Embarassats

Després de contemplar en sessió gairebé contínua l'obra cinematogràfica completa (secció llargmetratges) del director barceloní Carlos Marqués-Marcet, em veig amb la suficient autoritat per afirmar el següent:

• Marqués-Marcet és el millor cronista dels nostres joves adults contemporanis (aquells que voregen per defecte o per excés els 30 anys).
• Marqués-Marcet és també un mestre del drama intimista i extreu veritable or d'enquadraments propers i opressius.
• Si l'actor David Verdaguer no és l'alter ego de Marqués-Marcet (o no hi té una comprensible fixació eròtica), no s'explica que protagonitzi els tres films.

El debut "10.000 km" (2014) descrivia amb magnètica precisió com una relació de parella, obligada a viure en continents separats, se n'anava en orris, malgrat un desplegament de material tecnològic que teòricament havia d'ajudar a connectar-los.

Verdaguer estava molt ben acompanyat per Natalia Tena, que repetiria a "Tierra firme", un melodrama molt més airejat, amb magnífiques vistes dels canals londinencs. Aquí serien una parella de lesbianes les protagonistes, força confoses entre l'amor i la fertilitat. S'afegiren a l'elenc Oona Chaplin i la seva mare Geraldine: un parell de luxes.

A "Els dies que vindran" (2019), Verdaguer i la seva companya a la vida real, l'actriu Maria Rodríguez Soto (sembla que només ha tingut vida pública a "El Ministerio del Tiempo"), escenifiquen un embaràs de pel·lícula paral·lel a l'embaràs verídic que visqueren l'any passat. Els noms dels personatges són ficticis, però les vivències són molt reals. Regna a l'ambient una atmosfera d'histèria generalitzada; serà cosa de les hormones. Malgrat els premis adjunts, ha sigut el film que menys m'ha satisfet de l'autor: problemes meus amb la maternitat, la paternitat i el pare que no ens va parir.