divendres, 13 de març de 2020

Berlín, simfonia d’una gran ciutat

Torna "Babylon Berlin" per una tercera temporada de dotze capítols (en realitat les dues primeres temporades eren una sola temporada en dos parts). Torna a basar-se en una novel·la de Volker Kutscher, "La mort silenciosa" en aquest cas. No sé si continua sent la sèrie alemanya més cara de tots els temps, però encara fa molta patxoca i no se li pot negar ambició, potser una ambició excessiva. Perquè en aquesta temporada les subtrames proliferen com les males herbes, amb la voluntat de mostrar el major nombre d'aspectes possibles de la vida a Berlín durant la República de Weimar (i més en concret durant la tardor de 1929).

Aquí trobarem, com en un circ de tres pistes, policies i periodistes, gàngsters i especuladors, actrius i prostitutes, aristòcrates i indigents, introduïts tots ells en intrigues que abasten el cinema expressionista, el crack borsari del 29, la pujança del partit nazi, una conspiració contra l'exèrcit o l'aparició d'un assassí en sèrie. De vegades, sobretot al principi, costa seguir tantes línies argumentals, i com seria d'esperar no totes elles són igualment satisfactòries (la resolució del misteri del "serial killer" fa una mica de vergonyeta). Confesso que tampoc sé gaire què fer amb els esporàdics moments d'hipnosi i esoterisme.

Però són mals menors dins d'una intriga plena de personatges tridimensionals, amb interessants dilemes amorosos i relacions poc convencionals. L'inspector Gereon Rath (Volker Bruch) continua fent mala cara de forma molt atractiva i la Charlotte Ritter (Liv Lisa Fries) està més centrada en la seva carrera professional, però pateix igual o més. "Babylon Berlin" s'acosta a les profunditats d'una novel·la i tot això que surt guanyant.


2 comentaris:

  1. Vaig per la meitat de la segona temporada, però no m'acaba d'enganxar del tot, la serie està molt ben feta i millor ambientada, pero em fa patir, ara, jo de gran vull ser el violinista (Kardhasov) o quelcom així es diu, no es mor ni que el matin. Hi ha algun personatge fascinant com la seva amant, la travestida cantant del cabaret.

    Salut.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sí, recordo que la segona temporada feia patir força. Eren temps difícils.

      Suprimeix