divendres, 16 d’abril de 2021

Filmoteca forçosa (41)


The Frighteners (Peter Jackson, USA 1997 (Filmin))

No en sabia res d’aquest film (encara que amb la traducció «Agárrame esos fantasmas», no m’estranya). Comèdia d’horror on es nota la producció de Robert Zemeckis, bons efectes especials i el protagonisme de Michael J. Fox en la seva època daurada. Molt distreta. (7) 


The Darjeeling Limited (Wes Anderson, USA 2007 (Disney Star))

Epopeia minúscula de tres germans a la recerca d’il·luminació espiritual (o similar). No és del tot reeixida, però la presència caòtica de l’Índia actua com a benvingut revulsiu davant de l’habitual constrenyiment del director. (7)



The Immortal Story (Orson Welles, França 1968 (Filmin))

Un dels últims treballs del magistral titellaire Welles. Adaptació d’un relat d’Isak Dinesen feta amb quatre duros, on Chinchón es converteix en Macao. Un regal per a tot els amants d’aquest gran engany que anomenem ficció. (8)


Silent Running (Douglas Trumbull, USA 1972 (Filmin))

Debut en la direcció d’un mag dels efectes especials. Ciència-ficció intimista i ingènua, molt influenciada pel hippisme dels anys 60. No ha envellit bé. (6)


La vita davanti a sé (Edoardo Ponti, Itàlia 2020 (Netflix))

Adaptació de la novel·la homònima de Romain Gary, que ja havia donat «Madame Rosa» el 1977, narra la relació d’una vella prostituta reciclada en mainadera amb un orfe del carrer. Una peça previsiblement sentimental, redimida pel bon treball del debutant Ibrahima Gueye i sobre tot d’una estupenda Sophia Loren, que conserva encara tot el seu carisma d’estrella. (7)



The Birds (Alfred Hitchcock, USA 1963 (Filmin))

Potser la pel·lícula més experimental del director, amb una incomparable qualitat de malson abstracte. La seva amenaça tenyida d’ecologisme cada dia sembla més rellevant. (9)

5 comentaris:

  1. Las  desastrosas traducciones al castellano de títulos de películas provenientes del inglés son de risa. No parece que a nadie le dé vergüenza porque los defensores de los idiomas y de la buena ortografía es queixen, es queixen i es queixen i al final no fan res.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. M'imagino que aquestes traduccions terribles també tenen el seu públic. En alguns casos infreqüents milloren l'original.

      Suprimeix
    2. Pues los partidarios gozarán con "Bitelchús". Traducción insólita donde las haya. Merece recordarla.

      Suprimeix
  2. No he vist Silent running des de fa molt temps, però recordo que em va impressionar molt de petit. The frighteners és una gran peli de gènere, molt ben portada. I res a dir del 9 dels ocells, és clar!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Si l'hagués vist de petit també m'hauria impressionat; però ara... només cal sentir les cançons de Joan Baez.

      Suprimeix