Deia ahir que Will Cuppy va morir el setembre de 1949 sense sospitar l’èxit que gaudiria de forma pòstuma el seu llibre «The Decline and Fall of Practically Everybody». Malgrat ser admirat en vida per mestres de l’humor com James Thurber o P. G. Wodehouse, el reconeixement popular li va ser esquiu. Cuppy havia nascut el 23 d’agost de 1884 a Auburn (Indiana), fill d’un viatjant de comerç que un dia va sortir de casa i no va tornar més. Així el futur escriptor i la seva jove germana foren criats per una mare devota que es dedicava a confeccionar barrets.
El nostre home no sembla que fos un gran estudiant, ja que es va tirar una dotzena llarga d’anys a la Universitat de Chicago, on l’únic que el motivava era l’escriptura de textos dramàtics. L’any 1914 va obtenir un màster en Literatura i va partir cap a l’Est a la recerca de fama i fortuna. Quatre anys de vida dissoluta al Greenwich Village el van convèncer que aquella no era la millor manera d’escriure el Gran Drama Americà i, tot obrant en conseqüència, opta pel retir de la civilització, tal com havien fet els anacoretes cristians.
Com a destí del seu aïllament escollí Jones’s Island, una estreta franja sorrenca al sud de Long Island, poblada només per una dotació de guardacostes i per alguns estiuejants de temporada. Va comprar-se una precària cabana amb goteres que s’inundava cada cop que hi havia tempesta i allà va passar els següents deu anys.
El 1922, Cuppy va començar a publicar ressenyes literàries per a la premsa, i des de 1924 fins a la seva mort va formar part de la plantilla del New York Herald-Tribune com a crític de llibres. A partir de les cartes que escrivia als amics sobre les seves experiències illenques va confegir el seu debut llibresc, la crònica «How to Be a Hermit» («Com ser un ermità»). Les crítiques foren bones, però no l’afavorí que la publicació coincidís amb el «crack» del 29.
La seva vida solitària es veié finalitzada quan construïren un pont que unia l’illa a Long Island i Jones’s Island esdevingué Jones’s Beach, que arribaria a ser un dels indrets més densos del món. El seu retorn a la civilització va coincidir amb la seva època més productiva, quan va publicar la seva trilogia humorística sobre història natural: «Com distingir els teus amics dels simis» (1931), «Com esdevenir extint» (1941) i «Com atraure el wombat» (1949).
Per motius ben diversos, la seva carrera literària no va acabar de quallar: el seu comportament era erràtic, no li agradaven els actes socials i va adquirir reputació d’esquerp. El 1949, mentre estava fent les correccions del llibre sobre el «wombat», li van anunciar el desnonament del seu apartament de West 11th Street. Sumit en la depressió, Cuppy va prendre una sobredosi de píndoles per dormir el 8 de setembre i va morir onze dies més tard sense haver recuperat el coneixement. Tenia 65 anys.
No he llegit els llibre naturalistes de Cuppy, però pels seus títols i pel contingut del seu índex —«Rèptils que sempre em trobo», «Mamífers que hauríeu de conèixer, o per què ser un rinoceront?», «Mamífers horribles», «Mamífers per principiants», «Mamífers problemàtics», «Pops i aquelles coses», «Insectes per a tothom», «Insectes opcionals», «Ocells que no poden cantar i ho saben»— crec que han de ser força divertits. No s’animaria a traduir-los alguna editorial petita i agosarada?
El nostre home no sembla que fos un gran estudiant, ja que es va tirar una dotzena llarga d’anys a la Universitat de Chicago, on l’únic que el motivava era l’escriptura de textos dramàtics. L’any 1914 va obtenir un màster en Literatura i va partir cap a l’Est a la recerca de fama i fortuna. Quatre anys de vida dissoluta al Greenwich Village el van convèncer que aquella no era la millor manera d’escriure el Gran Drama Americà i, tot obrant en conseqüència, opta pel retir de la civilització, tal com havien fet els anacoretes cristians.
Com a destí del seu aïllament escollí Jones’s Island, una estreta franja sorrenca al sud de Long Island, poblada només per una dotació de guardacostes i per alguns estiuejants de temporada. Va comprar-se una precària cabana amb goteres que s’inundava cada cop que hi havia tempesta i allà va passar els següents deu anys.
El 1922, Cuppy va començar a publicar ressenyes literàries per a la premsa, i des de 1924 fins a la seva mort va formar part de la plantilla del New York Herald-Tribune com a crític de llibres. A partir de les cartes que escrivia als amics sobre les seves experiències illenques va confegir el seu debut llibresc, la crònica «How to Be a Hermit» («Com ser un ermità»). Les crítiques foren bones, però no l’afavorí que la publicació coincidís amb el «crack» del 29.
La seva vida solitària es veié finalitzada quan construïren un pont que unia l’illa a Long Island i Jones’s Island esdevingué Jones’s Beach, que arribaria a ser un dels indrets més densos del món. El seu retorn a la civilització va coincidir amb la seva època més productiva, quan va publicar la seva trilogia humorística sobre història natural: «Com distingir els teus amics dels simis» (1931), «Com esdevenir extint» (1941) i «Com atraure el wombat» (1949).
Per motius ben diversos, la seva carrera literària no va acabar de quallar: el seu comportament era erràtic, no li agradaven els actes socials i va adquirir reputació d’esquerp. El 1949, mentre estava fent les correccions del llibre sobre el «wombat», li van anunciar el desnonament del seu apartament de West 11th Street. Sumit en la depressió, Cuppy va prendre una sobredosi de píndoles per dormir el 8 de setembre i va morir onze dies més tard sense haver recuperat el coneixement. Tenia 65 anys.
No he llegit els llibre naturalistes de Cuppy, però pels seus títols i pel contingut del seu índex —«Rèptils que sempre em trobo», «Mamífers que hauríeu de conèixer, o per què ser un rinoceront?», «Mamífers horribles», «Mamífers per principiants», «Mamífers problemàtics», «Pops i aquelles coses», «Insectes per a tothom», «Insectes opcionals», «Ocells que no poden cantar i ho saben»— crec que han de ser força divertits. No s’animaria a traduir-los alguna editorial petita i agosarada?
Em quedaria el dels Insectes opcionals, el Pops i aquelles coses per l'Àgueda!
ResponEliminaFem un verkami i el traduïm?
Eliminaper mi avanti, com se fa la cosa?
ResponEliminaNo, no, era broma...
Eliminaaaaaaah!
Elimina