diumenge, 18 d’abril del 2021

La venjança és un plat que se serveix a qualsevol temperatura


"Promising Young Woman" de la debutant Emerald Fennell (a qui hem vist recentment fent de Camilla a "The Crown") està gaudint d'una recepció excel·lent per abordar un tema candent d'una forma força original. El protagonitza Cassie (Carey Mulligan), una noia de 30 anys traumatitzada per la violació de la seva millor amiga, que es dedica a venjar-la, tant de forma específica als seus agressors i als còmplices tàcits, com més generalment a tots aquells homes que mostren tendències depredadores. La seva especialitat amb aquests darrers és fingir-se borratxa i esperar que algun d'ells fingeixi actuar com un bon samarità; tan bon punt intenten aprofitar-se'n, Cassie "recupera" la sobrietat i els fa avergonyir per la seva conducta.

Efectivament, Cassie pot estar una mica (molt) desequilibrada a causa del que li va passar a la seva amiga, però les seves venjances solen evitar la violència física (sí, es troba a faltar una bona i tradicional castració). El film no deixa clara quina postura pren davant de la protagonista (és una heroïna o una psicòpata?) i, en general, no aprofundeix les implicacions més serioses de tot el que succeeix en pantalla. El to, sovint lleuger i envernissat de colors brillants, suggereix gairebé una comèdia amb un personatge central que funciona bàsicament com el motor de diverses venjances, un mecanisme èticament discutible però molt agraït de cara a l'espectador.

Que la normalització de l'assetjament, l'abús sexual i la cultura de la violació ocupin finalment un lloc central en el debat públic, es pot considerar com un fet molt positiu, al qual només s'haurien d'oposar aquells que veuen qüestionats els seus privilegis. No obstant, quan un assumpte esdevé moneda corrent de totes les converses pot córrer el perill de banalitzar-se, especialment si se'l fa servir com a inspirador d'una obra de ficció. Això crec que passa una mica amb aquest film, que parla d'un tema que gaudeix de consens amb una manca de prejudicis que no acaba de mesurar les conseqüències, especialment en un darrer tram decebedor per trampós.

En tot cas "Promising Young Woman" es deixa veure amb interès i malsana diversió, i compta amb una bona actuació de la sempre encantadora (i aquí una mica inquietant) Carey Mulligan.

9 comentaris:

  1. Con la aparición estelar de la mismísima Némesis... ¡La diosa de la retribución!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Retribució, sí, però en el sentit anglo-saxó de la paraula: només en negatiu.

      Elimina
  2. Tens raó en això dels temes recurrents, al final les denúncies ja no fan efecte o en fan menys i es banalitza, se m'acut una llarga llista de temes 'punyents'.

    ResponElimina
  3. Potser sempre ha passat, les adúlteres del XIX també han estat un clàssic, he, he

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però crec que les pobres adúlteres no formaven part de cap reivindicació (com no fos l'avorriment del matrimoni convencional).

      Elimina
  4. Mira que he trobat:

    https://www.eldiario.es/galicia/cuadernos-ineditos-poeta-postpunk-l-pereiro-proximo-cadaver_130_7829774.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Francesc. No entenc com m'hi has relacionat: amb prou feines el vaig conèixer.

      Elimina
  5. Vaig parlar d'ell fa deu anys al bloc, i em vares deixar un comentari on deies que l'havies conegut. En veure la noticia ho he recordat.

    https://blocfpr.blogspot.com/2011/12/aproximacio-lois-pereiro.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vaig fer la mili amb el seu germà. Quina memòria!

      Elimina