Considero «Brooklyn Nine-Nine» la «sitcom» més perfecta entre les que estan en emissió en l’actualitat. Diria fins i tot que «Brooklyn Nine-Nine» representa l’ideal platònic del que hauria de ser una «sitcom», ja que presenta els tres prerequisits del gènere: unitat d’escenari, unitat de personatges i unitat d’acció. Deixant de banda alguns moments de continuïtat entre capítols, la sèrie permet veure els episodis independentment, en qualsevol ordre i quan ens plagui, talment com aquell que pica entre hores, i aquest és precisament l’avantatge principal de les «sitcom» sobre altres formes més evolucionades de televisió.
Producte de l’enginy de dos experts com Dan Goor i Michael Schur («The Office», «The Good Place», «Parks and Recreations»), «Brooklyn Nine-Nine» no inventa res de nou, però adapta al temps present les comèdies de policies ineptes de tota la vida amb un esforç inclusiu que afecta gènere, ètnia i tendència sexual. A la comissaria del districte 99 de Brooklyn, entre els set protagonistes hi podem comptabilitzar tres dones, dos negres, dues llatines i un gai (que val per dos). Pel cognom en Jake Peralta podria ser també hispà, però em sona que és jueu (potser sefardita?)
Les trames combinen els motius estables de les «sitcom» —relacions laborals, amoroses i familiars— amb elements d’investigació criminal que introdueixen una mica d’acció, però que no perden mai el to lleuger. Podríem considerar Andy Samberg com a protagonista —ideal beneitó simpàtic, més eficaç quan menys s’ho proposa—, però en realitat la sèrie és autènticament coral i agrupa una varietat de personalitats amb una química insuperable. Crec que ni un de sol dels nou personatges fixos em sobra o m’irrita; els trobo tots molt ben escrits, inclosos els dos dropos que interpreten Joel McKinnon i Dirk Blocker (fill, per cert, del gras de «Bonanza»). Però si he d’escollir algun em quedaré amb la lleialtat admirativa i quasi infantil d’en Charles Boyle (Joe Lo Truglio) i amb la individualista i sardònica administrativa Gina Linetti que interpreta Chelsea Peretti. També mereix una menció especial el capità Raymond Holt (Andre Braugher) que reuneix en la seva persona tres condicions rarament coincidents: una figura d’autoritat, un negre reivindicatiu dels seus drets i un gai vocalment militant. És a més un tipus d’homosexual que esquiva amb gràcia els clixés habituals i, tret d’alguns gustos estètics una mica repel·lents, no podria ser menys amic de festes i frivolitats.
Una darrera nota de precaució. Les 5 primeres temporades de «Brooklyn Nine-Nine» es van emetre a la cadena Fox fins a la seva cancel·lació l’any 2018. Ran de la sorollosa protesta dels seus fans, la cadena NBC va repescar la sèrie, de la qual ja n’ha emès la sisena i setena temporada. A Netflix estaven disponibles des de la 1 a la 5, i a principis d’aquest mes es va estrenar la 6. He llegit notícies alarmants sobre les dues últimes temporades: que si sacrifiquen gran part de l’humor per centrar-se en els problemes matrimonials de Jake i Amy, que si l’estupenda Chelsea Peretti ha abandonat el programa… Davant el meu desconeixement sobre aquests particulars, només puc garantir-vos que les cinc primeres temporades són d’absoluta confiança, ni massa intel·lectuals, ni massa beneites, i de diversió assegurada per a totes les edats.
La meva filla i jo som mooooooolt fans. Amb aquella mania de repetició que tenen les criatures, hem vist les 5 temporades moltes vegades (a vegades és molt dur ser mare). La 6 l'esperàvem amb il·lusió (imagina't) i és cert que, pel nostre gust, tot ha canviat a pitjor. Per posar un exemple, en Jeffords (Terry Crews) i el capità Raymond Holt s'han tornat més estúpids, més pallassos. I el que molava d'ells era aquella còmica seriositat. La sèrie en general s'ha tornat més estúpida. Però encara ens segueix agradant.
ResponEliminaPD: Ja que l'anomenes, també estem veient juntes The Office, una altra de la que estem encantades.
Ostres, jo encara he d'acabar la cinquena temporada, però crec que no repetiré tantes vegades com la teva filla i tu.
EliminaCrec que "The Office" és la meva favorita del món mundial i encara he d'escriure alguna cosa al respecte.
Brooklyn Nine-Nine la trobo entretinguda sense més, però també reconec que no puc deixar de veure-la, de moment vaig per la meitat de la quarta. Per mi que sigui sitcom no implica que no tingui continuïtat, jo gaudeixo més quan si que hi ha continuïtat, ja no depenem dels horaris de la televisió per veure sèries, som capaços de veure-les seguint un ordre sense cap problema, per exemple es d’agrair que la trama avanci com passa amb The good place. El meu personatge preferit es el capità Raymond, la seva seriositat fa bon contrast amb altres personatges més còmics, especialment en Jake.
ResponEliminaPerò té una continuïtat molt relativa. Si veus algun capítol desordenat, no passa res.
EliminaAixò de trobar-la entretinguda sense més crec que és el secret perquè agradi a tothom, a grans i a petits.
Segon cop que coincidim en poc temps en l'opinió d'una sèrie, això ja em comença a preocupar. Perquè no sigui tan esfereïdor, tenim una nota discordant, com no podia ser d'altra manera. A mi la Gina m'irrita força, tret de comptades ocasions que té punts, realment és un personatge que no trobo a faltar a la sisena temporada, en la que, efectivament, desapareix, però no en tota. Comença present, sense massa protagonisme, i acaba marxant. Però té un cameo posterior, que intueixo que es podria repetir.
ResponEliminaSí, he mirat la sisena de seguida perquè jo també l'estava esperant amb candeletes. Era tanta l'expectativa, que la decepció inicial em va desinflar. Però potser feia massa temps que havíem vist l'anterior, mica en mica, la temporada va prenent volada i hem acabat passant-ho bé. En la meva opinió, no sacrifica l'humor, els problemes matrimonials d'en Jake i l'Amy (que no són problemes, només en un capítol) es fan servir per fer humor. El que sí que et diré és que introdueix la crítica i la denúncia en diversos capítols, un intent de generar consciència social sobre temes, barrejats amb humor. La barreja la trobo especialment efectiva, si no ets el típic ofès que es pensa que no es pot fer broma de tot, que no diria que sigui el teu cas.
A mi m'agraden tots els personatges, segurament la Gina la que menys. Els dos dropos tenen poc paper, però són un bon contrapunt. La Rosa també és molt graciosa, a la seva manera. L'Amy la trobo més fluixeta, però té molt més paper i li agafes estimació per les seves manies. En Jake i en Boyle, quina parella, també són molt graciosos. 'Title of your sex tape', quin fart de riure. Però en el top estan en Jeffords, que a mi em fa especial gràcia, amb les seves inseguretats, el seu parlar en tercera persona infantil i el seu físic imponent, del qual també se'n riuen. Trobo que en Terry Crews té una vis còmica impressionant, un paio amb el que vindria de gust sortir a fer una copa. A diferència del que diu la Roselles, no trobo que faci més el pallasso que en temporades anteriors. I probablement el top of de tops és en Holt, que és un personatge espectacular. Per tot el que destaques per trencar estereotips, que reforcen un caràcter hermètic i recte que paradoxalment resulta completament hilarant. I quan surt amb el seu home, en Kevin, encara és millor, quin fart de riure amb els dos. Tens raó que no són una parella gai gens estàndard pel que solen mostrar-nos a les sèries, però l'aposta clara per mostrar un gai en una posició de poder i amb intenció d'escalar la trobo molt encertada per trencar tabús. Ah, també hi ha personatges recurrents força graciosos, com en Pimento o en Doug Judy, que surt en un capítol a cada temporada, això ho trobo molt curiós.
Conclusió, a banda de que m'encanta fotre't rotllos de les sèries que conec, que quan surti la setena temporada la miraré sens dubte.