.

    ResponElimina
  4. L'Anton Espadaler a les seves classes en algun moment distés el recordo dir que distingia entre els autors alegres i simpàtics, i els altres. I parlant de quotidianitat, feminitat i sensualitat, em ve al cap el llibre "Com dir adéu", que em va fer profundament feliç. Milions de vegades més feliç que Dublinesos, per exemple, que és l'últim llibre que he abandonat justament perquè no em feia gaire feliç. A part d'això, diria que em grinyolen una mica aquestes sentències sobre el gènere i el caràcter de l'autor.

    ResponElimina
  5. Marta, quan et trobis més ben disposada, torna a "Dublinesos", t'ho recomano.

    ResponElimina
  6. Sí, Marta,fes cas a l'Allau, que no hi ha neu (llegida) més gloriosa que la que cau en aquell refotut cementiri de Els morts!!

    [quant a això de mirar l'entrecuix dels autors, estic una mica d'acord amb la Marta, és relliscós. I és que tot és començar, i d'aquí a dir que la Higshmith,o com carai s'escrigui, ja se sap, es reconeguda perquè no escriu com una dona, hi ha un pas. I ja falta menys per a arribar al terrible, clar, com que era lesbiana. No, perlamordedéu, no.
    Per a mi, l'artista que millor representa això de "crear a favor de la seva vida" és en Joan Miró]

    ResponElimina
  7. Marchando una de Joan Miró y otra de Poliorama!

    ResponElimina
  8. Matilde, en el fons jo tampoc m'hi fixo en l'entrecuix dels artistes, és la Clídice que em provoca.

    ResponElimina