dimecres, 25 de març de 2020

Poli bo i poli no tan bo

"A Confession" (Movistar+, sis capítols de prop d'una hora) és un drama criminal basat en fets recents sobre la desaparició d'una jove que apareix posteriorment assassinada. El culpable va ser descobert relativament aviat, però la seva confessió d'altres crims anteriors no es va poder dur davant de la justícia per un problema de procediment. Més que no pas un thriller, es tracta d'un estudi psicològic de diverses famílies sotmeses a situacions límit. Martin Freeman, sempre ideal per representar l'home normal i corrent (i el "hobbit" normal i corrent), fa de policia modèlic castigat per un error burocràtic. També hi surt la colossal Imelda Staunton com a mare d'una de les víctimes. "Una confessió" és un producte sòlid i de qualitat, no hi busqueu sorpreses.

"Cara a cara" (Filmin) és una sèrie policíaca danesa de 2019. Comença de forma impactant, quan un comissari fa una visita de rutina a la "morgue" i es troba el cadàver de la seva filla que suposadament s'acaba de suïcidar. Convençut que hi ha algun altre responsable d'aquesta mort, comença a investigar entre les amistats de la filla. Cadascun dels vuit capítols de 25 minuts es centra en l'interrogatori a un únic sospitós, tots realitzats el mateix dia des del matí fins a la nit. És una estructura formal massa rígida que obliga a allargar diàlegs que no sempre resulten interessants. Tampoc la intriga, conduïda per un personatge antipàtic i violent, és de les que conviden a continuar mirant.

Apart del protagonista Ulrich Thomsen ("Counterpart", "The New Pope"), hi surt la plana major de la interpretació danesa): Lars Mikkelsen ("House of Cards", "1864", "Borgen", "Forbrydelsen"), Trine Dyrholm ("The Legacy", "A Royal Affair"), Søren Malling ("Borgen", "1864") o Nikolaj Lie Kaas ("Britannia", "Forbrydelsen"). Però ni el bon treball d'alguns d'ells aconsegueix treure "Cara a cara" d'un tedi impostat i un final absolutament insatisfactori. Prescindible.

Cap comentari:

Publica un comentari