diumenge, 7 de juliol del 2019

Beatles sense manies

Encara que sigui Danny Boyle qui firma "Yesterday", la pel·lícula és filla inequívoca del seu guionista, l'as de la comèdia romàntica Richard Curtis ("Quatre bodes i un funeral", "Notting Hill", "Love Actually"...), que aconsegueix una vegada més una obra lleugera i inconseqüent, ideal per donar vacances a les neurones.

Com a mínim el punt de partida és intrigant. Jack Malik (Himesh Patel) fa anys que lluita per fer-se un nom com a cantautor amb l'únic recolzament de la seva mànager i amiga de la infantesa Ellie (Lily James). La precisa nit que Jack decideix tirar la tovallola definitivament, pateix un accident de trànsit a causa d'una apagada global (ens trobem en un univers paral·lel on a tota la Terra és de nit simultàniament). Quan hores més tard desperta al llit d'un hospital, descobreix que durant l'apagada han desaparegut de la història de la humanitat entre altres coses l'existència de The Beatles. Jack, que sembla ser l'únic que recorda les seves cançons, comença a presentar-les en societat com si les hagués escrit ell mateix. Com és de preveure aviat gaudeix d'un èxit mundial, perquè el film assumeix que les cançons de The Beatles són tan bones que és impossible que no triomfin.

"Yesterday" treu molt d'humor de comprovar que la gent no ha sentit parlar mai de Paul McCartney, ni de "Let it be", ni del Sargent Peppers. Per descomptat el cançoner de The Beatles, que aquí sona inusualment fresc, és un dels seus millors actius, com ho són l'encant i la química dels dos protagonistes. Malauradament, un cop exposada la idea motora de la trama, la pel·lícula perd impuls per manca de conflicte. El dilema romàntic —escollir entre la fama mundial o a l'amor veritable—, neix coix, ja que la parella fa deu anys que estan junts i mútuament encaterinats sense que gosin fer el salt.

Tant se val, "Yesterday" és una d'aquelles pel·lícules que per gaudir-les és millor no donar-hi més voltes. Danny Boyle, habitualment interessant director, crea aquí la seva obra més impersonal. I per això mateix és probable que aquesta sigui la pel·lícula més comercial de l'estiu, satisfacció garantida per a tota classe de públic.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada