Fins avui havia pensat que les dues grans aportacions dels lloros a la literatura es trobaven a: A) el lloro de John Silver a "L'Illa del Tresor"; B) el lloro del conte "Un coeur simple" de Gustave Flaubert, rescatat per Julian Barnes a "El lloro de Flaubert". Des d'ara mateix compto amb una tercera referència: el poeta Josep Maria López-Picó amb el seu lloro, pintat per Joaquim Sunyer el 1918 (Museu de Montserrat).
I escombrant cap a casa tenim aquell lloro de Calders, que parla català tot i haver anat a parar molt lluny dels seus orígens.
ResponEliminaCert, Júlia, crec que aquí hi ha una qüestió que mereix un estudi aprofundit.
Elimina