Misteris de glòria i decepció a Montserrat (i 3)

El museu de Montserrat és un edifici bàsicament subterrani amb poca projecció a l'exterior. Recentment, per atraure més visitants, han penjat al vestíbul els models de guix que va fer l'escultor Joan Rebull com a treball preparatori per la desfilada de monjos que havien de decorar la façana exterior de l'abadia. No és que sigui l'esquer més atractiu del món, però en qualsevol cas aquí ho consigno.

Quan fa cinc anys vaig visitar per primer cop aquest museu, vaig patir una gran decepció ja que bona part de la col·lecció ("les 100 millors obres"!) estaven cedides a una exposició a Itàlia i vaig haver de conformar-me amb les restes de sèrie (ben sucoses en algun cas). En aquesta ocasió les absències no eren tan massives, tot i que faltaven peces de primera com la "Falaise et Porte d'Aval par gros temps" de Claude Monet, "El pati blau" de Santiago Rusiñol, "Abans del bany" de Ramon Casas o l'"Acadèmia neocubista" de Salvador Dalí, totes cedides a exposicions estivals diverses. Tot i això la punyalada definitiva fou que tampoc aquesta vegada podria contemplar el "Sant Jeroni penitent" de Caravaggio (i ja en van dues).

Afortunadament el museu de Montserrat té més substància del que caldria esperar i els seus fons contenen un grapat de meravelles, especialment pel que fa a la pintura catalana moderna. Potser és l'amor de mare el que parla, perquè la majoria de guiris visitants hi fan només una repassada superficial; però a mi alguns Casas, Rusiñols, Nonells o Mirs em posen a cent.

"Un pobre vailet", Isidre Nonell

"Montserrat. El camí de la cova", Joaquim Mir

"Autoretrat", Ramon Casas

Una decepció anunciada va ser la impossibilitat de visitar Santa Cecília —només obren els caps de setmana d'estiu— per poder veure la col·lecció de pintures murals del meu molt admirat Sean Scully. Com a premi de consolació, al museu s'hi pot veure aquest llenç que em va treure una mica el ventre de pena.

"La muntanya d'Oisin", Sean Scully