Escola desconcertada

Ben lluny dels mestres amb fusta de líder, capaços de desvetllar consciències i crear vocacions, lluny dels Merlins i les Societats de Poetes Morts, tenim a Netflix la danesa Rita que protagonitza la sèrie «Rita» sense cap voluntat modèlica, i només per això ja l’hauríem d’estimar una mica. Rita fa classes en un centre educatiu públic i bastant bucòlic als afores de Copenhaguen. Es tracta d’una institució que imparteix tant educació primària com secundària i la protagonista sembla tenir alumnes d’edats diverses i els fa classe una mica de tot el que no tingui a veure amb les ciències.

Rita està separada i és mare de tres fills que estan a les portes de la vida adulta (i que, tret del petit, aniran desapareixent així que avancin les temporades). És una dona independent i tossuda que de vegades sembla que vulgui sabotejar-se la carrera: és poc diplomàtica, beu i fuma, se’n va al llit amb el director, però també amb persones encara més comprometedores. És bona professional? Almenys ho intenta, habitualment amb alumnes problemàtics que el sistema educatiu no és capaç d’atendre com es mereixen.

El visionat de «Rita» produeix sensacions contraposades. Per una banda fa gràcia trobar un personatge sense pels a la llengua, que no suporta les collonades del sistema escolar, ni les postures progres que es limiten a la mera façana; però al mateix temps fa ràbia que es fiqui en embolics tan relliscosos i tan allunyats de la seva suposada vocació pedagògica. En tot cas, aporta frescor i el panorama d’un sistema educatiu que no és ni l’espanyol, ni l’americà d’Estats Units, fonts d’informació habituals de tota la televisió que veiem.